Roma

Franco Marini renuncia a formar govern a Itàlia

El president del senat italià, Franco Marini, ha renunciat a formar govern al no haver obtingut un mínim consens entre les forces polítiques per canviar la llei electoral. Marini ha comunicat aquesta tarda la seva renúncia al president de la república, Giorgio Napolitano.

Actualitzat

Marini ha conclòs avui la ronda de converses amb els diferents partits polítics, llevat de la Lliga Nord, que havia rebutjat participar en les consultes, per verificar si existia un mínim de consens per a la formació d'un govern interí que evités la convocatòria d'eleccions anticipades. "No he pogut obtenir una majoria suficient per a una reforma electoral", ha explicat Marini en acabar l'última reunió.

Després de la dimissió del primer ministre, Romano Prodi, en perdre una moció de confiança al Senat, el president de la república, Giorgio Napolitano, va encarregar a Marini, el passat 30 de gener, que intentés formar govern i evitar les eleccions anticipades. Per fer-ho, era necessari reformar la llei electoral, atesa la incapacitat de la llei actual per donar estabilitat als governs. El principal defecte de la llei és que afavoreix els partits petits, que poden entrar al Parlament malgrat tenir un petit percentatge de vots.

Napolitano confiava que Marini, exsindicalista i democratacristià de 74 anys, podria reunir el suport suficient per superar la crisi política. Però el respecte que desperta Marini no ha estat suficient per resoldre-la. El president del Senat ha ensopegat especialment amb l'oposició de Berlusconi a qualsevol solució que no sigui la convocatòria anticipada d'eleccions. Segons ha dit Berlusconi, la reforma electoral es pot fer després perquè el que cal ara és donar la veu als ciutadans. Segons Berlusconi, la seva coalició pot obtenir entre 10 i 16 punts d'avantatge si les eleccions es fan ara.

A banda de la negativa de Berlusconi, Walter Veltroni, líder del Partit Demòcrata, columna vertebral de la coalició que sostenia Prodi, només havia acceptat un període interí de tres mesos amb el mandat de reformar la llei electoral i convocar tot seguit noves eleccions.

Anar al contingut