Llarena demana al Parlament Europeu que suspengui la immunitat de Puigdemont i Comín

A més, manté les euroordres que la justícia belga va considerar suspeses arran de la decisió del TJUE sobre Junqueras
Llarena demana al Parlament Europeu que suspengui la immunitat de Puigdemont i Comín

Llarena demana al Parlament Europeu que suspengui la immunitat de Puigdemont i Comín

A més, manté les euroordres que la justícia belga va considerar suspeses arran de la decisió del TJUE sobre Junqueras
Redacció Actualitzat
TEMA:
Carles Puigdemont
Toni Comín i Carles Puigdemont amb les acreditacions d'eurodiputats al Parlament Europeu(Nazaret Romero / ACN)
Toni Comín i Carles Puigdemont amb les acreditacions d'eurodiputats al Parlament Europeu (Nazaret Romero / ACN)

El jutge Pablo Llarena, del Tribunal Suprem, ha decidit mantenir les euroordres contra Carles Puigdemont i Toni Comín malgrat la resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre Oriol Junqueras que els reconeix la immunitat com a eurodiputats. Per salvar aquesta situació, Llarena ha demanat al Parlament Europeu que els aixequi aquesta protecció, el que es coneix com a suplicatori.

La decisió de Llarena arriba tres dies abans del primer ple de l'Eurocambra d'aquest any, el dilluns 13 a Estrasburg, al qual Puigdemont i Comín podran assistir com a eurodiputats de ple dret. Tots dos disposen ja de l'acreditació definitiva com a tals.

Llarena, doncs, no ha fet cas de la decisió de la justícia belga, que va deixar les euroordres en suspens i va aixecar les mesures cautelars que havia imposat a Puigdemont i Comín mentre es tramitaven, en entendre que la seva situació havia canviat arran de la sentència del TJUE, que establia que tenien immunitat com a eurodiputats.


La decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea

La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre Oriol Junqueras va afectar indirectament la situació de Carles Puigdemont i Toni Comín.

El 19 de desembre aquest tribunal va comunicar que Junqueras era eurodiputat de ple dret des de la proclamació oficial dels resultats de les eleccions europees del 26 de maig, que es va fer el 13 de juny, i tenia immunitat parlamentària des d'aquell moment, cinc mesos abans que es dictés la sentència del judici del procés que el va condemnar a 13 anys de presó.

 

El Parlament Europeu es posa en marxa aquest dilluns (Reuters/François Lenoir)


Puigdemont i Comín també van ser elegits eurodiputats el 26 de maig però no van ser reconeguts com a integrants del Parlament Europeu perquè no van retirar l'acta a Madrid. El Tribunal Suprem no va permetre que es desplacessin al Congrés dels Diputats per fer-ho.

Unes hores després del pronunciament del TJUE sobre Junqueras, el Parlament Europeu aixecava el veto d'accés a l'expresident de la Generalitat i a l'exconseller.


La justícia belga suspèn l'euroordre

Dues setmanes després de la sentència del Tribunal de Luxemburg sobre Junqueras, la justícia belga suspenia l'euroordre contra Puigdemont i Comín, per la seva immunitat en condició d'eurodiputats. Això els va permetre anar al Parlament Europeu, el darrer dia lectiu de desembre, i recollir l'acreditació provisional. El dia de Reis, Puigdemont i Comín ja disposaven de les acreditacions definitives com a eurodiputats.

Davant del pronunciament judicial internacional, el 3 de gener l'Advocacia de l'Estat demanava suspendre les euroordres. Alhora, però, instava el Tribunal Suprem a demanar al més aviat possible el suplicatori al Parlament Europeu perquè aixequi la immunitat dels dos polítics.

La posició de l'Advocacia de l'Estat contradiu en part la Fiscalia, que demana al jutge Llarena mantenir les ordres de detenció i la declaració de rebel·lia de Puigdemont i Comín.


Les euroordres de Llarena

Ja fa més de dos anys que Pablo Llarena va dictar ordre de recerca i detenció internacional de Puigdemont. El desembre del 2017, però, el jutge va acordar retirar les ordres contra l'expresident de la Generalitat i els quatre exconsellers cessats en aplicació de l'article 155, Toni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret i Clara Ponsatí. Amb aquest moviment, el jutge intentava evitar que la justícia belga decidís per quins delictes havien de ser processats.

 

Pablo Llarena, jutge instructor del Suprem (EFE)

 

El març del 2018, el jutge del Suprem va emetre ordre de processament contra 25 persones acusades dels delictes de malversació, desobediència i rebel·lió. A partir de llavors, Llarena es va concentrar a aconseguir l'extradició de Puigdemont i la resta de consellers: dos dies després emetia ordres de detenció internacional contra ells.

Va aprofitar la detenció de Puigdemont a Alemanya, quan tornava de Finlàndia per carretera aquell mateix dia, el 25 de març, per reclamar al tribunal de Schleswig-Holstein l'extradició per rebel·lió i malversació.

Però no li va sortir bé: el tribunal va rebutjar extradir-lo per rebel·lió dues vegades i, finalment, Puigdemont, primer empresonat i després lliure amb mesures cautelars, va poder tornar al juliol a Bèlgica.

El 19 de juliol, Llarena va retirar les euroordres per segona vegada, i va optar per tancar la instrucció, tancament que ja havia iniciat dies abans inhabilitant els presos que eren diputats al Parlament. En el tancament, el jutge va optar per dividir la causa i deixar fora del procediment principal els acusats que no havia aconseguit extradir, de manera que van passar de 25 a 18.

I el 14 d'octubre, el jutge instructor va decidir reactivar l'euroordre contra Puigdemont. El magistrat va dictar la interlocutòria pels delictes de sedició i malversació, i no per rebel·lió. Ja no esmentava la violència, en aquesta euroordre. Aquest pas el va fer unes hores després de donar-se a conèixer la sentència contra els líders independentistes, amb penes que van de 9 a 13 anys de presó.

 

Resolució del jutge Pablo Llarena sobre les euroordres de Puigdemont i Comín by Moderador Noticies Web on Scribd

 

 

ARXIVAT A:
Carles Puigdemont Toni Comín Pablo Llarena Procés català
Anar al contingut