La UE accepta l'ús institucional però no oficial del català, el basc i el gallec
Els ambaixadors dels 25 estats de la UE han arribat a un acord que permet l'ús a les institucions comunitàries de les llengües cooficials d'Espanya, segons han informat fonts diplomàtiques. L'acord, que serà aprovat com a punt A -sense debat- pels ministres d'Afers Estrangers de la UE reunits a Luxemburg, suposa un reconeixement legal de l'ús de les llengües cooficials per qualsevol estat membre que així ho sol·liciti, segons les fonts. Tot i això, les llengües cooficials d'Espanya no seran reconegudes com a llengües oficials de la UE, tal i com havia demanat el govern espanyol.
El català, el basc i el gallec no seran reconegudes com a llengües oficials de la Unió Europea per problemes jurídics, però podran ser utilitzades en les institucions comunitàries, tal com consta en la proposta de la presidència luxemburguesa presentada avui als ministres d'Exteriors dels Vint-i-cinc.
El document presentat per Luxemburg assenyala que no és possible la modificació del reglament de llengües de la UE de 1958 com reclama el govern espanyol, ja que això requeriria una modificació del tractat. Per salvar aquest problema, preveu un "arranjament administratiu" entre el Consell i, eventualment, altres institucions i òrgans de la UE amb Espanya per aconseguir els mateixos efectes que es pretenien en un principi.
Així, es preveu permetre la publicitat de les lleis europees, la intervenció en les reunions del Consell i les comunicacions escrites dels ciutadans a les institucions europees en aquestes llengües.
En el primer cas, serà el govern qui pugui enviar al Parlament i al Consell una traducció certificada, encara que sense valor jurídic. Per a les intervencions orals en català, gallec o basc al Consell, les autoritats espanyoles ho hauran de comunicar en un termini raonable abans de la sessió, i es podrà fer si estan disponibles els mitjans necessaris.
Per últim, Espanya podrà designar un òrgan que recollirà les comunicacions dels ciutadans a les institucions europees en alguna d'aquestes llengües, i després n'enviarà una traducció a l'espanyol. Un sistema que s'aplicarà també a la inversa per a les respostes dels òrgans comunitaris.
Per evitar els recels d'alguns estats membres que temien que es multipliquessin les sol·licituds d'altres llengües dels seus territoris, el document de la presidència estableix que aquest "arranjament administratiu" només s'aplicarà a les llengües recollides en la Constitució d'algun soci, amb estatus oficial en tot el territori o en part.
