L'ús excessiu de fertilitzants amb nitrogen pot explicar l'augment de celíacs al món

El nitrogen produeix blat amb més gluten, el component que els celíacs han d'evitar

Xavier DuranActualitzat

Les últimes dècades ha augmentat molt l'ús de nitrogen com a fertilitzant en els camps de conreu. També hi ha hagut un augment important, a tot el món, de casos de celiaquia, una malaltia autoimmune que provoca intolerància al gluten.

Que dues coses augmentin en paral·lel no vol dir que existeixi una relació entre elles. Però en aquest cas, un equip internacional d'investigadors liderat per Josep Peñuelas, del CREAF i del CSIC, ha descobert que una cosa pot ser conseqüència, almenys en part, de l'altra.

L'estudi s'ha publicat a la revista Foods i també hi han participat Jordi Sardans, del CREAF, i especialistes de Txèquia, Bèlgica, França, Àustria i la Xina.


Més nitrogen, més gluten

Entre la dècada dels anys 1960 i fins avui, al món s'ha multiplicat per 10 l'ús de nitrogen per fertilitzar cultius de blat, perquè millora el rendiment del sòl.

El que lligaria això amb la malaltia celíaca és que el blat conreat amb excés de nitrogen transfereix al gra i a les seves farines més quantitat de gliadines, un grup de proteïnes que intervenen en la formació del gluten. Precisament un element al qual els celíacs tenen intolerància i que han d'evitar.

Segons s'exposa a l'estudi, les darreres dècades la ingesta per càpita de productes derivats del blat s'ha mantingut més o menys constant. Però com que la concentració de gliadines al blat ha crescut, s'ha incrementat el consum mitjà per persona d'aquestes proteïnes en, aproximadament, 1,5 quilos més cada any.

També s'ha mantingut pràcticament constant la superfície de terreny fertilitzat amb nitrogen. Però el que ha augmentat són els quilos de nitrogen aplicats.

Segons l'Associació de Celíacs de Catalunya, els productes lliures de gluten han de tenir menys de 20 parts per milió de gluten, que és el llindar de seguretat establert perquè siguin aptes per a les persones que pateixen celiaquia.


Diferències entre països

Tot i aquestes dades, encara podria ser que l'augment de celíacs es degués a altres causes. Però els autors també han tingut en compte, i ho han descartat, que fos per l'ús de nous additius del pa o per la millor precisió i eficiència en la diagnosi de la malaltia celíaca. Alguns estudis mostren que en certes poblacions l'augment de casos de malaltia celíaca s'ha produït abans de la millora dels diagnòstics.

Amb les dades revisades pels autors corresponents al període 2001-2017 a 38 països, la correlació entre més ingesta de gliadines sembla clara.

També explicaria certes diferències en un mateix país. Així, la malaltia celíaca està molt més present al nord de l'Índia que al sud, tot i que les poblacions hi tenen una predisposició genètica similar. Això és degut, molt probablement, al fet que al nord la dieta es basa sobretot en el blat i al sud, en canvi, predomina l'arròs.

El consum global de fertilitzants nitrogenats ha augmentat un 33% entre el 2000 i el 2013. L'estudi també comenta que l'ús d'aquest fertilitzant és habitual a tot el món, però amb diferències regionals.

Així, de major a menor increment, l'ordre de les regions que n'han augmentat l'ús és aquest: Àsia oriental, sud d'Àsia, Amèrica Llatina i el Carib, Europa oriental i Àsia central, Àfrica subsahariana, nord d'Amèrica, Àsia occidental, nord d'Àfrica i Oceania.

En canvi, ha disminuït a Europa occidental.
 

El cereal més cultivat

El blat és actualment el cultiu més plantat i continua sent el gra alimentari més important per als humans. Els conreus d'aquest cereal essencial en la nostra dieta ocupen avui una superfície de 217 milions d'hectàrees a tot el món. 

D'altra banda, si bé en alguns països el seu consum ha disminuït, degut al seu contingut superior en gluten el consum d'aquest component per persona ha passat d'una mitjana de 4,1 kg el 1970 a 5,4 kg el 2000.

El gluten pot desencadenar diverses intoleràncies i al·lèrgies. Pel que fa a la celiaquia, la seva prevalença mitjana en la població general d'Europa i dels Estats Units és aproximadament de l'1%. Als Estats Units s'ha arribat a aquet nivell en 25 anys, perquè abans era del 0,2%.

També hi ha diferències regionals: la prevalença de la celiaquia és d'entre un 2 i un 3% a Finlàndia i Suècia, i del 0,2% a Alemanya. A Catalunya és d'un 0,49% -un cas per cada 204 habitants.

Per això, cal seguir estudiant-ne les causes, entre elles la quantitat i la qualitat del gluten ingerit, els patrons d'alimentació infantil, l'espectre d'infeccions intestinals i la composició de la microbiota intestinal. 


Problema ambiental i de salut

L'excés de fertilització amb nitrogen té un clar impacte ambiental, com ara l'eutrofització de les aigües -excés de nutrients que provoquen proliferació d'algues, per exemple- i la pluja àcida.

Però segons Josep Peñuelas, també es tradueix en un possible problema directe de salut global, si bé demana prudència en les conclusions:

"Nosaltres no fem l'estudi mèdic, sinó que avisem d'una nova conseqüència. La relació que hem identificat no implica l'existència d'una única causa directa: hi pot haver altres factors, si bé aquest és important."

I afegeix que la fertilització amb nitrogen té efectes molt rellevants en els microorganismes i el funcionament de la terra, però "com a ecòlegs ens dediquem a l'ecologia global i ens interessa treballar amb tots els organismes, no només amb bacteris, plantes, artròpodes o aus, sinó també amb humans".

ARXIVAT A:
SalutAgriculturaAlimentacióRecerca científica
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut