La presidència de la UE no veu clar que el català sigui oficial a Europa abans del juliol

Aquest matí, en una compareixença al Senat, José Luis Rodríguez Zapatero s'ha mostrat convençut que aviat s'aconseguiran fites importants i ha avançat: "D'aquí a pocs dies estarem en un moment transcendental per a la decisió que espero i confio que obri les expectatives que desitgen tants grups parlamentaris i ciutadans." Zapatero ha concretat que el reconeixement del català i la resta de llengües coficials de l'Estat es faria efectiu en el proper Consell de Ministres que ha de tenir lloc d'aquí a dues setmanes. L'anunci de Zapatero, però, ha trobat resposta des de Brussel·les. El ministre delegat luxemburguès d'Assumptes Europeus, Nicolas Schmit, ha qüestionat que la negociació de la petició espanyola per donar cabuda a les seves llengües a la Unió Europea es pugui tancar durant l'actual semsestre, en què el seu país ocupa la presidència de torn de la UE. Els 25 estudiaran aquest dijous, per primer cop entre ambaixadors, la petició presentada per Espanya recollida en el memoràndum per a la oficialitat de les llengües que es parlen a l'Estat. El debat també versarà sobre la demanda irlandesa de reconèixer el gaèlic, la seva llengüa nadiua, com a idioma oficial i de treball. Schmid ha considerat que és difícil aconseguir l'objectiu espanyol perquè és complicat arribar al consens dels 25 abans del juliol. "Treballarem en aquest expedient, però no sé si podrem tancar-lo sota la presidència luxemburguesa. Si hi ha una disponabilitat a buscar un compromís pragmàtic, la presidència estarà molt contenta de treballar en aquest sentit", ha declarat Schmid en sortir del ple de l'eurocambra. El responsable luxemburguès ha posat èmfasi que la presidència de torn de la UE està oberta a "qualsevol solució pragmàtica" que permeti a "aquells que parlen llengües constitucionals a Espanya, practicar-les a un cert nivell a la Unió Europea". Amb tot, Espanya compta amb el suport del president de torn de la UE, el luxemburguès Jean-Claude Juncker, que ja s'ha compromès a millorar almenys el reconeixement del català. "Farem el possible per aconseguir que els nostres socis en el si d'Europa acceptin la idea que l'estatut de la llengua catalana s'ha de corregir a l'alça", va dir Juncker el passat mes de gener, quan va reconèixer, no obstant, que hi ha "reticències" en alguns estats membres.