La crisi econòmica va fer caure la mortalitat a Europa

El descens de mortalitat que Europa experimenta des de fa unes dècades es va accelerar amb la recessió econòmica que va començar el 2008. Així ho demostra un estudi d'investigadors catalans publicat a la revista "Nature Communications".

L'objectiu dels investigadors liderats per Joan Ballester i els seus companys de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) era comprovar si durant els períodes de recessió econòmica la disminució de la mortalitat a Europa s'accelera -el que s'anomenaria patró cíclic- o, pel contrari, s'alenteix patró anticíclic.

Per això, van analitzar les dades de mortalitat diària i les variacions registrades en el producte interior brut (PIB) per capita en 140 regions de 15 països europeus durant el període 2000-2010.

L'anàlisi va revelar que durant el període de recessió la disminució de la mortalitat es va accelerar. És a dir, la recessió econòmica va fer que la mortalitat disminuís encara més. I no només això, sinó que en els països i regions amb una recessió més profunda era on més s'accentuava aquesta tendència.

Així, la mortalitat a Espanya abans de la recessió es reduïa a un ritme del 2% anual. Després de la recessió, la mortalitat disminuïa a un 3% anual. En canvi, a Alemanya, on la recessió va ser curta i menys intensa, la reducció de la mortalitat va passar d'un ritme del 2,4% anual a només un 0,7%. És a dir, es va desaccelerar.

Les raons del descens

Això s'ha de precisar perquè, com afirma Joan Ballester, no vol dir que "les recessions en si no són un factor desitjable per impulsar l'augment en l'esperança de vida". Aquesta baixada de la mortalitat s'explica per diversos factors:

"Els períodes de recessió macroeconòmica s'associen a descensos en els nivells de contaminació, així com en el nombre d'accidents laborals i de trànsit, que són els factors que probablement tinguin major impacte en l'increment de la caiguda de la mortalitat".

Ballester afegeix que també sol haver-hi un menor consum d'alcohol i tabac i un descens del sedentarisme i de l'obesitat. Per què es produeix això darrer no està prou clar, però diversos estudis apunten "a la influència de factors com l'estrès laboral o al fet que els hàbits laborals exigeixen un temps del qual és més difícil disposar quan s'exerceix una ocupació a temps complet".

La conclusió sembla ben lògica: no es tracta d'esperar que crisis econòmiques ajudin a disminuir la mortalitat, sinó d'aconseguir que aquests efectes es mantinguin en situacions de bonança econòmica, explica Ballester:

"Es tractaria d'aconseguir que els períodes d'expansió econòmica fossin compatibles amb una millor qualitat de l'aire, menys accidents i millors hàbits de vida".

Els investigadors també van tenir en compte les temperatures diàries registrades durant tot el període sota estudi. Així volien esbrinar si les tendències observades tenien un efecte estacional. Tal com explica Xavier Rodó, cap del programa de Clima i Salut d'ISGlobal i professor d'ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats), "la relació observada entre canvis en el PIB i mortalitat s'accentuava en les èpoques més fredes de l'any, la qual cosa indica que podria haver una dependència de l'estacionalitat associada a les mateixes causes de mort".