Entitats animalistes denuncien Jordà per autoritzar fosfur d'alumini per matar conills

Entitats animalistes i advocats especialistes en dret dels animals han denunciat la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, i la directora de Gestió del Medi, Anna Sanitjas. Estan en contra que es faci servir fosfur d'alumini en la lluita contra la superpoblació de conills a Ponent.

El Partit Animalista (Pacma), Lex Anima i la Fundació Altarriba les acusen a totes dues d'un delicte contra el medi ambient, prevaricació i malversació de fons públics.

La denúncia l'han posada davant la Fiscalia General de l'Estat, i al·leguen que el fosfur d'alumini és "altament tòxic i perillós per a qualsevol ésser viu", i un "verí no selectiu que pot provocar la mort d'animals i persones".

En concret, en l'escrit de la denúncia, demanen a la Fiscalia General de Medi Ambient que actuï davant d'un "risc greu de destrucció del patrimoni natural per vessament de verí mortal no selectiu".

Volen que ordeni "la suspensió cautelar de la utilització del fosfur d'alumini per protegir la fauna i la flora de Catalunya i l'Aragó".

També afirmen que "les denunciades han ordenat el vessament del verí sabent que implica la destrucció en massa d'altres animals als caus o a les zones de reg i agrícoles, fins i tot espècies protegides".

Llicències a granges de cria

La denúncia destaca que, mentre el departament concedeix i manté llicències a granges de cria intensiva de conills amb finalitats cinegètiques, s'ha autoritzat el vessament del fosfur d'alumini en 300 punts de la carretera LV-7041, de Soses a Massalcoreig, al Segrià.

La denúncia recull que des del novembre del 2022 el departament ha anunciat "l'existència de fins a set preteses plagues d'animals" a Catalunya, concretament senglars, llúdrigues, cérvols, peixos d'espècies invasores, conills i cabres.

Sobre el cas concret de la "pretesa plaga de conills a Lleida", la querella enumera fins a onze "granges cinegètiques" on es crien animals engabiats per deixar-los anar en vedats de caça, i a les quals les denunciades "han estat concedint i renovant autoritzacions".

Alhora, el 2021 i el 2022, sempre segons la denúncia, es va autoritzar l'alliberament de més de 15.000 conills a Catalunya, 4.230 dels quals a Lleida. Afirmen que entre el 2020 i el 2022 es van deixar caçar 21.881 guilles, "depredador natural del conill".

Així, conclouen, "les decisions preses per les denunciades amb l'expressa intenció de fer prevaler els interessos econòmics del sector cinegètic" han "provocat" una "alteració" de l'ecosistema.

Acusacions en clau política

Els denunciants consideren que s'han creat taules de gestió del medi ambient per prendre decisions sobre la fauna de cada demarcació, però que no funcionen de manera objectiva.

Es denuncia que s'ha "vetat" l'assistència d'advocats, de veterinaris i de científics, i que "únicament" s'ha acceptat la d'associacions de caçadors relacionades amb associacions agrícoles, "sector en què el partit polític que representen" Jordà i Sanitjas "té un ampli nombre de votants".

En aquestes taules, afegeix el text, es "promulguen, sense base científica o legal", les diferents "plagues d'animals" en funció dels "interessos cinegètics que van sorgint". La denúncia relaciona aquesta afirmació amb pagaments a associacions de caçadors per matar senglars.

Un plaguicida controvertit

El fosfur d'alumini es fa servir com a plaguicida, però només en casos molt concrets, ja que és molt tòxic i pot ser letal. En indrets com els Estats Units, està totalment prohibit per a qualsevol ús.

A la Unió Europea, hi ha diversitat de regulacions. En alguns països, com Espanya, es pot utilitzar amb restriccions i en d'altres no està permès.