Els punts calents de la llei
El projecte de llei d'educació que ha aprovat el govern dóna competències a la Generalitat per fixar els horaris de totes les assignatures, incloent-hi el castellà. D'aquesta manera es blinda la immersió lingüística. El text també atorga més poder als directors dels centres i estableix la creació d'una agència d'avaluació del sistema educatiu.
De Servei Públic Educatiu a Servei d'Educació de Catalunya
El debat més encès ha girat al voltant de tres paraules: "Servei Públic Educatiu", la denominació que figurava en la primera versió del projecte. Després de les negociacions, però, en el text aprovat es parla de Servei d'Educació de Catalunya, el "públic" ha caigut. Entitats properes a l'escola pública i Iniciativa per Catalunya Verds afirmen que el canvi de nom té conseqüències, perquè no iguala la pública i la concertada en obligacions, tot i que rebi finançament de l'administració.
Centres més autònoms
Els centres tindran més marge per definir projectes propis. Per exemple, podran fixar com es reparteixen les hores de cada assignatura o reforçar determinades matèries.
Agència d'Avaluació de l'Educació
Això tindrà una contrapartida. Tant les escoles com els professors hauran de retre comptes a l'Agència d'Avaluació de l'Educació, que es crearà amb la nova llei.
Direccions amb més poder
Els equips directius guanyen poder de decisió. Podran, quan estigui justificat, demanar professors amb perfils determinats. La figura del director es considera una autoritat pública.
Zones educatives
Catalunya es dividirà en zones educatives amb la intenció d'aconseguir una gestió de més proximitat. A cadascuna d'aquestes zones s'establirà un percentatge màxim d'alumnes nouvinguts, amb la intenció que les escoles concertades acabin matriculant més alumnes immigrants.
Currículum i llengües
La Generalitat és la que fixa el marc horari de les assignatures a Catalunya. La llei blinda el sistema d'immersió lingüístic i permetria no aplicar el decret de la tercera hora en castellà. També recull, però, el dret dels pares que els seus fills puguin fer en castellà P-3 i primer de Primària.
El debat més encès ha girat al voltant de tres paraules: "Servei Públic Educatiu", la denominació que figurava en la primera versió del projecte. Després de les negociacions, però, en el text aprovat es parla de Servei d'Educació de Catalunya, el "públic" ha caigut. Entitats properes a l'escola pública i Iniciativa per Catalunya Verds afirmen que el canvi de nom té conseqüències, perquè no iguala la pública i la concertada en obligacions, tot i que rebi finançament de l'administració.
Centres més autònoms
Els centres tindran més marge per definir projectes propis. Per exemple, podran fixar com es reparteixen les hores de cada assignatura o reforçar determinades matèries.
Agència d'Avaluació de l'Educació
Això tindrà una contrapartida. Tant les escoles com els professors hauran de retre comptes a l'Agència d'Avaluació de l'Educació, que es crearà amb la nova llei.
Direccions amb més poder
Els equips directius guanyen poder de decisió. Podran, quan estigui justificat, demanar professors amb perfils determinats. La figura del director es considera una autoritat pública.
Zones educatives
Catalunya es dividirà en zones educatives amb la intenció d'aconseguir una gestió de més proximitat. A cadascuna d'aquestes zones s'establirà un percentatge màxim d'alumnes nouvinguts, amb la intenció que les escoles concertades acabin matriculant més alumnes immigrants.
Currículum i llengües
La Generalitat és la que fixa el marc horari de les assignatures a Catalunya. La llei blinda el sistema d'immersió lingüístic i permetria no aplicar el decret de la tercera hora en castellà. També recull, però, el dret dels pares que els seus fills puguin fer en castellà P-3 i primer de Primària.
