Indult parcial a Juana Rivas, que es va endur els fills en considerar el pare maltractador
El Consell de Ministres reduirà la pena de presó a un any i tres mesos i canviarà la inhabilitació per exercir la pàtria potestat per treball comunitari
Juana Rivas, la dona de Granada condemnada a dos anys i sis mesos de presó l'any 2018 per la sostracció dels seus dos fills menors d'edat després d'haver denunciat la parella per maltractaments, podrà tornar a viure amb els menors, que ara tenen 7 i 15 anys.
És la conseqüència més destacada de l'indult parcial que aquest dimarts aprovarà el Consell de Ministres, que li aixeca la suspensió de la pàtria potestat de sis anys a què havia estat condemnada i li redueix a la meitat la pena de presó, de 2 anys i sis mesos.
Rivas va començar a complir la condemna de presó en un centre d'inserció social de Granada el juny d'aquest any, però de seguida va poder marxar a casa i complir-la domiciliàriament amb control telemàtic.
A canvi de recuperar la pàtria potestat, Rivas haurà de fer 180 dies de treball comunitari.
Amb la concessió de l'indult parcial el govern espanyol no s'oposa frontalment al criteri del Tribunal Suprem, que en l'informe emès fa dues setmanes es mostrava contrari de manera unànime a l'indult total. Els magistrats de l'alt tribunal, en canvi, estaven dividits sobre la concessió d'un indult parcial.
Quatre anys de procés judicial
L'estiu del 2017, Juana Rivas va desaparèixer amb els seus fills, dos nens que aleshores tenien 3 i 11 anys, quan havia de lliurar-los al pare per ordre d'un jutge. Havia arribat a Espanya amb els dos menors aquell mateix anys després de marxar d'Itàlia.
Es dona la circumstància que el pare, l'italià Francesco Arcuri, amb qui havien estat parella, havia estat condemnat per maltractaments uns anys abans.
Rivas va presentar un recurs d'empara al Tribunal Constitucional, que el va rebutjar amb l'argument que no s'havia esgotat la via judicial.
En no presentar-se amb els nens, el jutjat número 2 de Granada va ordenar la detenció de Rivas, que argumentava que era "perillós" que els menors visquessin amb el pare.
El Constitucional va rebutjar un segon recurs d'empara de Rivas demanant la suspensió de la sentència que l'obligava a lliurar els fills al pare, perquè el considerava "fora de lloc".
Al final, Rivas va comparèixer davant de la justícia, sense els menors, i va quedar en llibertat provisional. Per defensar la seva causa va fer arribar una carta al president del govern espanyol, aleshores Mariano Rajoy, al fiscal general de l'Estat i al president del TC en què assegurava que ella i els seus fills corrien "un gran perill".
Una setmana més tard, Rivas sí que va lliurar els nens a la Guàrdia Civil, que va entregar-los al pare.
El judici per la desaparició de Rivas amb els fills es va celebrar el juliol del 2018. Va ser condemnada a cinc anys de presó per dos delictes de sostracció de menors i a sis anys de suspensió de la pàtria potestat.
El març del 2019 l'Audiència de Granada va ratificar la sentència i la condemna per a Rivas, que l'abril del 2021 el Tribunal Suprem va rebaixar. Va reduir a la meitat la pena de presó però va mantenir els sis anys de suspensió de la pàtria potestat.
