Els Jordis, Turull i Rull demanen al Suprem que revoqui la conclusió del sumari
Els consellers del govern Puigdemont Jordi Turull i Josep Rull, i els dirigents de les entitats sobiranistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart han remès al Suprem escrits d'al·legacions en què demanen desenes de noves diligències per part del jutge Pablo Llarena.
Tots quatre demanen que es revoqui la conclusió del sumari de Llarena perquè el consideren "absolutament precipitat" i perquè hi troben a faltar diligències imprescindibles per a una reconstrucció "mínimament solvent" del que va passar.
El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, critica que la instrucció hagi avançat "a cop d'atestats policials de sentit incriminatori" i que Llarena hagi estat "presa d'urgència que sembla guiada -dit sigui amb els deguts respectes i en estrictes termes de defensa- més per criteris d'oportunitat que de legalitat".
"Som davant d'una instrucció esbiaixada, clarament incriminatòria, i on es vulneren els drets de defensa i d'un procediment just"
Entre moltes altres diligències, demanen les actes dels Consells de Ministres dels anys 2017 i 2018 "en els quals s'hagi debatut o fins i tot proposat al Congrés la declaració de l'estat de setge."
Demanen el sobreseïment de la causa
Els quatre presos protesten pels problemes informàtics que els han impedit accedir a part de la causa i reclamen, en cas que es confirmi el final de la instrucció, el sobreseïment de la causa perquè entenen que no han comès els delictes pels quals estan processats.
Afirmen que no hi va haver aixecament públic ni violència, i argumenten que convocar un referèndum il·legal o pretendre la independència d'un territori per vies pacífiques "són conductes mancades a Espanya de tipicitat penal."
A més, Turull, Rull i Sànchez plantegen com és possible que el mateix Suprem jutgés i condemnés l'exconseller de Presidència Francesc Homs per desobediència arran de la consulta del 9-N del 2014 i, no obstant això, ara entengui que "fets pràcticament idèntics" mereixen ser castigats amb 30 anys de presó. Segons ells, l'única diferència entre el 9-N i l'1-O va ser la intervenció dels cossos policials per impedir "per la força" la votació per decisió del govern central.
Sense violència ni el 20-S ni l'1-O
Turull, Rull, Cuixart i Sànchez insisteixen que no hi va haver violència ni el 20 de setembre ni l'1 d'octubre, i que els únics que van utilitzar la força física van ser "els agents policials per ordre dels seus responsables".
En el cas de l'1-O, asseguren que és impossible "alçar-se" exercint la "resistència passiva", com defensen que van fer els ciutadans catalans davant "les càrregues policials".
"Curiosa rebel·lió la que es promou sense esgrimir una sola arma i marxant els rebels pacíficament a dormir a casa seva al final de la jornada després d'haver recomptat els vots emesos. Estranya rebel·lió aquella en què la policia i la fiscalia no fan res fins passat gairebé un mes per detenir els responsables de la suposada violència en lloc de fer-ho immediatament"
El 20-S, un acte de "legítima protesta"
Segons el parer dels recurrents, les protestes davant la Conselleria d'Economia de la Generalitat del 20 de setembre van ser "un acte de legítima protesta" i no un aixecament.
"Si el propòsit de les desenes de milers de persones concentrades hagués estat realment alçar-se o sublevar-se violentament, la seu oficial hauria quedat senzillament arrasada davant la congregació d'un nombre tan elevat de persones"
Equiparen els fets amb protestes contra desnonaments o contra "resolucions judicials polèmiques", i citen les manifestacions posteriors a la sentència de La Manada.
El Suprem acusa Junqueras i Romeva d'"estratègia dilatòria"
Sànchez, Cuixart, Turull i Rull han presentat els escrits el mateix dia que el Suprem ha acusat Oriol Junqueras i Raül Romeva d'utilitzar "una estratègia dilatòria" i una "contumaç insistència en un reinici del termini per a instrucció" que el tribunal creu que només es pot interpretar "com una actuació contrària a les més elementals exigències de bona fe."
