La selectivitat té els dies comptats? El debat de com s'hauria de reformular

Educació vol accelerar la reforma de la selectivitat perquè sigui coherent amb el batxillerat que prepara, però el Consell Interuniversitari ho veu prematur

Àgata Fàbregas Gomis / Iacma Monterde SeguraActualitzat

Tal com està dissenyada, sembla que sí, que la selectivitat té els dies comptats. Fa temps que el debat està sobre la taula: si les proves són les més adequades i si són justes per determinar l'accés o no a uns estudis universitaris. Ara però, amb la reforma del batxillerat que està preparant el departament d'Educació, i petició #canviemelbatxillerat i amb la nova Llei d'educació espanyola, la LOMLOE, que obliga actualitzar les proves al currículum del batxillerat, les PAU del 2024 haurien de ser diferents.


Visions contraposades

El departament d'Educació i la secretaria d'Universitats, tenen visions molt diferents sobre el present i el futur de la selectivitat:

El conseller d'Educació, Josep Bargalló, considera aquest sistema insostenible i contrari a la metodologia d'aprenentatge de l'alumnat: "No aguantarem massa més amb les actuals PAAU, són insostenibles"

I és que la reforma del batxillerat en què treballa el departament, és per fer-lo més competencial, com fa anys que està passant a primària i secundària. Això, però, xoca amb una selectivitat encara molt memorística.

"La selectivitat és una cotilla que no té res a veure amb el que és l'educació avui, que no té res a veure amb el treball per competències, que no té res veure amb el treball d'habilitats, no té res a veure amb el treball cooperatiu i col·laboratiu", assegura "Bargalló".

El Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), l'òrgan responsable de les proves, ho veu completament diferent. Per a ells, la selectivitat ja ha anat introduint proves més competencials. A més, consideren que no està lligada a la secundària, excepte en el contingut que sí que se centra en el currículum de batxillerat.

"Sempre hem considerat les PAAU com la primera actuació en l'etapa educativa universitària i per tant desvinculada de l'etapa prèvia, de la secundària. No són una avaluació dels coneixements i les competències adquirides al batxillerat. És l'instrument més just i més equitatiu per endreçar un estudiant", explica el secretari general del CIC, Josep Ribas.


Hi ha alternatives a la selectivitat?

Algunes veus expertes discrepen que aquest sigui el mètode més just. Asseguren que l'evidència demostra que no és un sistema prou equitatiu, i perjudica determinats perfils d'estudiants.

Caterina Calsamiglia, economista d'ICREA, cofundadora de Pentabilities i experta en mètodes d'avaluació, opina que: "Com tots els exàmens estandaritzats que passen en un moment determinat i concret, tenim molta evidència que no és justa en el sentit que certs entorns ho fan sistemàticament pitjor a la selectivitat i no necessàriament després a la universitat".

Calsamiglia en posa tres exemples: els de les dones, el d'entorns desafavorits i el del coneixement de l'anglès.

"Amb les dones passa una cosa molt peculiar: a l'escola sempre ho fan millor, a la selectivitat ho fan pitjor, a la universitat ho fan millor i al mercat laboral ho tornen a fer pitjor. Pots dir: que les dones reaccionen molt malament a la pressió o que a l'escola hi ha un biaix a favor de les dones i que al mercat laboral hi ha un biaix negatiu contra les dones. Jo prefereixo pensar que potser hi ha un desencaix de competències: que les competències que es premien en un entorn i en un altre són diferents i que estaria bé alinear-les", explica.

"En entorns desafavorits sistemàticament la selectivitat la fan pitjor. No és la correlació perquè venen d'entorns desafavorits, no no. Una persona que té un 8 a l'escola després a la selectivitat ho fa pitjor si ve d'un entorn desafavorit", assegura.

I afegeix que: "L'assignatura de l'anglès té un impacte enorme en com de bé et va la selectivitat, i segurament és l'assignatura que menys s'aprèn a l'institut i més s'aprèn fora de l'escola. Per tant, que aquesta assignatura sigui la que més et preveu la selectivitat, ens indica que hi ha alguna cosa que no està passant a l'escola que està tenint un impacte brutal sobre la selectivitat".

Els experts asseguren que aquest és un debat obert a escala mundial i que cal buscar una alternativa a un únic examen igual per a tothom, i tenir en compte que aquesta avaluació acaba condicionant tot el sistema educatiu. En alguns països anglosaxons on han prescindit d'aquesta prova estandartitzada, i l'han substituït per cartes de presentació o de recomanació de cada estudiant, on es té en compte el seu currículum extraacadèmic, s'han adonat que aquest sistema encara augmenta més les desigualtats afavorint l'alumnat amb més recursos.

Selectivitat a la Universitat de Lleida, el juliol del 2020 (ACN/Cedida per la UdL)


Avaluar les habilitats

Una opció que proposen des de Pentabilities un grup d'experts que fa cinc anys que exploren altres mètodes d'avaluació, passaria per fer un seguit d'observacions externes de les habilitats de l'alumnat que els hauran de servir per entrar a estudiar els diferents graus.

"Traiem-nos de sobre aquesta obligació de fer-ho en un sol moment. Anem fent diferents coses en diferents moments del temps. Que sigui una manera d'anar donant feedback a l'estudiant al llarg del seu recorregut educatiu de com ho està fent amb les competències que realment ens interessin", defensa Caterina Calsamiglia.

Cada grau definiria quines habilitats cal que tinguin els estudiants que hi opten (empatia, capacitat de treball en equip, acceptació del fracàs...), i alhora donaria informació als estudiants per anar definint el seu perfil professional, quines qualitats i competències té i pot potenciar.

Amb la mirada posada al 2024

Des del Consell Interuniversitari de Catalunya són conscients que la nova llei d'educació, la LOMLOE, els obliga a redissenyar les proves adequant-les al nou currículum de batxillerat, però encara ho veuen prematur.

"Avui per avui, les característiques de les noves PAAU és un brindis al sol i el batxillerat proper encara està en procés de ser definit, no té sentit que ens posem a treballar sobre especulacions", opina Josep Ribas.

Caterina Calsamiglia creu que. "Ens hauríem de posar a fer coses ja. Mirem-ho comparem-ho deixem que la recerca parli. Deixeu-nos mirar, encara aneu fent la 'sele' si voleu, però anem provant aquestes altres maneres. I sobretot no tenir por a equivocar-nos, perquè el que estem fent ja està prou malament, comencem a construir coses diferents i anem aprenent".

La previsió és que d'aquí dos cursos entri en vigor el nou batxillerat, i, per tant, la nova selectivitat hauria de ser una realitat al juny del 2024.

ARXIVAT A:
UniversitatEducació
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut