Jakarta s'enfonsa i el govern indonesi vol construir una nova capital a Borneo

Jakarta, la capital d'Indonèsia, s'enfonsa. Aquesta ciutat costanera de deu milions d'habitants està construïda en una zona pantanosa i a prop de la confluència de 13 rius. L'escalfament global i l'augment del nivell del mar hi té alguna cosa a veure. Però la causa principal és la subsidència, és a dir, el progressiu enfonsament del terreny.

Una de les raons és un urbanisme completament desordenat per fer front a l'augment de població. S'extreuen roques i sediments per anivellar el terreny i construir-hi al damunt.

Però, sobretot, el problema és que bona part de la ciutat no té aigua canalitzada. Per això, tant les indústries com milions de persones busquen l'aigua directament als aqüífers. I l'extracció descontrolada acaba provocant l'enfonsament de la terra, que és de fins a 25 centímetres anuals en algunes àrees. Segons algunes prediccions, el 95% de Jakarta quedarà sota les aigües el 2050.

Construir una capital a Borneo

Arranjar-ho no és fàcil i portaria molt de temps, per compensar anys de mala gestió. Per això, el govern ha optat per una mesura radical: canviar de lloc la capital. D'espai per triar n'hi ha molt. Indonèsia és un arxipèlag format per més de 17.000 illes i fa, de punta a punta, uns 5.000 quilòmetres.

Però el trasllat no serà tampoc una acció ràpida i barata. El govern ha pensat en algun lloc de l'illa de Borneo i ja ha calculat que tota l'obra costarà uns 33.000 milions de dòlars, perquè caldrà construir nous edificis per al govern i habitatges per a un milió i mig de treballadors públics. El moviment de persones començaria el 2024.

No seria el primer país que construeix una capital completament nova. L'exemple emblemàtic seria el de Brasília, la ciutat dissenyada per Lucio Costa i  Oscar Niemeyer que des del 1960 és la capital del Brasil.

També n'hi ha hagut casos semblants a l'Àsia, però més per raons polítiques, estratègiques o personals que ambientals. Als anys 90, el líder de Malàisia, Mahathir Mohamad, va fer construir una capital administrativa a Putrajaya, a uns 33 quilòmetres de Kuala Lumpur. I l'any 2005 els generals que governaven Myanmar van traslladar sobtadament la capital a Naypyidaw, una ciutat situada a 320 quilòmetres de Yangon. Això també allunyava les protestes generalitzades que s'estaven començant a produir.

De Ciutat de Mèxic a San Francisco

Jakarta tampoc no és l'única gran ciutat que afronta aquest perill. Ciutat de Mèxic, construïda en una illa i cobrint el llac on es trobava, ho fa en algunes zones uns 40 centímetres anuals.

I un estudi publicat fa un any a "Sciences Advances" pronosticava que l'àrea de la badia de San Francisco podria enfonsar-se 10 mil·límetres anuals. Els dos autors afirmaven que se n'havia subestimat el risc, degut que només comptava amb l'augment del nivell del mar i no amb la subsidència del terreny. Això comportaria que l'aeroport de San Francisco quedés sota les aigües, cosa que no passaria abans del 2100.