James Thornton, advocat pel clima: "És temptador per a una empresa dir que és molt verda"

"Si vols ser una empresa rendible, has de reduir les teves emissions; si no ho fas, estàs fent malament la teva feina."

A una setmana de l'inici de la cimera de l'ONU sobre la crisi climàtica –la COP27–, hem parlat amb James Thornton, el fundador d'un dels despatxos d'advocats especialitzats en medi ambient més grans del món, ClientEarth, que aquesta setmana ha estat a Barcelona. Tenen oberts més de 200 casos arreu del món, i entre les seves prioritats hi ha la lluita contra el "greenwashing" o "ecoblanqueig", amb demandes com la que han presentat contra la neerlandesa KLM, la primera contra una aerolínia.

La seva especialitat és demandar empreses i governs i fer-ho en nom d'un únic client: la Terra. Conegut impulsor del dret ambiental als Estats Units ja des dels anys 80, James Thornton va decidir travessar l'Atlàntic l'any 2007 i fundar a Londres el despatx ClientEarth. Ara compta amb més de 300 advocats repartits arreu del món i dedicats íntegrament a la defensa del medi ambient .

Entre els seus donants figuren noms com els de Brian Eno, Coldplay o el líder de Pink Floyd, David Gilmour, que els va donar els 8 milions d'euros que va aconseguir amb la venda de les seves guitarres.

Thornton, que també és sacerdot budista, no ha perdut mai cap cas. Entre els seus èxits recents hi ha la sentència que obliga el govern britànic a garantir la reducció d'emissions contaminants i tenen en marxa una demanda contra el consell d'administració de Shell per incomplir els Acords de París.

Aquesta setmana ha estat a Barcelona per recollir el Premi Dret i Societat, que atorga el despatx RocaJunyent. L'entrevistem unes hores abans al Col·legi de l'Advocacia.

Pilar Abril: Acabem de conèixer estudis que adverteixen del  greu impacte que la crisi climàtica té sobre la salut i que apunten clarament als combustibles fòssils com l'origen del problema. Què poden fer els litigis climàtics davant d'aquest escenari?

James Thornton: Els litigis climàtics poden ajudar perquè són realment una de les poques maneres que existeixen d'obligar els governs a actuar. Aquest és el poder dels litigis. Amb un cas adequat i unes circumstàncies adequades pots fer que els governs actuïn quan ho han de fer o quan rebutgen actuar. Recentment tenim una sèrie de casos guanyats –nosaltres i alguns altres grups– a Europa i arreu del món en què els tribunals han dit als governs: 'Has de fer això, això és molt important i has de prendre decisions.' Crec que presentant demandes als tribunals, els ciutadans poden aconseguir que els governs es moguin.

PA: Algunes d'aquestes victòries judicials s'han aconseguit apel·lant als drets humans, com en el cas d'Alemanya... Les activistes suïsses de les Klimaseniorinnen també fan aquest plantejament...

JT: L'exemple alemany és molt bo... I també el de les activistes sènior, les Klimaseniorinnen... A Portugal tenim en marxa un cas semblant de gent jove que denuncia que els seus drets han estat violats i el govern no hi fa res. Crec que els arguments al voltant dels drets humans són molt importants perquè una persona normal ho entén millor que no pas un complicat acord. Els seus drets han estat violats i creixeran en un lloc que ja no serà segur ni per a ells ni per als seus pares... I això tothom ho pot entendre. Aquests casos són valuosos perquè la gent de tot arreu pot entendre el problema i veure que s'hi pot fer alguna cosa.

PA: I quan es tracta de demandes contra empreses, vostè diu sovint que cal tenir present que només parlen el llenguatge dels diners... Com es fa això?

JT: Cert, l'únic llenguatge que parlen les empreses és el dels diners. Si vols aconseguir alguna cosa, has de pensar: 'Com puc fer servir les lleis que tenen a veure amb els diners?' I això és el que hem fet aquests dos útims anys. A Polònia vam evitar que una companyia energètica construís una nova central perjudicial per al clima comprant accions de l'empresa i demandant la direcció amb l'argument que era una mala inversió. I vam guanyar. I les accions van pujar, el mercat hi va estar d'acord.

En el cas de la petrolera Shell, els hem dit: 'No teniu un bon pla per ser neutrals en carboni l'any 2050, com mandaten els Acords de París. I si l'any 2050 no ets neutral en carboni, quedaràs fora del negoci.' O sigui, que ens hem fet accionistes de la Shell, hem comprat unes quantes accions i hem demanat a molts accionistes que se sumin a la demanda contra el consell d'administració. El raonament és que, si vols ser una empresa rendible, necessites reduir les emissions i, si no ho fas, estàs fent malament la teva feina.

PA: Moltes grans empreses estan canviant el seu discurs i asseguren estar limitant les seves emissions. Fins a quin punt es pot considerar "greenwashing"?

JT: El "greenwashing" és un problema molt important. Tenim empreses que ho estan fent molt bé, treballant molt per reduir les seves emissions. Moltes altres fan el mínim possible i moltes fan poc i fan veure que fan molt... o no fan res i fan veure que fan molt.

A França hem presentat una demanda contra Total emparant-nos en la llei de consum francesa, que diu que no es pot mentir als consumidors. I els acusem de mentir sobre el que asseguren fer pel clima. Es presenten com si fossin realment una empresa verda i activista, i no ho són.

I als Països Baixos estem treballant amb els ciutadans en una demanda contra KLM, l'aerolínia neerlandesa, que assegura ser fantàstica per al clima. "Vine i vola amb KLM tant com vulguis, serà genial per al clima!!!" És clarament un cas de "greenwashing" i el primer que es presenta contra una aerolínia. Molta gent ja té clar que les aerolínies són una de les amenaces creixents per al clima.

És molt temptador. Si ets una empresa que vol donar una bona imatge, és molt temptador dir que ets molt verda, i fins i tot et pots arribar a creure que alguna de les coses que fas et converteixen en una companyia verda.

PA: Fins a quin punt la invasió russa d'Ucraïna ha suposat un retrocés en la lluita contra la crisi climàtica?

JT: La guerra a Ucraïna és una tragèdia en tots els sentits. Un és el canvi climàtic. L'amenaça de deixar que la gent passi fred a l'hivern és una situació que no havíem vist a Europa des de la Segona Guerra Mundial.

Jo i molts altres hem estat dient durant molt de temps que Europa havia de ser menys dependent de Rússia. I Europa ha trigat molt a entendre-ho... Ha calgut una guerra... I ara hi ha una guerra. Europa ho entén molt bé. A curt termini hi ha una pujada de les emissions de combustibles fòssils. Però a mitjà termini Europa té un pla molt bo per invertir cada cop més en energies renovables. I aquest pla és una resposta a la guerra a Ucraïna. Aquesta és la solució. A curt termini hi haurà un repunt a les emissions, però confio que Europa ho aprofiti com una oportunitat per fer la transició energètica més ràpidament.

PA: Vostè ha estat estat molt de temps a la Xina, assessorant el govern en qüestions climàtiques. I tinc entès que és optimista respecte al paper d'aquest país en el futur...

JT: Continuen sent els primers emissors de carboni, ho saben molt bé. I continuen contaminant. Però la seva intenció és corregir-ho, tot això. Tenien plans per construir 190 noves centrals de carbó dins del seu Projecte de Desenvolupament, que s'estén per més d'un centenar de països. Oblidem-nos dels Acord de París!  És una idea molt dolenta! Així que els vam argumentar que, simplement, era un mal negoci i que seria una inversió millor si es feia en renovables. Perquè són països amb molt de vent i sol, i la inversió seria millor i més barata.

I aquests països seran més amics teus si hi fas inversions netes que no pas contaminants. I la seva resposta va ser notable: el president Xi va anunciar que paralitzava la construcció d'aquestes 190 centrals de carbó, No va tenir gaire ressò a la premsa occidental, però és un pas important. També estan formant jutges i fiscals per portar els casos mediambientals. Hi ha una intenció real de fer les coses bé i avançar.

PA: Novament, el llenguatge dels diners...

JT: Una de les coses que, francament, et fa confiar més en la capacitat humana per fer aquesta transició és que, simplement, és més barata. Fins i tot, fer una nova inversió en renovables surt més a compte que mantenir les ja existents en combustibles fòssils.  

PA: Ara també tenen una oficina a Madrid. Quins casos porten des d'aquí?

JT: Portem cinc anys treballant a Madrid, però en fa dos que vam decidir que havia arribat el moment de crear una fundació espanyola que cobrís la Península, el Mediterrani i també l'Amèrica Llatina. Treballem en la protecció de les balenes al Mediterrani, de l'agricultura, la contaminació al mar Menor, Doñana..., i ho fem conjuntament amb les ONGs. Tenim una desena de casos oberts. A Portugal treballem per evitar la construcció d'un aeroport a l'estuari del Tajo, al costat d'una reserva natural per on passen milers d'ocells migratoris.

PA: Què n'espera de la COP27?

JT: La ciència cada cop és més clara: hem d'anar més ràpid. Aquesta conferència és increïblement important. Necessitem que els governs d'arreu del món assumeixin compromisos més grans  i que els posin en pràctica. I que aportin més diners als països en desenvolupament per ajudar-los. A totes les conferències, aquest és un gran escull. Els països rics diuen: "D'acord, hi destinarem un bilió d'euros l'any." Però no s'hi acosten mai. Els diners hi són, a Europa, als Estats Units..., no és impossible, però no es veu com una cosa prou important. I, si no ajudem els països menys desenvolupats, ells no se'n sortiran. Hem de treballar plegats; si no, no ho aconseguirem.
 

PA: Vosté defensa l'ús de la llei com a mecanisme per canviar el comportament d'empreses i governs. Quina opinió li mereixen les darreres protestes d'activistes en diferents museus contra obres d'art?

JT: És una forma de protesta molt vàlida, perquè han tingut molta cura de triar pintures cobertes per un vidre, de manera que no estan fent malbé les pintures. I estan captant l'atenció... El que hem de veure és si aquesta atenció ajuda la causa o no... I ells estan experimentant... El canvi climàtic és un problema tan gran i tan important que es necessita provar milers d'experiments. No ens ha de salvar només la litigació. Els litigis són una eina molt vàlida, però cal involucrar la gent a tot arreu. I si això implica una mica de sopa de tomàquet, doncs ja em sembla bé...