La corrupció, en una exposició sobre l'ètica de les nostres decisions

L'exposició al Palau Robert de Barcelona interpel·la el visitant a reflexionar sobre el nostre comportament quan condiciona un bé públic
La corrupció, en una exposició sobre l'ètica de les nostres decisions

La corrupció, en una exposició sobre l'ètica de les nostres decisions

L'exposició al Palau Robert de Barcelona interpel·la el visitant a reflexionar sobre el nostre comportament quan condiciona un bé públic
Paula Florit Actualitzat
TEMA:
Corrupció
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Vols que la teva filla vagi a una escola pública que us agrada, però no us correspon optar-hi perquè no hi viviu a prop. L'empadronaries en el domicili d'un familiar pròxim a l'escola per poder obtenir-hi plaça?

Un plafó als jardins del Palau Robert de Barcelona fa aquesta pregunta a tothom que hi passa. És un reclam per fer reflexionar i per convidar-los a visitar l'exposició que s'hi acaba d'inaugurar: "Corrupció. Revolta ètica".

El seu comissari, el periodista i professor de la UAB David Vidal Castell, ho argumenta:

"No volíem que la gent pensés que la corrupció és allò que passa en les altes esferes de la societat, sinó que s'adonés, que se sentís interpel·lada veient l'exposició -que és molt interactiva-, que cada dia hem de prendre decisions ètiques al nostre voltant i que s'han de prendre intentant protegir el bé públic."

Decisions que, segons Vidal, poden desembocar en conductes corruptes que perjudiquen la societat fins i tot més que els grans casos de corrupció protagonitzats per polítics.

"Tenim la sensació que la corrupció dels Millet o Bárcenas ens escandalitzen -que ha de ser així-, però el que realment desgasta a la societat és la petita corrupció que vivim cada dia de forma sistèmica en el nostre entorn: aquelles subvencions que van a parar als amics de, aquelles promocions a la nostra feina que no tenen a veure amb la competència professional sinó amb preferències polítiques o ideològiques... Això és el que desgasta una societat."


La factura de la corrupció: 40.000 milions d'euros l'any

Aquest desgast es refereix a sentiments de desànim o impotència que, tal com s'explica en la mostra, acaben afeblint la democràcia. Un desgast que també es pot quantificar: la factura de la corrupció a Espanya és de 40.000 milions d'euros l'any, 120.000 milions en el conjunt de la Unió Europea. A més, segons l'FMI, el cost equival al 2% del PIB mundial.

Per tot plegat, segons el Baròmetre d'Antifrau, 8 de cada 10 catalans considera que la corrupció és un problema molt o bastant greu. Per mirar de revertir aquestes xifres, la mostra apunta un camí:

"Cal una revolta ètica des de baix, en què tots vulguem protegir el bé públic però també el que més valuós a les societats, que són les ganes de fer bé els coses."

I això passa per fer pedagogia, però també per la figura dels alertadors, a qui es vol fer un petit homenatge. Són persones que, posant en perill les seves vides, han decidit denunciar pràctiques moralment dubtoses, d'aquelles que tothom sap que passen però que ningú s'atreveix a assenyalar.

 

Un espai especial, en aquest racó, el té Hervé Falciani, enginyer que va denunciar evasors fiscals i a qui Suïssa reclama per espionatge.

L'exposició també recull els casos de corrupció que més pàgines i hores de programació han ocupat en els mitjans de comunicació, com el cas Palau, el cas Filesa o el cas de les ITV.

I també ha reservat un espai a la sàtira, amb una selecció de vinyetes de premsa i de gags del programa "Polònia", de TV3.

La mostra, organitzada per l'Oficina Antifrau de Catalunya amb motiu del desè aniversari de la seva creació, estarà oberta fins al 24 de novembre, a la sala 4 del Palau Robert.

ARXIVAT A:
Corrupció

VÍDEOS RELACIONATS