Espanya amplia la seva mala ratxa a Maracaná, mentre que Xile es reconcilia amb l'estadi

L'estadi de Maracaná ha estat escenari de moments negres de la història de les dues "rojas", Espanya i Xile. La primera, campiona del món i d'Europa, ha quedat eliminada en la primera fase del Mundial del Brasil, després d'haver-se disputat només dos partits en què ha marcat un gol (de penal) i ha encaixat set. La derrota contra Xile per 0 a 2 marca la fi d'un cicle, però l'equip de Del Bosque ja havia tingut algun avís que la seva bona etapa s'acabava.

En concret, la derrota davant del Brasil a la final de la Copa de Confederacions, el 30 de juny del 2013, en aquest mateix estadi. Va ser una derrota contundent, pel resultat (3-0) i el moment de màxima confiança de l'equip espanyol en què va arribar. L'altre antecedent és el del Mundial del 1950. El Brasil, país organitzador, va derrotar Espanya per 6 a 1 en la fase final de la competició.

La història xilena encara és més impactant. El 3 de setembre de 1989 va viure l'episodi més vergonyós que se li recorda. Xile es jugava amb el Brasil la classificació per al Mundial d'Itàlia de l'any següent. Necessitava guanyar, però, en el minut 67, perdia per 1 a 0. Llavors, el seu porter Roberto "Cóndor" Rojas es va tallar ell mateix la cella amb una fulla d'afaitar i va simular que l'havia tocat una bengala que havia caigut a prop.

Els seus companys es van creure l'actuació del porter. Indignats, uns quants van abandonar el camp. L'àrbitre, l'argentí Juan Carlos Loustau, no els va poder convèncer per tornar i es va veure obligat a donar per acabat el duel. La FIFA va investigar els fets, i, davant de les evidències, va donar la classificació al Brasil. Mesos més tard, Rojas va reconèixer la veritat. I ho va fer per aconseguir la disputa d'un tercer partit en un camp neutral. Aquest dimecres, Xile s'ha reconciliat amb el seu estadi maleït mentre la mala ratxa d'Espanya s'ha ampliat amb una nova desfeta dolorosa.