política Barcelona

La gestació de la idea i els seus protagonistes

Gran Via amb el passeig de Gràcia durant la manifestació de l'11 de Setembre del 2012.

Gran Via amb el passeig de Gràcia durant la manifestació de l'11 de Setembre del 2012.

La sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya va fer vessar el got de la paciència dels catalans. Corria l'any 2010. El got, però, ja feia temps que s'estava omplint. Un any abans, Arenys de Munt va arrencar amb les consultes populars per la independència, que es van estendre com una taca d'oli per tot el territori.

Uns dies després de la sentència del Constitucional, encara en calent, Òmnium Cultural va organitzar una manifestació en resposta als jutges. Els catalans van deixar molt clar el seu posicionament aquell 10 de juliol del 2010: "Som una Nació. Nosaltres decidim".

Els principals partits van voler pujar al carro i fer seva la marxa, però no van aconseguir dominar els cavalls que l'estiraven. La mobilització tenia com a protagonistes els ciutadans i va desfermar un moviment social que va començar a fer el seu camí, amb els polítics a remolc.

Quan Barcelona va tancar les consultes per la independència el 10 d'abril del 2011, els principals mitjans de comunicació internacionals es van tornar a fixar en el procés.

Les entitats que treballaven a favor del dret a decidir procedien de sectors molt diversos i actuaven amb una coordinació puntual. Era necessària una organització a nivell català que permetés a tothom remar en la mateixa direcció. El març del 2012, en un acte al Palau Sant Jordi de Barcelona, es va constituir l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). Agafant com a model l'Assemblea de Catalunya, reclama la independència "per vies democràtiques i pacífiques". El primer pas: la convocatòria d'un referèndum el 2014.

L'ANC es va començar a ramificar en assemblees territorials i a treballar amb l'Associació de Municipis per a la Independència, entitats i organitzacions. Amb el suport de voluntaris i simpatitzants que paguen una quota, l'Assemblea va començar a créixer i a tenir cada cop més poder de convocatòria.

El seu primer gran examen va ser la manifestació de la Diada de l'any passat sota el lema "Catalunya nou estat d'Europa". La prova es va superar amb nota. A aquesta li van seguir altres iniciatives com les grans estelades d'espelmes a la plaça Major Vic i a Tàrrega i el concert al Camp Nou.

Tal com s'anava desenvolupant l'escenari polític, l'ANC va tenir clar que amb una nova manifestació per a la Diada d'enguany no n'hi hauria prou. Calia treure múscul i organitzar una acció prou significativa i simbòlica perquè Catalunya tornés a centrar l'atenció del món.

Inspirant-se en la Via Bàltica, la cadena humana que el 23 d'agost del 1989 va unir les capitals d'Estònia, Letònia i Lituània per reclamar la seva independència de la Unió Soviètica, s'ha organitzat la Via Catalana. Un recorregut de 400 quilòmetres des de La Jonquera fins a Alcanar per reivindicar el dret dels ciutadans a decidir el seu futur.

Catalans d'arreu del món han volgut posar el seu granet de sorra i han portat les baules de la Via Catalana a París, Londres, Berlín, Nova York, Bogotà, Sydney o fins i tot a La Gran Muralla xinesa. En total, a més de 90 ciutats.

La Via Catalana ha tingut un gran suport popular. Tanmateix, el veritable repte per a l'ANC es presenta a partir d'ara. En els dos últims anys, el moviment a favor d'una consulta el 2014 ha agafat embranzida, però amb el compte enrere han començat a sorgir dubtes. El president de la Generalitat ha plantejat substituir la consulta per unes eleccions plebiscitàries el 2016 si l'Estat impedeix fer la cosulta. S'allargarà el procés dos anys més? L'ANC ho té molt clar: "Catalunya no pot aguantar".