Les famílies de l'escola pública "estalvien" 150 milions a la Generalitat

Segons la FaPaC, són diners per conceptes com sortides o material, que hauria d'aportar l'administració però que s'acaben carregant a pares i mares
Les famílies de l'escola pública "estalvien" 150 milions a la Generalitat
Barcelona

Les famílies de l'escola pública "estalvien" 150 milions a la Generalitat

Segons la FaPaC, són diners per conceptes com sortides o material, que hauria d'aportar l'administració però que s'acaben carregant a pares i mares
Iacma Monterde Segura /Àgata Fàbregas Gomis / Irene Vaqué Reig Actualitzat
TEMA:
Educació
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Denúncia de la Federació de Pares i Mares d'escoles i instituts públics (FaPaC) pel pagament irregular que es fa a la majoria de centres. Calculen que la Generalitat no assumeix una partida de gairebé 150 milions d'euros de material i altres activitats.

Són uns diners que acaben aportant les famílies i que incrementen les diferències entre centres. A més, remarca la FaPaC, són quotes que estan prohibides per llei.

Lidón Gasull, directora tècnica de la FaPaC, destaca la preponderància d'aquestes quotes irregulars:

"No es pot cobrar cap tipus de quota per poder escolaritzar el teu fill. Ens trobem que el 96% de centres educatius públics estan cobrant quotes en concepte de material escolar a les famílies."

En el que més aporten les famílies de l'escola pública és en les sortides; hi destinen més de 78 milions d'euros l'any. També paguen més de 65 milions d'euros en quotes per a material. I cal sumar-hi els 4,3 milions d'euros d'aportacions de l'AMPA o AFA que no estan relacionades amb l'activitat associativa. En total, gairebé 150 milions que, remarca la FaPaC, s'estalvia l'administració.

La federació creu que Educació incompleix la seva pròpia normativa i vulnera drets com el d'igualtat i el de la no-discriminació a més dels principis de gratuïtat i universalitat, que recullen tant la LOMCE com la LEC.


A més, asseguren que les AMPA o AFA també destinen diners propis per contractar personal que hauria d'assumir el centre, principalment professors d'idiomes i mestres de suport a educació infantil, monitors de lleure o vetlladors. També es fan aportacions en espècie, de material per al centre.

La FaPaC denuncia que s'està carregant a les famílies "el cost de la manca de professionals al sistema educatiu públic". I l'informe constata que les AMPA d'escoles en zones de renda baixa contracten el triple de professionals que les de renda alta.

La quota per material, universal

Si mirem la mitjana, es paguen 88 euros per a material escolar, un concepte que es cobra a la immensa majoria (96%) dels centres públiques. A més, en vuit de cada deu casos, es tracta d'una aportació obligatòria.

Els preus varien fins a un 300%: dels 31 euros de les Terres de l'Ebre, als 124 del Vallès Occidental.

La FaPaC calcula que el Departament d'Educació s'estalvia més de 65 milions d'euros, que surten de multiplicar els 88 euros de quota de mitjana per als més de 742.000 alumnes que tenen els centres públics.

Quotes més altes per projectes innovadors

 

Tenir un projecte educatiu innovador també suposa més aportació econòmica per a les eines de treball i estudi. A les comunitats d'aprenentatge, on les famílies participen en el dia a dia del centre, la quota de material escolar arriba als 102 euros, si bé tenen la quota de soci més baixa.

Si és per projectes, frega els 100. En canvi, si es tracta d'ensenyament tradicional, l'import és de 71 euros.

Per la FaPaC, la conclusió és que les noves metodologies d'aprenentatge "en part, s'estan implementant gràcies a l'esforç econòmic de les famílies".

Les AFA dels centres que treballen per projectes, i en concret dels que participen en el projecte Escola Nova 21, són les tenen més capacitat recaptadora.

Més de 100 euros per a les sortides


En el cas de les sortides, tenen un cost de mitjana per a les famílies de 105 euros anuals. En un terç dels casos, l'importat cobreix el cost dels mestres acompanyants i, en una quarta part, el del monitoratge.

La FaPaC recorda que les sortides es fan en horari lectiu i "correspon al Departament d'Educació" fer-se càrrec dels costos. I apunta que la Generalitat s'estalvia més de 78 milions en aquest concepte.

Les AFA aporten una mitjana de 4.000 euros per escola

Clàudia Chia, analista de l'observatori de dades de la FaPaC, comenta que les associacions de famílies d'alumnes fan una aportació mitjana de 4.000 euros cada any:

"El 90% de les AMPAs han realitzat aportacions al centre, la major part han estat en espècies. Cada AMPA ha aportat al centre educatiu més de 4.000 euros a l'any de mitjana."

A Catalunya, les famílies paguen una mitjana de 31 euros l'any per la quota de l'AMPA. La xifra oscil·la entre els 46 euros de Barcelona ciutat i els 20 de les Terres de l'Ebre.

Les activitats en temps de menjador

Gairebé quatre de cada deu centres ofereixen activitats extraescolars en el temps de migdia, que no estan incloses en el preu del menjador. La FaPaC alerta que això "vulnera el principi d'igualtat i no discriminació", perquè la majoria són d'aprenentatges que s'han d'impartir a l'escola, però només poden assumir el cost determinades famílies.

A més, tot i que la Generalitat ha fixat en 6,20 euros el preu màxim del servei de menjador, la FaPaC ha constatat que un 12,40% dels usuaris arriben a pagar 8,20 euros.

La resposta del departament

Des del Departament d'Educació han manifestat que analitzaran amb "molt interès" l'estudi quan se'ls trameti i han mostrat la "completa disposició per treballar conjuntament les millores i les aportacions que calguin".

 

 

ARXIVAT A:
Educació

VÍDEOS RELACIONATS