L'abella gegant de la resina, una espècie invasora amb expansió vertiginosa per Europa
Un estudi internacional amb participació del CREAF mostra que l'insecte s'ha escampat per bona part del continent i que augmentarà la seva presència els anys vinents
L'abella gegant de la resina, una espècie exòtica procedent de l'Àsia, s'està expandint de forma vertiginosa per Europa. I malgrat que no és agressiva, els científics consideren molt important fer-ne un seguiment perquè serveixi de model per a altres espècies invasores.
Així ho afirma un estudi internacional, liderat per Julia Lanner, de la Universitat de Recursos Naturals i Ciències de la Vida de Viena, en què han participat Carlos Hernández-Castellano (CREAF-UAB) i Jordi Margalef-Marrasé (CREAF). S'ha publicat a Science of the Total Environment.
De nom científic "Megachile sculpturalis", és una abella solitària originària del Japó i la Xina. Pot arribar a mesurar una mica més de dos centímetres però, tot i això, no és agressiva.
El camí de l'abella gegant de la resina
La primera vegada que se la va trobar fora del seu hàbitat original va ser el 1994, quan va aparèixer a la costa est dels Estats Units. Es va expandir ràpidament i va arribar al Canadà.
El 2008 se la va observar a Franca i des d'aleshores ha colonitzat bona part d'Europa, fins a Hongria, Sèrbia i la península de Crimea. Els seus registres s'han multiplicat per deu en els darrers anys. El 2018 se la detectar per primera vegada a la península Ibèrica. Aquí es concentra a la costa est, tot i que s'espera que arribi aviat a la cornisa cantàbrica.
Les femelles fan els nius en forats que troben o que fan elles mateixes en els troncs d'arbres, tant vius com morts. Es creu que va arribar a Europa, molt probablement, pel transport marítim de fusta que tenia alguns nius a l'interior.
Després, a part de trobar a molts llocs un clima semblant a les regions d'on procedeix, s'ha expandit gràcies a les vies de comunicació i a les ciutats densament poblades. Les carreteres amb arbres han servit per dispersar l'espècie i d'aquí les paraules del títol de l'article científic: "On the road".
A banda dels arbres, aquestes abelles són capaces d'utilitzar construccions humanes, com ara forats de maons, per nidificar. I poden extreure el pol·len, de manera pràcticament exclusiva, d'alguns arbres exòtics ornamentals, com l'acàcia del Japó o sòfora. Per tant, les activitats humanes faciliten l'expansió d'aquesta espècie.
Necessitat de control
El procés d'invasió a Europa, però, només acaba de començar i, segons els investigadors, "M. sculpturalis" ha colonitzat una petita part, el 25%, del territori potencial que és capaç d'envair.
Sembla que l'escalfament global no afavorirà l'àrea potencial d'invasió de l'espècie a Europa, però sí que en pot modificar la distribució. S'espera que tingui menor presència a les regions mediterrànies i més al centre i nord d'Europa, com ara a les illes britàniques.
Tot i que els danys ecològics i humans que pot originar l'abella gegant de la resina són limitats, els investigadors creuen que s'ha de monitoritzar l'espècie per generar més coneixement científic i avaluar correctament el seu estatus d'espècie exòtica invasora. A més, serviria per fer front a espècies invasores més perilloses:
"La 'Megachile sculpturalis' pot servir com un model poderós per a espècies pol·linitzadores invasores i per respondre a qüestions ecològiques en els camps de la biologia d'invasions i la gestió del risc."
Els autors demanen intensificar els controls i, sobretot, en les regions on encara no ha arribat. I destaca també la importància dels programes de ciència ciutadana per al seguiment d'aquesta espècie, com ara el que es fa a la França metropolitana.
