Una "mala salut de ferro" que ha portat el papa a exhibir el seu dolor perquè servís d'exemple
Si alguna cosa ha cridat l'atenció en l'última etapa del pontificat de Joan Pau II és l'exhibició que s'ha fet de les seves dificultats, de la seva "mala salut de ferro". Un papa que quan va accedir a la cúpula de l'església catòlica feia gala d'una salut vigorosa, amant dels esports i en activitat constant. Els experts diuen que és una voluntat del mateix papa, que volia que el seu patiment, aquesta agonia pública, servís d'exemple als fidels.
L'atemptat que va patir el 13 de maig de 1981 va marcar l'inici dels seus problemes. El diagnòstic de la malaltia de Parkinson va ser un altre cop molt fort per a la seva salut, que ha estat especialment delicada els últims anys.
Va estar ingressat moltes vegades i per diversos motius, però va ser el 2002 quan el papa, a causa de l'artrosi en un genoll, no va poder, per primera vegada, oficiar tots els ritus de la Setmana Santa. Amb grans dificultats va portar la creu del viacrucis només a l'última estació. L'artrosi el va obligar a partir de llavors a desplaçar-se en una plataforma mòbil o bé en una cadira especial que li servia per celebrar misses sense haver d'aixecar-se.
La seva salut, cada cop més debilitada, i el Parkinson, cada vegada més evident, han donat freqüents símptomes en un papa que s'ha resistit a abandonar la seva activitat. Els problemes per parlar, la dificultat per respirar i l'aspecte cansat i adolorit l'han acompanyat en els últims anys.
L'1 de febrer el seu precipitat ingrés, a la nit, a l'hospital Gemelli de Roma, a causa d'una grip agreujada amb problemes respiratoris, va desencadenar totes les alarmes. Hauria de tornar al centre només uns dies més tard i li seria practicada una traqueotomia.
El Diumenge de Pasqua va voler sortir a donar la benedicció "urbi et orbi", però ja no va poder parlar. No va poder presidir cap de les celebracions de Setmana Santa per primera vegada en el seu mandat.
Però, decidit a seguir fins al final, poc abans que se li implantés una sonda nasal per alimentar-lo i només 36 hores abans de l'extremunció que se li va administrar dijous, el papa Joan Pau II encara va voler dirigir-se als fidels congregats a la plaça de Sant Pere. Un gairebé inaudible "welcome" ("benvinguts") va ser la seva última paraula en públic, la seva última aparició.
El papa ha donat un sentit al seu dolor amb la coparticipació en els sofriments de Crist, segons la tradició catòlica. Però, actualment, les idees d'expiació de la culpa i de redempció a través del dolor se suavitzen. L'església catòlica és contrària a l'eutanàsia, però també a l'acarnissament terapèutic, i accepta la medicina pal·liativa del dolor.
