Els ocells urbans aprofiten el confinament per recuperar hàbits més "salvatges"
El gafarró és una de les espècies observades (Xavier Riera/ICO)

Els ocells urbans aprofiten el confinament per recuperar hàbits més "salvatges"

Amb la disminució del soroll i de la presència humana, canten i surten més al matí, com fan els ocells de medis rurals, segons un estudi de l'Institut Català d'Ornitologia

Xavier DuranActualitzat

Els ocells urbans aprofiten el confinament per la Covid-19 per recuperar hàbits més propis d'ocells rurals. Així ho revela un estudi de l'Institut Català d'Ornitologia.

L'estudi ha consistit a analitzar gairebé 20.000 llistes completes d'ocells realitzades per més de 600 voluntaris per tot Catalunya. Es tracta d'una mena de censos senzills que ens permeten saber la probabilitat d'observació d'una espècie en funció del lloc, l'hora i el temps d'observació.

Les llistes s'han elaborat dintre del projecte de ciència ciutadana Ornitho, que és possible gràcies als milers de persones que hi comparteixen desinteressadament les seves observacions.

L'estudi ha consistit a comparar els patrons d'observació diaris de les 16 espècies d'aus més habituals en ambients urbans i que passen tot l'any a Catalunya. Les dades es van obtenir durant el moment de màxim confinament, del 15 de març al 13 d'abril.

Després, els patrons es van comparar amb les dades obtingudes en ambients urbans i no urbans durant el mateix període de temps en anys anteriors, del 2009 al 2019.

Els resultats indiquen que durant el confinament hi ha hagut un clar augment de les observacions d'ocells durant les primeres hores del dia. El nou patró d'observació és molt més similar al que es dona habitualment en medis no urbans. El patró es repeteix en 13 de les 16 espècies observades.

Concretament, s'ha observat canvi d'hàbits en gavià argentat, colom roquer, tudó, tórtora turca, cuereta blanca, cotorreta de pit gris, merla, mallerenga blava, mallerenga carbonera, garsa, gafarró, verdum i cadernera. En canvi, no s'han observat variacions en el comportament de cotxa fumada, estornell –vulgar o negre- i pardal comú.
 

La merla és una de les espècies que ha canviat molt els hàbits. Les línies grogues verticals corresponen a la sortida del sol, migdia i a la posta. (ICO)

 

Aprofitar les primeres hores del dia

D'una banda, és possible que els menors nivells de soroll hagin permès detectar millor espècies cantores. Però, precisament, la reducció del soroll i de l'activitat humana deu haver fet que els ocells canviessin els seus hàbits.

Per a la majoria d'ocells, les primeres hores del dia solen oferir les millors condicions per alimentar-se i comunicar-se, per exemple, cantant.

Però en el medi urbà, durant aquestes hores del matí, els nivells de soroll solen ser molt alts i, a més, van acompanyats d'un pic molt marcat de presència de persones i cotxes als carrers.

Per això, els ocells urbans són relativament menys actius i més fàcils de detectar durant aquesta franja horària. Però, durant el confinament, aquestes condicions han variat i els ocells n'han tret profit. És el cas d'espècies com la merla i el tudó.

La reducció dràstica del soroll els deu haver permès aprofitar-ho per cantar i marcar territori amb més intensitat durant les primeres hores del dia. Això és el que fan els seus congèneres de medis no urbans.

 

Els ocells poden adaptar l'hora del cant en funció del soroll i, fins i tot, cantar quan encara és de nit, molt abans de l'alba, per evitar fer-ho quan hi ha massa soroll.

A més, espècies molt intel·ligents i adaptables, com el gavià argentat o la garsa, poden haver aprofitat la situació per buscar aliment i, fins i tot, endinsar-se més als nuclis centrals dels pobles i ciutats a primeres hores del matí.
 

Millorar les condicions després de la Covid-19

Però que els ocells s'adaptin no evita que, en condicions normals, els que viuen en medis urbans estiguin sotmesos a uns nivells de soroll i pertorbació molt alts. El soroll dificulta molt la seva comunicació, els pot augmentar els nivells d'estrès i, fins i tot, accelerar el seu envelliment.

Per això, Gabriel Gargallo, director de l'Institut Català d'Ornitologia, considera que passada la Covid-19 hauríem d'intentar que els medis urbans fossin més acollidors per als ocells:

"Els problemes que experimenten a nivell comunicatiu i de salut són, en bona part, homòlegs als que patim nosaltres mateixos. Per tant, si fem els nostres pobles i ciutats més habitables per als ocells i la natura en general, segur que també els farem molt millors en benefici propi."

Els ocells no són els únics que han aprofitat el confinament per recuperar terreny en alguns llocs. Senglars, llops, ossos, cérvols, galls dindi i altres animals s'han acostat a les ciutats o als parcs urbans per explorar nous territoris.

ARXIVAT A:
Coronavirus Medi ambientEcologiaRecerca científica
Anar al contingut