Espanya deixarà d'esterilitzar per la força centenars de dones amb discapacitat
Les entitats reclamen més suport de les administracions per fer un bon acompanyament a persones amb diversitat funcional que tinguin fills
Espanya deixarà d'esterilitzar per la força centenars de dones amb discapacitat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Espanya deixarà d'esterilitzar per la força centenars de dones amb discapacitat

Les entitats reclamen més suport de les administracions per fer un bon acompanyament a persones amb diversitat funcional que tinguin fills

Maria Fernández NogueraActualitzat

Durant dècades, s'ha esterilitzat centenars de persones -sobretot dones- en contra de la seva voluntat a Espanya. Es tracta de dones amb una discapacitat intel·lectual que estaven incapacitades judicialment i, per tant, els seus pares o tutors decidien per elles.

Després d'anys de reivindicacions del col·lectiu i 12 anys després que Espanya ratifiqués una convenció internacional contra l'esterilització forçosa, aquest mes de desembre finalment ha entrat en vigor a Espanya la prohibició d'aquesta pràctica.

Actualment, la maternitat i la paternitat són una opció minoritària entre les persones amb discapacitat intel·lectual, però les entitats reclamen més suport de les administracions per poder fer un acompanyament apropiat a aquelles persones amb diversitat funcional que prenguin la decisió de tenir fills.

 

Tenir la capacitat de triar

L'Estrella té una paràlisi cerebral causada per una mala praxi en el moment del seu naixement. La discapacitat no afecta el seu intel·lecte, però l'obliga a anar amb cadira de rodes, li limita molt la mobilitat dels braços i li dificulta la parla. Tot i això, va poder complir el desig de ser mare. El seu fill, ara, ja té onze anys i ella reconeix que -tot i que viu en parella i ha comptat amb l'ajuda dels pares- la criança no ha estat fàcil. L'Estrella explica:

"Ser mare amb discapacitat és complicat, sí. No ho negaré. Però, d'aquí que decideixin per tu que no seràs mare, mai; crec que és molt, molt injust."

L'Estrella i el seu fill d'11 anys jugant en un parc
L'Estrella i el seu fill d'11 anys jugant en un parc (CCMA)

La Tó, que també té paràlisi cerebral i una dependència del 100%, tenia clar que no en volia, de fills, però considera inacceptable i injust que l'esterilitzessin quan era jove.

Tot i que a contracor, la Tó -que té plenes facultats intel·lectuals i, per tant, no està incapacitada judicialment- va acabar acceptant l'esterilització. A diferència d'ella, centenars de dones incapacitades judicialment -a causa d'una discapacitat intel·lectual o d'un trastorn mental- han estat esterilitzades sense el seu consentiment en les últimes dècades. Els lligaven les trompes per ordre d'un jutge i, generalment, per voluntat dels progenitors.

La Tó amb paràlisis cerebral va ser esterilitzada de jove
La Tó, que té paràlisi cerebral, va ser esterilitzada de jove (CCMA)

Gemma Deulofeu Villanueva, psicòloga i sexòloga especialitzada en diversitat funcional del centre CJAS, posa l'èmfasi en la manca de suport per part de l'administració a les famílies:

"Moltes famílies no han tingut suport i se'ls fa una muntanya pensar en una criança com a avis. Això és comprensible, però el que no es pot fer és vulnerar drets a causa d'aquesta por. L'esterilització és una opció per evitar embarassos no planificats, però ha de ser voluntària."


Una pràctica que invisibilitzava abusos sexuals

Un dels motius que s'han al·legat durant anys per practicar l'esterilització forçosa a dones amb discapacitat és protegir-les davant d'abusos o d'un embaràs no desitjat. Però diverses entitats, com CERMI Mujeres o Dincat, han posat de manifest que, precisament, l'esterilització forçosa les feia més vulnerables, ja que en algunes ocasions invisibilitzava els abusos sexuals. Segons una enquesta recent de la fundació Vicky Bernadet i Dincat, una de cada dues dones amb discapacitat intel·lectual ha patit alguna vegada algun tipus d'abús sexual, en el 40% dels casos a casa seva.


Un miler de dones esterilitzades els últims dotze anys

Ja fa 12 anys que Espanya va ratificar un conveni internacional que preveu l'abolició de l'esterilització forçosa de les persones amb discapacitat. Segons dades del Consell General del Poder Judicial, en aquests dotze anys han estat al voltant d'un miler les dones esterilitzades contra la seva voluntat. Les dades també revelen que es tracta d'una pràctica que, a Catalunya, ha anat a la baixa els últims quatre anys. I no ha estat fins ara que les Corts espanyoles han canviat el Codi Penal per prohibir les esterilitzacions forçades, tot i estar considerades com una modalitat de tortura per les Nacions Unides.

Carles Campuzano, director de DINCAT, federació d'entitats de suport a persones amb discapacitat, considera que aquesta prohibició era necessària:

"Això és un canvi de paradigma. Les persones amb discapacitat tenen els mateixos drets i han de poder decidir, de manera responsable i lliure, prendre les seves decisions. Entre elles, la decisió de ser mare, si és el cas."


Maternitats que necessiten acompanyament

Es tracta, això sí, d'unes maternitats i paternitats que sovint necessiten molt d'acompanyament. De fet, actualment hi ha diverses entitats que donen suport de tot tipus a persones amb discapacitat intel·lectual que tenen fills, una opció que, ara com ara, és minoritària entre el col·lectiu. Però la societat i les administracions estan preparades per oferir aquest suport?

Núria Terribas, vicepresidenta del Comitè de Bioètica de Catalunya, creu que cal molta més implicació per part de la societat en aquests casos:

"Aquest suport és el que la societat s'ha de comprometre a donar. I qui diu societat diu administracions públiques, amb els seus recursos necessaris. Ara com ara, jo crec que encara som lluny de poder garantir això. Si el que ens dediquem llavors és a treure-li la potestat de la mare i donar-li a la DGAIA, mal favor li fem a aquesta criatura, més val que no neixi."

De fet, precisament, una de les queixes del col·lectiu de persones amb diversitat funcional és que la societat no està preparada, en general, per acollir les seves necessitats. "La societat està discapacitada", diu l'Estrella. Per la seva part, la Tó reivindica: "Tots tenim dret a la vida, collons!"

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut