Nou mètode per predir el creixement d'un tumor i definir estratègies de tractament
Desenvolupat per un equip internacional liderat per investigadors de l'IDIBAPS-Hospital Clínic, permet saber quant s'han multiplicat les cèl·lules tumorals en el passat i així predir-ne l'evolució
Nou mètode per predir el creixement d'un tumor i definir estratègies de tractament

Nou mètode per predir el creixement d'un tumor i definir estratègies de tractament

Desenvolupat per un equip internacional liderat per investigadors de l'IDIBAPS-Hospital Clínic, permet saber quant s'han multiplicat les cèl·lules tumorals en el passat i així predir-ne l'evolució

Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Càncer
Nou mètode per predir el creixement d'un tumor i definir estratègies de tractament
Cèl·lules cancerígenes

Saber quant s'han multiplicat les cèl·lules d'un tumor en el passat permet predir quina evolució tindran en el futur. I això es podrà mesurar gràcies al sistema desenvolupat per un equip internacional liderat per investigadors de l'IDIBAPS-Hospital Clínic.

En l'estudi hi han participat 32 investigadors de 16 institucions i 6 països diferents, i l'ha coordinat Iñaki Martín-Subero, investigador ICREA a l'IDIBAPS, on dirigeix ​​el grup d'Epigenètica Biomèdica. El primer signant de l'estudi és Martí Duran-Ferrer, investigador del mateix grup. La recerca s'ha publicat a la revista Nature Cancer.

Aquest rellotge que han dissenyat es basa en l'epigenètica, un terme que significa "per damunt de la genètica". Si bé la seqüència de l'ADN determina o condiciona les característiques de cada individu, des de fa temps se sap que el medi ambient o fins i tot les experiències vitals de cada persona influeixen en el fet que alguns gens s'expressin o no ho facin.

Es tracta de processos en què no es modifica la seqüència de l'ADN ni, per tant, els gens, sinó que hi ha algunes transformacions químiques que fan d'interruptors i activen o silencien els gens. Iñaki Martín-Subero ho explica de manera molt gràfica:

"Es podria dir que el genoma, que és l'enciclopèdia de la vida present en cada cèl·lula, està format per dos tipus de llibres: el llibre obert, que conté els gens actius, i el llibre tancat, que conté els gens que romanen silenciats."


Errors en la divisió cel·lular

Els factors ambientals que provoquen l'aparició d'aquests interruptors són molt diversos, des de contaminants a problemes de nutrició en certes etapes del creixement o fins i tot alguns esdeveniments traumàtics.

A més dels canvis epigenètics associats a l'ambient, quan la cèl·lula es divideix, l'ADN es duplica i aquest procés de còpia també pot introduir petits errors epigenètics.

 

Se sabia que els canvis epigenètics que tenen lloc en els gens silenciats o inactius guarden una memòria oculta del creixement cel·lular passat.

Però es pensava que això no tenia valor en la clínica dels tumors i per això no es mesurava. Els marcadors actuals permeten saber quant s'està dividint la cèl·lula tumoral en aquell precís moment, però no la història de les divisions anteriors.


Permetrà definir estratègies

El que han demostrat per primer cop els investigadors és que aquests canvis no només tenen interès clínic, sinó que permeten predir el creixement futur del tumor i definir estratègies de tractament més d'acord amb cada pacient.

Els investigadors han estudiat amb detall les alteracions epigenètiques en vora 1.600 mostres de diferents tipus de leucèmies i limfomes, com ara la leucèmia limfàtica crònica. Han descobert que cada vegada que les cèl·lules es reprodueixen van escrivint petites marques en el llibre tancat del genoma, més marques com més es divideixen les cèl·lules.
 

D'esquerra a dreta, Martí Duran, Iñaki Martín i Elías Campo


Aquests canvis són acumulatius i, a més, a partir del passat permeten preveure el futur, com explica Martí Duran-Ferrer:

"Hem observat que si aquest rellotge ha avançat molt en el passat tendirà a avançar també en el futur, i aquest fet s'associa directament amb la presència de determinades mutacions genètiques i amb l'agressivitat clínica en els pacients."

Així que els canvis epigenètics en el llibre tancat del genoma ja no es consideraran, com fins ara, acompanyants silenciosos del procés de transformació tumoral, sense cap implicació clínica, com explica Martín-Subero:

"El nostre estudi indica que els canvis epigenètics acumulats en el llibre tancat del genoma dels tumors són importants, ja que prediuen el comportament clínic futur dels pacients. Les cèl·lules de càncer escriuen una gran part de la seva història en aquest llibre tancat."

Això s'ha pogut comprovar gràcies al gran banc de cèl·lules tumorals que té el Clínic, juntament amb les dades clíniques dels pacients de qui es van obtenir. Així s'ha pogut mesurar la modificació química de les cèl·lules i relacionar-la amb l'evolució del pacients segons els tractaments aplicats.

 


Un altre pas cap a la medicina personalitzada

L'estudi s'ha fet amb catorze subtipus de càncers de la sang, però s'ha començat a investigar amb altres tipus de tumors. Els autors esperen poder publicar resultats d'aquí uns mesos.

Els científics reconeixen que encara queda camí per recórrer perquè aquest rellotge epigenètic pugui aplicar-se directament a la clínica.

Però afirmen que les dades són molt sòlides i suggereixen que aquest rellotge molecular podria ajudar a definir estratègies de tractament més d'acord amb el risc biològic del tumor.

Així, es pot saber el nivell de risc d'un pacient i veure com respon als tractaments. Si el risc és més elevat, pot ser necessari seguir tractaments nous.

Aquesta és l'opinió també d'Elías Campo, director de l'IDIBAPS i de Recerca del Clínic i coautor de l'article:

"Aquest estudi presenta una visió nova sobre com anticipar el comportament clínic dels pacients amb càncer limfoide i té un gran potencial d'esdevenir una variable important per al maneig clínic del càncer en l'era de la medicina personalitzada".

ARXIVAT A:
Càncer Recerca científica Salut
Anar al contingut