La causa de l'1-O arriba al Tribunal Europeu de Drets Humans: i ara què?

Aquesta setmana, el Tribunal Constitucional ha rebutjat els últims recursos pendents en contra de la sentència de l'1-O. Això vol dir que, ara, els 9 líders independentistes condemnats i empresonats per sedició i malversació ja tenen o tindran ben aviat la seva causa al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

Des d'aquest passat dijous, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Joaquim Forn ja poden portar el seu cas a Estrasburg. El TEDH valorarà si s'han vulnerat o no drets fonamentals, com la llibertat d'expressió i de reunió o el dret a tenir un judici just.

Carme Forcadell presentarà la seva demanda a començaments d'abril. I Jordi Cuixart, Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez ja tenen la seva causa al TEDH, on ha passat els primers cribatges.

Quan i com s'ha de presentar el recurs al TEDH?

Junqueras, Romeva, Bassa i Forn tenen sis mesos per presentar la seva demanda a Estrasburg, ara que el Constitucional espanyol ja ha rebutjat el seu últim recurs d'empara. Per fer-ho, han d'omplir un formulari en què detallaran els drets fonamentals que consideren que s'han vulnerat. Ha de ser un resum molt sintètic. Bàsicament, una enumeració dels articles del Conveni Europeu de Drets Humans que veuen violats i una petita explicació.

En declaracions a TV3, Oriol Junqueras ha afirmat que la llista de drets humans que considera vulnerats és llarga: "Recordem que vam ser condemnats, entre d'altres coses, per haver pensat en la possibilitat de fer una despesa per celebrar un referèndum. Per haver pensat! I és evident que el delicte de pensament no existeix en cap país occidental".

"Nosaltres som una vulneració de drets humans de cap a peus, com diu la Marta Rovira"

Pel que fa a Carme Forcadell, des de la seva defensa confirmen que estan acabant la demanda i que la presentaran a Estrasburg a principis d'abril.

I com estan els recursos que ja s'han presentat?

Les demandes de Jordi Cuixart, Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez ja han passat els primers cribatges del TEDH. Un fet important perquè el 95% dels recursos que es presenten s'acaben rebutjant.

Tot i això, encara no han arribat a un moment clau del procediment: quan la sala del TEDH informa a l'Estat acusat, en aquest cas Espanya, sobre quins drets fonamentals podria haver vulnerat.

A partir d'aquí, l'Estat espanyol tindrà cinc setmanes per respondre. En funció d'aquesta resposta, encara es podria declarar la demanda inadmissible. Si segueix, es demana rèplica al demandant. S'obre debat. I si el cas prospera, llavors ja entraria a la via del judici.

Com serà la sala que jutjarà la causa del procés a Estrasburg?

Està formada per set jutges titulars i dos suplents. Entre els magistrats, sempre hi ha un del país demandat, en aquest cas d'Espanya. Per què? Perquè es considera que aquest jutge està en millor posició que els altres per explicar com funciona el dret intern i el sistema judicial del país demandat.

Quins drets consideren vulnerats?

En els recursos que ja han presentat Cuixart, Turull, Rull i Sànchez denuncien que s'han vulnerat els drets a la llibertat d'expressió i de reunió dels articles 10 i 11 del Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH).

També parlen de violació del dret a un judici just recollit a l'article 6 perquè consideren que no van ser jutjats per un tribunal competent, ni per uns magistrats imparcials.

També creuen que s'ha vulnerat l'article 7 del CEDH, que estableix que una persona té dret a ser jutjada per un delicte ben definit, principi que sostenen que no compleix el delicte de sedició perquè el consideren totalment ambigu i inconcret.

Així ho recull el recurs de Jordi Turull. Diu que es va crear "un vestit punitiu a mida per castigar severament els màxims dirigents polítics del moviment independentista".

I quan es dictarà sentència?

Si les causes superen totes els cribatges i prosperen, entre l'admissió de la demanda i la sentència pot passar, de mitjana, entre dos anys i dos anys i mig.

La sentència pot ser condemnatòria o absolutòria, sempre en funció de si els jutges de la sala estimen si s'han vulnerat o no drets fonamentals.

En cas que la sentència fos condemnatòria, el TEDH exigiria a l'estat espanyol que adoptés totes les disposicions pertinents per posar fi a la violació de drets fonamentals constatada. Això podria suposar indemnitzacions, o canvis en la llei.