Elvis, Beatles, Rolling, Rihanna o Beyoncé: artistes estafats pels seus mànagers

"Valor afegit" analitza aquest dimarts el risc de fer-se ric: músics, futbolistes o actors que poden passar de guanyar molt a no guanyar res
Elvis, Beatles, Rolling, Rihanna o Beyoncé: artistes estafats pels seus mànagers

Elvis, Beatles, Rolling, Rihanna o Beyoncé: artistes estafats pels seus mànagers

"Valor afegit" analitza aquest dimarts el risc de fer-se ric: músics, futbolistes o actors que poden passar de guanyar molt a no guanyar res
Albert Closas Actualitzat
TEMA:
Economia de butxaca

La llista d'artistes del món de la música estafats pels seus mànagers és llarga.

Començant pel rei del rock-and-roll, Elvis Presley, que durant la seva llarga i prolífica carrera va veure com el seu representant li va anar xuclant a poc a poc els seus ingressos.

El coronel Tom Parker va aconseguir quedar-se amb la meitat dels beneficis del cantant de Memphis, en una època en què els seus col·legues de professió només cobraven el 10%.

 

 

Les dues bandes més famoses del món, els Rolling Stones i els Beatles, també comparteixen el dubtós honor d'haver estat estafats pel mateix agent, Allen Klein.

Mick Jagger, que havia estudiat a la London School of Economics, va quedar meravellat del domini dels números d'aquest mag de les finances i el va fitxar. Però el joc de mans que feia amb els diners no va acabar gaire bé per als Stones.

Un cop acomiadat pels Stones, Klein va convèncer John Lennon per representar la banda de Liverpool. Paul McCartney no hi va estar gens d'acord, i hi ha qui diu que aquest va ser un dels motius que va precipitar la dissolució del grup.

 

 

Però no sempre les actuacions deslleials dels agents musicals han tingut repercussions negatives per al gran públic.

Leonard Cohen, retirat dels escenaris, va haver de tornar a cantar després d'ingressar en un monestir budista. I tot per què? Doncs, perquè Kelley Linch, la seva mànager, va aconseguir que tots els diners destinats a la seva jubilació s'esfumessin. Un jutge va obligar Linch a pagar 9 milions i mig de dòlars a Cohen, cosa que no va fer mai.

 

 

De fet, les demandes no sempre surten bé. Elton John va demandar el seu agent, Andrew Haydon, per haver-se embutxacat 30 milions d'euros. Es calcula que Sir Elton John va haver de pagar uns 10 milions als advocats sense obtenir, malauradament, cap resultat.

Cantants amb problemes econòmics

Les cantants més ben pagades de la història tampoc han tingut gaire sort amb els seus representants.

 

 

Rihanna, l'artista que té més visualitzacions al canal YouTube, va iniciar un litigi amb el seu comptable, Peter Gounis, el 2012, per haver-li cobrat comissions exorbitants i per un mal assessorament en inversions immobiliàries, cosa que la va deixar gairebé arruïnada.

Però el cert és que el seu gran èxit des d'aleshores li ha permès refer-se del tot econòmicament.

 

 

La reina del pop, Beyoncé, també va haver d'acomiadar el seu pare com a gestor de les seves finances.

La cantant va dir que prescindia d'ell perquè preferia fer-se càrrec ella directament de les seves inversions.

Més endavant es va saber que el seu progenitor li havia estat robant, durant anys, considerables sumes de diners.

De fet, Beyoncé i el seu marit, el raper Jay-Z, van formar la primera parella musical de bilionaris. En casar-se, i sumar els patrimonis de tots dos, van superar de llarg els mil milions de dòlars.

Músics i actors catalans

La feina de músics i actors catalans està plena d'alts i baixos, moments en què es pot treballar molt i d'altres en què durant mesos no hi ha feina en cap concert, ni obra de teatre o pel·lícula o sèrie de televisió.

La majoria han de complementar els seus ingressos fent feines en altres àmbits. Qui ho sap bé és l'actor Àlex Casanovas. Fa cinc anys es va publicar la notícia que estava treballant de cambrer.


"L'excepcional és trobar feina. A l'estiu les coses van fotudes per a tothom. Aquesta és la notícia - diu Casanovas-, no que un actor, encara que sigui l'Àlex Casanovas, hagi de treballar d'una altra cosa. Perquè hi ha molts molts molts bons actors, bones actrius, grans directors i directores que, malauradament, pel que sigui, han de buscar-se la vida per poder treballar."

 

 

Per ajudar els seus col·legues es va implicar fa temps en l'Associació d'Actors i Directors Professionals, que ara presideix.

Malgrat el glamur que donen focus i escenaris, la realitat de com es guanyen el sou els actors de Catalunya és molt més dura del que pot semblar.

Gairebé la meitat s'han de conformar amb feines en sales alternatives, que amb prou feines reporten mil euros al mes.

La situació de precarietat laboral que viu el sector és alta. El 80% no arriba als 12.000 € anuals. I només el 2% superen els 30.000 € a l'any.

 

 

I els músics? La cantant i trompetista Andrea Motis, amb només 23 anys, s'ha consolidat com un dels referents en el panorama del jazz del nostre país. L'Andrea ens explica com administra els ingressos de la seva carrera i quines previsions té de futur.

"No poso el meu nivell de vida o les meves despeses en funció del que cobro -explica Motis- perquè sé que potser més endavant hi haurà una època que no pugui treballar tant."

 

La majoria dels jugadors de futbol americà també perden el seu patrimoni cinc anys després d'haver-se retirat.

El Futbol Club Barcelona té l'Agrupació Barça Jugadors, que assessora i ajuda jugadors i exjugadors de l'equip.

 

 

Molts joves necessiten planificar bé la seva carrera professional perquè, mentre els dura la fama, ingressen molts diners, però al cap d'uns anys es poden trobar en situacions econòmiques difícils.

Mentre les coses van bé, els salaris a la Lliga espanyola tenen un nivell envejable, fins i tot, quan són els mínims establerts per conveni tant a Primera com a Segona Divisió.

 

 

Però de guanyar molt es pot passar a no guanyar res, o molt poc, en qüestió de poc temps.

O a tenir un salari mitjà després d'haver-se compromès amb una hipoteca multimilionària, per exemple.

És per això que l'Agrupació Barça Jugadors també ajuda antics jugadors que es poden trobar en aquesta situació.

Justament, un exculer molt famós als anys setanta, Ramón Alfonseda, presideix aquesta agrupació.

"Ara, després de la crisi que hem tingut, no només ajudem la gent gran -diu Alfonseda-, sinó gent que té 40 anys, que no té feina i la seva dona tampoc. Gent que ha de pagar hipoteques i té dos o tres fills que han d'anar a l'escola... Doncs, durant dos o tres anys, els ajudem econòmicament i a buscar feina, a base de formació, perquè ho tinguin més fàcil."

Els futbolistes solen recórrer als serveis de banca personal o a gestors de patrimoni que ofereixen la majoria d'entitats financeres.

 

 

 

ARXIVAT A:
Economia de butxaca