L'àrea de protecció contra la contaminació lumínica del Parc Natural del Montsant s'amplia fins als 32 municipis
ACN La Morera de Montsant.-L'àrea de protecció contra la contaminació lumínica del Parc Natural de la Serra del Montsant s'ha ampliat de 12 a 32 municipis. En un acte aquest divendres a la Morera del Montsant (Priorat), les vint noves poblacions han rebut el certificat de cel nocturn de qualitat per part de la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà. Així, tots els municipis del Priorat i nou de les Muntanyes de Prades -de les comarques del Baix Camp i la Conca de Barberà- tenen aquest reconeixement. Això fa que sigui la zona més gran d'Europa en tenir el cel nocturn protegit. Alhora, el Parc Natural i diferents municipis han rebut el segell Destinació Turística Starlight, que reconeix la foscor del cel a la nit, la seva oferta turística associada i la potencia.
El 2018 el Parc Natural de la Serra de Montsant va ser declarat el punt de referència de l'àrea de protecció i s'hi van incloure dotze municipis, tots del Priorat: la Bisbal de Falset, Cabacés, Cornudella de Montsant, la Figuera, Gratallops, Margalef, la Morera de Montsant, Poboleda, Torroja del Priorat, Ulldemolins, la Vilella Alta i la Vilella Baixa. Aquest divendres s'hi han afegit vint localitats més, fins arribar als 23 del Priorat i nou del Baix Camp i la Conca de Barberà que formen part de les Muntanyes de Prades: l'Albiol, l'Arbolí, Bellmunt del Priorat, Capafonts, Capçanes, Falset, la Febró, els Guiamets, el Lloar, Marçà, el Masroig, el Molar, Mont-ral, Porrera, Pradell de la Teixeta, Prades, la Torre de Fontaubella, Vallclara, Vilanova de Prades i Vimbodí i Poblet. Conjuntament conformen l'àrea de protecció lumínica més gran d'Europa i es passa de 305 km2 de superfície protegida a 738 km2. "És vostre, i és un recurs a explotar. És un projecte de cohesió territorial que empodera el territori", ha defensat Jordà, que ha afirmat que és un reconeixement "extremadament important". Una de les mesures que implica el reconeixement és canviar l'enllumenat públic de les localitats per passar a una llum carbassa que serà comuna per tota la zona, generada a partir de bombetes LED que modulen la intensitat. Aquesta llum té un impacte menor en la flora i la fauna, genera menys contaminació lumínica i permet un estalvi energètic de fins al 70%. El Departament d'Acció Climàtica obrirà una convocatòria d'ajuts per al 2022 per un valor global de 600.000 euros per ajudar les poblacions a canviar l'enllumenat. Efectes nociusEl cap del servei de prevenció de la contaminació acústica i lumínica del Departament d'Acció Climàtica, Sergi Aparicio, ha explicat que van mesurar la foscor de diferents parcs naturals de Catalunya. "Aquí és on vam trobar més qualitat de foscor. Tenim molts parcs naturals molt contaminats lumínicament per l'acció de zones urbanes. Però aquí el zenit és molt fosc", ha indicat. A més ha valorat que "la foscor és un bé escàs i, per tant, té un valor ambiental". Aparicio ha recordat que la contaminació lumínica altera espècies vegetals i animals; en el cas del Parc Natural de la Serra de Montsant, rapinyaires i onze espècies de ratpenats en situació de perill. Però també afecta el descans i la salut de les persones, tal com ha assenyalat Antonia Varela, directora de la Fundació Starlight: "El 60% dels vertebrats són dependents de la llum i la foscor naturals. La lumínica és la contaminació més desconeguda i intrusiva de les contaminacions, i pot generar malalties cardiovasculars o càncer en òrgans reproductors". També té efectes negatius per al medi ambient, ja que segons ha concretat, la sobreil·luminació "produeix el 8% d'emissions de gasos d'efecte hivernacle", una xifra que en països com els Estats Units, Rússia o la Xina arriba al 27%.Segell turísticEntre les distincions que s'han lliurat hi ha el segell Destinació Turística Starlight, que la Fundació Starlight ha atorgat al parc natural, a dotze municipis del Montsant i a nou de les muntanyes de Prades. Es tracta d'un reconeixement a les zones que protegeixen la foscor del cel i que els posiciona com a destinacions adequades per a l'astroturisme i la distinció està validada per l'Organització Mundial del Turisme. Les localitats esperen que això els permeti impulsar-se turísticament i per posar en valor la zona. A banda, el pla d'actuacions de la zona protegida contempla accions diverses i durant el 2022 el Parc Natural crearà una xarxa de deu miradors astronòmics.
