Joan Pau II deixa enrere un pontificat de més de 26 anys, el tercer més llarg de la història
La desaparició del papa tanca el tercer pontificat més llarg de la història. Feia més de 26 anys que Joan Pau II era el màxim responsable de l'església catòlica. Amb el temps, els fidels es van acostumar a l'esperit que va donar Karol Wojtyla al seu pontificat, però el 1978 va causar sorpresa l'elecció d'un papa polonès, un pontífex d'un país de l'antic bloc comunista.
Setze d'octubre del 1978. Passen 20 minuts de les 6 de la tarda. El nou sant pare surt al balcó de la plaça de Sant Pere del Vaticà. Es tracta del polonès Karol Wojtyla, de 58 anys, que adopta el nom de Joan Pau II. Comença, en aquest moment, el que serà el tercer pontificat més llarg de la història de l'església catòlica.
Nascut el 1920 a Cracòvia, Joan Pau II descobreix, als 22 anys, la seva vocació religiosa. I és a Polònia on exerceix i arriba a ser arquebisbe de Cracòvia. La seva vitalitat es fa evident durant el seu pontificat, practicant la natació i viatjant arreu del món. És en aquests viatges que converteix en tradició fer un petó a terra cada vegada que arriba a un país.
Però la seva vitalitat queda en part truncada el 13 de maig del 1981, quan el turc Ali Agca li dispara tres trets durant una audiència a la plaça de Sant Pere. El pontífex patirà, més endavant, dos intents més d'atemptats. L'alarma per la salut del sant pare comença el 1995, quan es mareja durant la transmissió en directe de la benedicció del dia de Nadal. Des de llavors el deteriorament de Joan Pau II s'ha fet més i més evident amb el pas del temps.
Líder religiós i cabdal en la transformació del món de finals de segle vint, Joan Pau II mostra el seu aspecte conservador en l'apartat pastoral. Tenint com a prelatura personal l'Opus Dei, en canonitza el líder, Escrivá de Balaguer, el 2002. Els sectors progressistes acusen el papa de renunciar als principis del Concili Vaticà II i de rigidesa, però els grups ultraconservadors, liderats per Marcel Lefebvre, també li són crítics i opten pel cisma el 1988.
La condemna de la teologia de l'alliberament, de l'homosexualitat i el veto al sacerdoci femení mostren aquest vessant conservador del pontificat. Però en els últims anys s'ha observat un gir en el seu papat, amb una defensa de l'ecumenisme, la crítica al model capitalista i a favor de models socials.
La celebració del Jubileu l'any 2000 i la visita a Terra Santa marquen el final d'un pontificat en què Joan Pau II ha anat preparant el camí de la seva successió amb el nomenament de cardenals afins i reformes internes. Joan Pau Segon deixa una herència complexa i un difícil repte de futur per al seu successor.
