Les 100 mesures que el govern preveu per revertir la situació crítica de l'ús del català

"Ja no hi ha temps per perdre." Així de contundent s'ha mostrat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, després de la celebració d'un Consell Executiu extraordinari per abordar monogràficament la situació del català.

La sessió ha tingut lloc a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), a Barcelona, i Aragonès s'ha encarregat d'explicat els acords adoptats en una compareixença conjunta amb la consellera de Cultura, Natàlia Garriga.

El president de la Generalitat assegura que el compromís del govern és fer arribar el català a tot arreu, "per poder viure amb normalitat i sense haver de justificar-nos per fer-lo servir". "Durant massa temps no hem prestat prou atenció a l'estat de la llengua", ha reconegut.

Per posar fil a l'agulla s'ha presentat una llista de 100 mesures, moltes de les quals no són noves, sinó que ja estan vigents o ja es van anunciar.

D'altres són actualitzacions i bona part d'elles no tenen assignat un pressupost, però el govern vol que prenguin més força per revertir la situació de l'ús social de la llengua. 
 

La salut, l'educació o l'atenció a la gent gran, entre els objectius

Entre les mesures que ha destacat el president de la Generalitat hi ha l'activació d'un pla d'impuls del català en l'àmbit sanitari, a través de cursos de formació per al personal, perquè "tothom té dret a ser atès en català".

Als centres de salut hi haurà referents lingüístics, encarregats de fomentar l'ús del català. I, concretament, al Clínic de Barcelona es farà un pla, encara a les beceroles, perquè els professionals coneguin i facin servir la llengua catalana.

Pel que fa a l'àmbit educatiu, es farà formació en immersió lingüística i gestió del multilingüisme dins del Màster de Formació del Professorat de Secundària, perquè tots els docents tinguin eines per mantenir el català davant d'una "nova realitat".

Segons el mateix departament, els docents que sempre o gairebé sempre es dirigeixen al grup en català ara són menys de la meitat, quan fa 15 anys superaven el 60%.

També es posarà en marxa un pla de foment del català en l'atenció a la gent gran, en àmbits com residències o centres de dia. Es vol que sigui un requisit conèixer la llengua per a les persones que atenen la gent gran.

Així mateix, hi haurà una xarxa d'autoescoles en català, perquè tothom pugui fer servir aquesta llengua per examinar-se del carnet de conduir.

Avanços en l'audiovisual o els drets dels consumidors

La Generalitat també preveu mesures urgents en àmbits com l'audiovisual, en què el govern destaca la posada al dia del Super3, ara Sx3, i preveu posar en marxa una nova llei de l'audiovisual de Catalunya que determini quotes i subquotes mínimes de llengua catalana i aranès, tenint en compte també les noves plataformes i sistemes de consum audiovisual.

"Assegurem trobar contingut en català a la televisió, els cinemes i les plataformes, una mesura imprescindible", ha remarcat Aragonès.

En aquest sentit, la previsió és que pròximament es facin cinc sèries i cinc pel·lícules de gran format en català amb ajudes del Departament de Cultura.

També es modificarà el codi de consum perquè quedi clar que l'atenció oral en català ha d'estar garantida i perquè el castellà deixi de ser la llengua predominant en, per exemple, contractes o pressupostos.

A més a més, el govern vol saber quina salut té el català als Mossos, Bombers i Agents Rurals. Faran una enquesta per decidir, a partir d'aquí, quines mesures prendre. Als jutjats, on l'ús del català és residual, es faran formacions als jutges.

Pel que fa a les sancions que s'apliquen en matèria lingüística, l'actual govern destaca que l'afany "no és recaptatori" i "es donarà a les empreses sancionades l'opció d'invertir l'import de les multes en formació i conscienciació lingüística del seu personal i en recursos per garantir la disponibilitat lingüística".

Aquests són els 100 punts que preveu aplicar el govern:

"Una prioritat absoluta"

El govern explica que la llengua és una "prioritat absoluta" i que l'inici de la legislatura va marcar una "nova etapa de la política lingüística del país" per assegurar "el present i el futur del català, l'aranès i la llengua de signes catalana".

Segons l'executiu, tots els departaments han analitzat la situació i han proposat accions de millora, paral·lelament a la feina del Pacte Nacional per la Llengua, en marxa des de fa un any i que es preveu que es firmi durant el primer semestre del 2023.

Segons el darrer mostreig de l'enquesta d'usos lingüístics del 2018, el 94,4% de la població entén el català; el 85,5%, el llegeix; el 81,2%, el parla, i el 65,3%, l'escriu.

Les dades no semblen tan negatives, però en convivència amb el castellà i 300 llengües més, el català és la llengua habitual de només un terç de la població.

A Barcelona, la darrera "Enquesta de joventut" revela que l'ús del català no arriba ni al 50% a cap districte de la ciutat.