La segona onada del coronavirus a Espanya, "una tempesta previsible"?
És la pregunta que es fa la revista científica The Lancet, que reclama que comenci "immediatament" una avaluació independent de la gestió de la Covid-19 al país
La segona onada del coronavirus a Espanya, "una tempesta previsible"?

La segona onada del coronavirus a Espanya, "una tempesta previsible"?

És la pregunta que es fa la revista científica The Lancet, que reclama que comenci "immediatament" una avaluació independent de la gestió de la Covid-19 al país

Josep Maria Camps Collet Actualitzat
TEMA:
Coronavirus
La segona onada del coronavirus a Espanya, "una tempesta previsible"?
Operaris municipals desinfectant un parc infantil, aquest divendres a Ourense (EFE)

La revista The Lancet, una de les publicacions científiques més prestigioses del món, ha criticat aquest divendres la resposta que Espanya està donant a la crisi del coronavirus.

Ho ha fet en l'editorial de la secció de salut pública The Lancet Public Health, que han titulat: "La Covid-19 a Espanya, una tempesta previsible?".

En el text, el mitjà britànic alerta que el sistema de diagnòstic, rastreig i aïllament de casos, que consideren la clau per respondre a la pandèmia, continua sent massa dèbil.

Cues de joves per participar en un cribratge massiu de coronavirus, aquest divendres a Logroño (EFE)

La primera onada i la segona

L'editorial remarca el fet que en la primera onada la pandèmia va afectar especialment Espanya, i que ara la segona onada ho està tornant a fer:

"Tot i que encara s'han d'entendre completament les raons d'aquest pobre resultat, la crisi espanyola del COVID-19 ha augmentat les debilitats en algunes parts del sistema sanitari i ha revelat complexitats en les polítiques que configuren el país."

També consideren que després de l'estat d'alarma algunes autoritats regionals van reobrir massa ràpid i sense tenir encara implementat un bon sistema de rastreig de casos.

I afegeix que la polarització política i la governança descentralitzada poden haver dificultat donar-hi una resposta ràpida i eficient.

Menys de sis infermeres per cada 1.000 habitants

The Lancet considera també que el sistema sanitari a Espanya ja era molt fràgil abans de la pandèmia, després d'una dècada d'austeritat financera, i que ara s'ha vist sobrepassat.

Per exemple, recorda que el país té una ràtio de menys de sis infermeres per cada 1.000 habitants, quan la mitjana a la UE està per sobre de nou.

Sanitaris fent un cribratge massiu, aquest divendres a Logroño (EFE)


Les cartes d'investigadors espanyols

L'editorial es fa ressò d'un seguit de cartes que ha publicat als últims mesos signades per investigadors espanyols que s'han queixat de la resposta política a la pandèmia.

La primera a principis d'agost, signada per una vintena d'especialistes, entre els quals Àlex Arenas i Alberto García-Basteiro, en què reclamaven una avaluació independent.

Segons els signants, l'avaluació era necessària per les deficiències en la resposta que hi estava havent a l'amenaça del coronavirus:

"Sistemes de vigilància febles, baixa capacitat de proves de PCR i l'escassetat d'equips de protecció individual i equips d'atenció crítica, una reacció tardana per part de les autoritats centrals i regionals, processos de presa de decisions lents, alts nivells de mobilitat i migració de la població, mala coordinació entre les autoritats centrals i regionals, poca confiança en l'assessorament científic, una població envellida, grups vulnerables que experimenten desigualtats socials i de salut i manca de preparació en infermeria".

The Lancet va publicar una segona carta d'aquests investigadors un mes i mig després, perquè malgrat que havien rebut molt suport de comunitat científica, consideraven que els polítics no els estaven fent cas.

Sanitari prenent la temperatura a l'entrada d'un centre de dia de gent gran, aquest dijous a Madrid (Europa Press)


"Un comitè d'avaluació independent, divers i multidisciplinari"

L'editorial d'ara insta Espanya a posar en marxa "immediatament" aquesta avaluació independent:

"L'avaluació hauria de començar immediatament, hauria de generar consens en la societat i tenir un ferm compromís dels governs central i regionals. El comitè d'avaluació ha de ser independent, divers i multidisciplinari. L'avaluació ha de tenir un abast ampli, amb efectes econòmics i socials i sobre la salut, i proporcionar recomanacions."

"Aquesta avaluació independent serà clau per tranquil·litzar la població i reconstruir la confiança en l'enfocament del govern sobre la salut pública."

L'editorial també recorda la carta que va publicar fa només una setmana signada per cinc investigadors, entre els quals Clara Prats, del BIOCOM-SC de la UPC.

Aquesta carta reclama que els governs central i autonòmics facin públiques totes les dades de què disposen sobre la pandèmia per poder analitzar amb detall la seva dinàmica.

Missa catòlica amb restriccions, aquest dijous en una església de Madrid (Europa Press)
ARXIVAT A:
Coronavirus

NOTÍCIES RELACIONADES

Anar al contingut