"Informar ara és més perillós que mai", segons Reporters sense Fronteres
L'any passat van morir al món 53 periodistes mentre exercien la seva professió, la xifra més alta des del 1995. Segons un informe fet públic per Reporters sense Fronteres coincidint amb el Dia Internacional de la Llibertat de Premsa, informar és ara més perillós que mai. L'Iraq continua sent el lloc més arriscat per treballar-hi, però també hi ha hagut un augment d'assassinats de periodistes en països com Bangladesh, les Filipines i a gairebé tota l'Amèrica Llatina. Segons l'organització, l'increment de víctimes té, en part, relació amb la precarietat laboral i les pressions empresarials.
Tot i que avui se celebra el Dia Internacional de la Llibertat de Premsa, no hi ha hagut gaire ganes de celebracions a la presentació de l'informe sobre la situació de la professió al món que cada any fan l'ONG Reporters sense Fronteres i la Federació d'Associacions de Premsa d'Espanya.
"Avui no és un dia de celebracions, s'han de lamentar baixes: 53 morts i més de cent empresonats." El president internacional de Reporters sense Fronteres començava amb aquestes paraules la presentació d'un informe que conclou que "informar ara és més perillós que mai" i que "la llibertat de premsa està molt lluny d'estar garantida a tot el món".
Dels 53 periodistes morts el 2004, dinou han perdut la vida mentre exercien la seva professió a l'Iraq. Des de l'inici de la guerra en aquell país, el 2003, 51 periodistes i col·laboradors dels mitjans hi han perdut la vida. A aquestes xifres s'han d'afegir més de 70 detinguts, diversos atemptats contra mitjans de comunicació i una desena de segrestats.
Precisament, l'informe destaca l'aparició d'una nova figura repressiva: el segrest i la desaparició de periodistes per demanar rescats milionaris. "Som víctimes de tres gravíssimes agressions; assassinat, segrest i presó."
En la seva "Volta al món de la llibertat de premsa el 2004", l'organització denuncia 34 "predadors" d'aquest dret, caps d'estat o de govern, monarques, ministres, generals, caps religiosos, líders de grups armats o organitzacions criminals que han atemptat de forma particular contra els periodistes. El 2004, cinc nous noms han passat a formar part d'aquesta llista: el ministre de l'Interior de Bangladesh, el partit Purbobanlar, també de Bangladesh, la milícia dels "Joves Patriotes" de Costa de Marfil, el president de Gàmbia i la policia de Nigèria.
Uns noms que s'afegeixen als que des de fa anys ja integren la llista, com els mandataris de Bielorússia, Birmània, Xina, Corea del Nord, Cuba, Eritrea, Guinea Equatorial, Iran, Kazakhstan, Laos, Líbia, Maldives, Uzbekistan, Pakistan, Rússia, Ruanda, Síria, Tunísia, Turkmenistan i Zimbawe, així com diversos monarques, militars i grups armats, entre els quals hi ha ETA.
Més enllà de les xifres concretes, l'informe destaca que s'ha produït un "augment exponencial" de la violència contra els periodistes a tota l'Amèrica Llatina, on 14 reporters i col·laboradors han mort assassinats. I dedica un capítol especial a Cuba, "un dels pocs països del món on la informació continua sent monopoli de l'Estat" i on 22 reporters estan empresonats.
Reporters sense Fronteres també denuncia que en molts països amb règims democràtics, inclòs Espanya, hi ha una ofensiva contra la confidencialitat de les fonts informatives. Aquest any ja han perdut la vida onze periodistes, quatre dels quals, a l'Iraq.
