La portada d'"El matí de Catalunya Ràdio"
Avui l'actualitat ens porta vells coneguts en portada. Barack Obama, que després de la derrota reconeix que li serà difícil dur a terme algunes polítiques i que els republicans els han clavat una pallissa; aquesta serp silenciosa i maligna que és l'atur, que no deixa d'avançar i d'infiltrar-se cada cop en més llars catalanes; Ana Patricia Botín, que salta de Banesto per dirigir el Santander al Regne Unit, on encara podrà fer més diners, i els nostres polítics, que mentre això passa el que intenten és complicar les coses als seus rivals electorals.
També hi ha espai per parlar del papa i donar veu als que gasten diners perquè vingui i als que se'n gasten per dir que no volen que vingui, oblidant els uns i els altres que l'austeritat forma part del missatge que tant els ocupa. Això, mentre a Solsona hi ha un nou bisbe. Té 41 anys, és catalanista, es diu Xavier Novell i l'entrevistarem avui al programa.
Però avui volíem començar de la mateixa manera que vam acabar la temporada passada: parlant de vosaltres.
Fer ràdio no és parlar. És bàsicament escoltar. Ahir el jurat dels premis més prestigiosos de tots, els Ondas, va guardonar Catalunya Ràdio per la cobertura informativa durant les nevades de l'any passat.
Tots vam fer ràdio de servei. Tots ens vam posar al vostre servei. Trucàveu i ens explicàveu que estàveu incomunicats, que no teníeu llum, i nosaltres construïem un mapa paral·lel a l'oficial de les elèctriques per saber l'impacte del desastre.
Hi havia oients que sense llum i sense possibilitat de sortir de casa estàveu pendents només de la ràdio de piles, i la nostra feina era fer entendre als responsables polítics i a les elèctriques que us havien de donar resposta i que en molts casos aquesta resposta era insuficient.
El nostre compromís era el mateix de sempre. No hi hem renunciat ni un sol dia, tingués els costos que tingués, però us devem aquesta entrega des d'una ràdio pública, i mentre hi siguem serà així, però el dia de les nevades i els dies posteriors també hi éreu vosaltres. Triant-nos ens atorgàveu una immensa confiança i responsabilitat, i avui els premis Ondas premien la feina. Insistim, compartit amb tot el personal de Catalunya Ràdio. Trucàveu a la tarda i trobàveu la Sílvia, el Kílian i el "Catalunya vespre" agafava el relleu, el personal de nit no va ser aliè als vostres problemes i ens passava de matinada les últimes actualizacions del mapa d'incidències, de manera que avui l'agraïment és per a vosaltres.
I el record, per a Joaquín Soler Serrano. Ell des de Ràdio Barcelona, l'any 62, va liderar les ajudes a la població afectada pels aiguats del Vallès. Ell era aleshores qui us posava en contacte, qui canalitzava les ajudes, qui buscava resposta. I també us tenia al costat.
Vosaltres sou la força d'un mitjà de comunicació. Som aquí per servir-vos. Per ser-vos útils. Per informar-vos. Per parlar-vos clar i per amplificar i unir les vostres veus.
Gràcies per la confiança i enhorabona per aquest premi Ondas.
Benvinguts a casa vostra.
També hi ha espai per parlar del papa i donar veu als que gasten diners perquè vingui i als que se'n gasten per dir que no volen que vingui, oblidant els uns i els altres que l'austeritat forma part del missatge que tant els ocupa. Això, mentre a Solsona hi ha un nou bisbe. Té 41 anys, és catalanista, es diu Xavier Novell i l'entrevistarem avui al programa.
Però avui volíem començar de la mateixa manera que vam acabar la temporada passada: parlant de vosaltres.
Fer ràdio no és parlar. És bàsicament escoltar. Ahir el jurat dels premis més prestigiosos de tots, els Ondas, va guardonar Catalunya Ràdio per la cobertura informativa durant les nevades de l'any passat.
Tots vam fer ràdio de servei. Tots ens vam posar al vostre servei. Trucàveu i ens explicàveu que estàveu incomunicats, que no teníeu llum, i nosaltres construïem un mapa paral·lel a l'oficial de les elèctriques per saber l'impacte del desastre.
Hi havia oients que sense llum i sense possibilitat de sortir de casa estàveu pendents només de la ràdio de piles, i la nostra feina era fer entendre als responsables polítics i a les elèctriques que us havien de donar resposta i que en molts casos aquesta resposta era insuficient.
El nostre compromís era el mateix de sempre. No hi hem renunciat ni un sol dia, tingués els costos que tingués, però us devem aquesta entrega des d'una ràdio pública, i mentre hi siguem serà així, però el dia de les nevades i els dies posteriors també hi éreu vosaltres. Triant-nos ens atorgàveu una immensa confiança i responsabilitat, i avui els premis Ondas premien la feina. Insistim, compartit amb tot el personal de Catalunya Ràdio. Trucàveu a la tarda i trobàveu la Sílvia, el Kílian i el "Catalunya vespre" agafava el relleu, el personal de nit no va ser aliè als vostres problemes i ens passava de matinada les últimes actualizacions del mapa d'incidències, de manera que avui l'agraïment és per a vosaltres.
I el record, per a Joaquín Soler Serrano. Ell des de Ràdio Barcelona, l'any 62, va liderar les ajudes a la població afectada pels aiguats del Vallès. Ell era aleshores qui us posava en contacte, qui canalitzava les ajudes, qui buscava resposta. I també us tenia al costat.
Vosaltres sou la força d'un mitjà de comunicació. Som aquí per servir-vos. Per ser-vos útils. Per informar-vos. Per parlar-vos clar i per amplificar i unir les vostres veus.
Gràcies per la confiança i enhorabona per aquest premi Ondas.
Benvinguts a casa vostra.
