Menjar molt i estar prim: controvèrsia sobre si és només una qüestió genètica

Hi ha gent que per molt que mengi es manté prima. Se sol pensar que les raons són genètiques. Un equip de la Universitat de Cambridge ha demostrat que és així i ha trobat els gens responsables. L'estudi s'ha publicat a la revista "PLOS Genetics".

Alguns estudis fets amb grups reduïts de gent ja havien mostrat que estar prim és un tret gairebé tan estable i heretable com l'obesitat. Per esbrinar si hi havia gens realment implicats i identificar-los, Sadaf Farooqi, dels Laboratoris de Recerca Metabòlica de la Universitat de Cambridge, i el seu equip van reclutar vora 1.500 persones primes però en bon estat de salut.

Aquestes persones tenien un IMC (índex de massa corporal) menor de 18, cosa que indica un pes menor del que els correspondria. Però tots tenien bona salut i no estaven afectats per cap trastorn alimentari. L'IMC es calcula dividint el pes en quilograms pel quadrat de l'alçada en metres.

Els autors van analitzar l'ADN dels participants. Però per primer cop, segons afirmen, van comparar-lo amb l'ADN de gent obesa i de gent amb pes normal. Tot plegat formava un grup de més de deu mil persones.

Gens coneguts i gens nous

Els investigadors van identificar variants genètiques que ja estaven lligades a l'obesitat, però també noves regions de l'ADN relacionades amb aquesta característica i d'altres lligades a l'estat de primor saludable. També van calcular el risc genètic d'obesitat o de primor.

Els resultats confirmen allò que els investigadors suposaven: que la gent obesa té un risc genètic més elevat de tenir el trastorn, com explica Inês Barroso, una de les autores del treball:

"Això contribueix al risc de tenir sobrepès. El dau de la genètica ha caigut en contra seva."

Tres de cada quatre participants prims, en canvi, provenien de famílies amb membres que també tenien tendència a ser prims i amb bona salut. També tenien menys gens relacionats amb l'obesitat, al contrari que les persones que havien tingut sobrepès des de la infantesa.

Per Farooqi, la recerca demostra per primer cop que la gent prima "ho està perquè té menys gens que incrementin el risc d'estar obesos i no perquè siguin moralment superiors". Per això, creu que els resultats ajudaran a eliminar prejudicis:

"És fàcil criticar la gent pel seu pes, però la ciència mostra que les coses són molt més complexes. Tenim menys control sobre el nostre pes del que voldríem pensar."

De tota manera, els autors també exposen limitacions a l'estudi. Així, no poden excloure possibles efectes de l'edat o el sexe en els resultats. I reconeixen que interaccions entre els gens i el medi també hi poden haver influït. Finalment, expliquen que els participants van ser seleccionats perquè complien certs criteris clínics i que, per tant, les conclusions no es poden extrapolar directament a la població general.

No tot és genètica

Diversos experts han reaccionat a l'estudi. La majoria afirmen que està ben fet i que aporta algunes novetats, però també alerten que la genètica no ho pot explicar tot, com exposa Tom Sanders, professor emèrit de Nutrició i Dietètica al King's College de Londres:

"Majoritàriament, l'obesitat s'adquireix a l'edat adulta i està relacionada amb l'entorn en què vivim, amb estil de vida sedentari i l'accés a abundància de menjars molt calòrics. Les diferències genètiques tampoc no expliquen l'augment de l'obesitat en nens menors de sis anys."

De l'estudi tampoc no es desprèn la idea que hi ha gent que pot menjar tot el que vulgui sense engreixar-se, afirma Keith Frayn, professor emèrit de Metabolisme Humà a la Universitat d'Oxford:

"Tampoc no n'hi ha cap prova segons els estudis fisiològics. La majoria de les proves assenyalen que el pes és en gran part resultat del que mengem."

Frayn ressalta que la gent que fa exercici habitualment van ser exclosos. I que si hi ha persones que mengen molt i no augmenten de pes, "o bé no volen menjar gaire o bé fan exercici regularment".