Els ministres d'Economia de la UE tanquen el pla de rescat d'Irlanda amb 85.000 milions d'euros
Els ministres d'Economia i Finances de la Unió Europea, reunits a Brussel·les, han certificat el que tothom esperava: Irlanda rebrà 85.000 milions d'euros per salvar la seva economia. Negociadors del Fons Monetari Internacional, de la Unió Europea i del govern irlandès van estar reunits aquest dissabte a Dublín i només faltava la signatura de totes les parts. L'FMI aportarà 22.500 milions i Irlanda haurà de tornar el total de l'ajuda en tres anys. Paral·lelament, els titulars de Finances comunitaris han acordat crear un sistema de rescat permanent que es posarà en marxa el 2013 i que, com a novetat, implicarà la banca privada.
Els irlandesos ja coneixen els detalls del pla de rescat de la seva economia. Els ministres d'Economia i Finances de la UE han donat llum verda a les negociacions del Fons Monetari Internacional (FMI), la Unió Europea i el mateix govern irlandès. El total de l'ajuda és de 85.000 milions d'euros, que Irlanda haurà de tornar en tres anys. El tipus d'interès que s'aplicarà variarà segons les dates en què s'accedeixi als diners i les condicions dels mercats. En un comunicat, l'executiu irlandès ha assenyalat que "si els fons es retiressin avui el tipus d'interès anual combinat seria del 5,8%". De la quantitat aprovada a Brussel·les, 35.000 milions d'euros aniran destinats al sector bancari; 10.000 d'aquests, a recapitalització directa, i la resta, a un fons de contingència.
El comunicat afegeix que l'objectiu de l'ajuda financera exterior és reactivar el creixement econòmic sostenible d'Irlanda i assegurar la creació d'un sistema bancari sanejat. El primer ministre irlandès, Brian Cowen, ha explicat que el pla de rescat és necessari perquè el govern compleixi amb les seves "obligacions pressupostàries" pels pròxims quatre anys. Amb aquest pla d'ajustos, Irlanda s'ha compromès a estalviar 15.000 milions d'euros i deduir el dèficit públic fins al 3% del PIB l'any 2014, mitjançant la reducció de llocs de treball públics, pujades d'impostos i una important retallada de la despesa social, entre altres mesures.
El principal partit de l'oposició, el conservador Fine Gael, ha acusat el govern de "vendre" el país i negociar un acord "atroç" amb la Unió Europea. En un comunicat, el seu portaveu d'Economia, Michael Noonan, ha indicat que el tipus d'interès que s'aplicarà és "massa alt i voreja el que és inassolible", i evoca el fantasma de la suspensió de pagaments a llarg termini.
Fons de rescat permanent el 2013
A més, els ministres d'Economia han arribat a un acord per crear un fons de rescat permanent per després del 2013. El programa preveurà la participació dels bancs privats "cas per cas" i no de forma automàtica quan calgui assistir financerament algun país.
La UE intenta així donar una resposta sistemàtica a la crisi de deute que viu l'eurozona i frenar el contagi dels problemes d'Irlanda a Espanya i Portugal. Aquest mecanisme permanent substituirà el fons de 750.000 milions d'euros creat al maig per assistir els països amb problemes per refinançar el seu deute. El pacte modera les pretensions inicials de la cancellera alemanya, Angela Merkel, que exigia que la banca assumís de forma sistemàtica part de la càrrega en futurs rescats.
Protestes a Irlanda
Els carrers d'Irlanda ja han viscut les primeres protestes per les retallades lligades al rescat europeu. Milers d'irlandesos van sortir als carrers de la capital per protestar pel pla d'austeritat que ha presentat el govern. Retallades al sector públic, una reducció del 10% del salari mínim o l'augment de l'IVA fins al 23% és una factura que la societat irlandesa s'oposa a pagar.
Els irlandesos també temen les contrapartides del crèdit de rescat: d'una banda, la càrrega econòmica que suposarà l'interès per pagar per aquests diners, i de l'altra, les concessions de sobirania que haurà de fer el país, que estarà condicionat pels seus creditors.
El comunicat afegeix que l'objectiu de l'ajuda financera exterior és reactivar el creixement econòmic sostenible d'Irlanda i assegurar la creació d'un sistema bancari sanejat. El primer ministre irlandès, Brian Cowen, ha explicat que el pla de rescat és necessari perquè el govern compleixi amb les seves "obligacions pressupostàries" pels pròxims quatre anys. Amb aquest pla d'ajustos, Irlanda s'ha compromès a estalviar 15.000 milions d'euros i deduir el dèficit públic fins al 3% del PIB l'any 2014, mitjançant la reducció de llocs de treball públics, pujades d'impostos i una important retallada de la despesa social, entre altres mesures.
El principal partit de l'oposició, el conservador Fine Gael, ha acusat el govern de "vendre" el país i negociar un acord "atroç" amb la Unió Europea. En un comunicat, el seu portaveu d'Economia, Michael Noonan, ha indicat que el tipus d'interès que s'aplicarà és "massa alt i voreja el que és inassolible", i evoca el fantasma de la suspensió de pagaments a llarg termini.
Fons de rescat permanent el 2013
A més, els ministres d'Economia han arribat a un acord per crear un fons de rescat permanent per després del 2013. El programa preveurà la participació dels bancs privats "cas per cas" i no de forma automàtica quan calgui assistir financerament algun país.
La UE intenta així donar una resposta sistemàtica a la crisi de deute que viu l'eurozona i frenar el contagi dels problemes d'Irlanda a Espanya i Portugal. Aquest mecanisme permanent substituirà el fons de 750.000 milions d'euros creat al maig per assistir els països amb problemes per refinançar el seu deute. El pacte modera les pretensions inicials de la cancellera alemanya, Angela Merkel, que exigia que la banca assumís de forma sistemàtica part de la càrrega en futurs rescats.
Protestes a Irlanda
Els carrers d'Irlanda ja han viscut les primeres protestes per les retallades lligades al rescat europeu. Milers d'irlandesos van sortir als carrers de la capital per protestar pel pla d'austeritat que ha presentat el govern. Retallades al sector públic, una reducció del 10% del salari mínim o l'augment de l'IVA fins al 23% és una factura que la societat irlandesa s'oposa a pagar.
Els irlandesos també temen les contrapartides del crèdit de rescat: d'una banda, la càrrega econòmica que suposarà l'interès per pagar per aquests diners, i de l'altra, les concessions de sobirania que haurà de fer el país, que estarà condicionat pels seus creditors.
