La meitat de mudances de llogaters a l'àrea de Barcelona són "desnonaments invisibles"

És una percepció generalitzada des de fa anys i ara un estudi ho ha corroborat: viure de lloguer a Catalunya, sobretot a l'àrea de Barcelona, és viure en precari.

I no només per a qui tingui sous baixos i feines precàries: les característiques del mercat de lloguer fan que també els professionals ben establerts hagin de canviar de casa sovint i a contracor.

L'estudi "Impactes socials del mercat de lloguer", de La Hidra i l'IGOP de la UAB, ha batejat com a "desnonaments invisibles" aquestes mudances forçades, perquè no queden reflectides ni recollides enlloc.

Però poden tenir i tenen efectes similars als desnonaments judicials, perquè afecten la salut de les persones que es veuen obligades a buscar un nou lloc per viure.

Per fer l'estudi els investigadors van fer fa 2 anys una enquesta telemàtica a més de 2.000 persones que viuen de lloguer.

"Inseguretat residencial"

Va respondre a l'enquesta gent relativament jove, de 38 anys de mitjana, la majoria ben situada professionalment i econòmica, sobre la seva experiència entre el 2014 i el 2019, període en què els pisos de lloguer van pujar moltíssim.

L'anàlisi de les respostes és contundent: en aquest període el 45,8% dels enquestats van haver de canviar de casa almenys una vegada sense desitjar-ho.

La conclusió de l'informe també és contundent:

"La mobilitat residencial i el 'nomadisme', lluny de ser una opció de vida, és una forma de precarietat. És, en realitat, inseguretat residencial."

"Viure de lloguer et fa vulnerable"

Entrevistat al programa "Els matins", de TV3, el coordinador de l'estudi, Jaime Palomera, de La Hidra, ha destacat que això converteix tots els llogaters automàticament en vulnerables:

"La principal conclusió d'aquesta enquesta a Barcelona i a l'àrea metropolitana és que viure de lloguer és sinònim de viure en inseguretat. De fet, viure de lloguer et fa vulnerable."

Com més mudances, pitjor salut

Aquesta vulnerabilitat es tradueix en una salut pitjor, cosa que es correlaciona directament amb els "desnonaments invisibles": el 25,6% de les dones i el 16,7% dels homes que en van patir entre 2 i 4 declaren tenir una salut regular o dolenta.

En canvi, en els que no van haver de mudar-se de manera forçada aquests percentatges baixen al 9,6% i el 5,9% respectivament. Entre els que van haver de fer una mudança forçada els percentatges són del 12,8% i l'11,3%.

La perspectiva de futur també afecta: un de cada 3 no sabia on viuria 6 mesos després, una incertesa que pesa en una població enquestada en la qual 2 de cada 3 havien canviat de casa ens els últims 5 anys, la majoria obligats.

Assetjament immobiliari

A més, l'estudi ha permès descobrir que la meitat dels enquestats han patit algun tipus d'assetjament immobiliari per empènyer-los a marxar.

Els autors asseguren que, per no condicionar les respostes, no han preguntat directament per aquest concepte, sinó per les situacions que la llei catalana defineix com a tal.

El resultat és que en un 45% dels casos declaren que el propietari es va negar a arreglar problemes importants de l'habitatge, i el 13% que les zones comunes estaven abandonades.

I un 11% que van rebre pressions o els van amenaçar o enganyar per aconseguir que marxessin, mentre que un 8% van patir augments il·legals del preu durant el contracte vigent.

Renovació automàtica i regulació dels intermediaris

L'estudi, elaborat per investigadors de La Hidra, l'Institut de Govern i Polítiques Públiques de la UAB i l'Agència de Salut Pública de Barcelona demana canvis per evitar aquestes dinàmiques.

El principal és que es canviï la legislació perquè els contractes s'hagin de renovar automàticament si ho desitja el llogater, com passa a França i a Alemanya.

Això reforçarà el valor social i residencial dels habitatges, buscant l'estabilitat de les llars, i farà minvar la consideració de valor econòmic i especulatiu.

L'altre canvi és limitar la influència dels intermediaris en el mercat de lloguer, és a dir, dels agents immobiliaris i administradors, pels quals passa el 80% dels contractes.

L'estudi destaca que aquests intermediaris cobren un percentatge del lloguer, habitualment el 10%, i que els seus interessos són un dels motius principals de l'augment dels preus.

Els autors també reclamen suport institucional a les organitzacions d'afectats, com el Sindicat de Llogateres, que ha participat en l'estudi.

Tot això en un mercat de lloguer que suposa gairebé el 40% dels habitatges de la ciutat de Barcelona, mentre a l'àrea metropolitana aquest percentatge es redueix gairebé a la meitat.