Els hackers de l'1 d'octubre: l'hidra que va fer possible el referèndum
La tensió entre Catalunya i el govern espanyol pel referèndum de l'1 d'octubre va tenir un camp de batalla inèdit. Internet va viure a la tardor un episodi de repressió i resistència sense precedents a Europa.
L'intent de l'Estat de desactivar tot el suport informàtic per a la celebració de la consulta es va trobar al davant un ciberactivisme voluntari que espontàniament va agafar el relleu de la Generalitat per construir a contrarellotge el sistema informàtic de l'1 d'octubre.
El "30 minuts" parla amb activistes de la xarxa que expliquen els detalls de l'estat d'excepció que va viure internet les setmanes abans de l'1 d'octubre.
El reportatge "Hackers 1-O", dona veu a activistes informàtics que han estat testimonis o han format part d'aquest entramat. I n'investiga alguns aspectes més desconeguts, com ara qui hi havia darrere de l'atac al referèndum, el paper de les grans operadores de telecomunicacions espanyoles, el sumari que instrueix el jutjat número 13 de Barcelona o el silenci i la inhibició, fins ara, de les institucions europees.
L'acció de la justícia desperta la solidaritat
El reportatge de Mariona Bassa i Víctor Díaz explica la lluita entre l'estat espanyol emparat per la justícia i un ciberactivisme que pren espontàniament el relleu de la Generalitat per construir a contrarellotge el sistema informàtic de l'1 d'octubre.
Una cursa que comença amb el tancament de la primera web del referèndum de la Generalitat, el dia 13 de setembre. La comunitat digital, sovint amb independència de la seva ideologia, ho rep com un atac alarmant a la neutralitat a la xarxa i comença a replicar les pàgines censurades en dominis privats.
Ernest Pérez-Mas, director general Parlem: "Això passa a països com la Xina, l'Iran, però a Espanya no em sona haver-ho passat mai"
"No ho vaig fer per temes independentistes sinó per temes de neutralitat en la xarxa"
30 minuts (@30minuts) 10 de juny de 2018
📆 Avui "Hackers 1-O" #30minutsTV3
👉 https://t.co/XfsYdQaiUj pic.twitter.com/fZ5wlJnMf9
"Era com una hidra"
El programa parla amb alguns dels activistes i amb un membre del grup Anonymous que es va implicar en la lluita a través de "l'operació Catalunya" i que explica l'imparable creixement de les webs prohibides.
"Era com una hidra"
30 minuts (@30minuts) 8 de juny de 2018
📆 Diumenge "Hackers 1-O"@oriolfg @ISOCCAT -@parlem_telecom @guifi_cat @X_net @internetsociety @Qur1um
👉 https://t.co/XfsYdPSI2L pic.twitter.com/uGhopyZpIZ
L'aparició d'aquestes rèpliques provoca una ofensiva imparable dels tribunals que emeten desenes d'ordres judicials perquè es veti l'accés a les webs prohibides. Els documents es dirigeixen a organismes públics i càrrecs de la Generalitat, però també a la fundació.cat, a empreses com Google, Protonmail o Amazon i, sobretot ,a les teleoperadores espanyoles.
📡📲💻 Com van actuar les grans operadores l'1-O? @oriolfg @ISOCCAT -@parlem_telecom @guifi_cat @X_net @internetsociety @Qur1um
30 minuts (@30minuts) 7 de juny de 2018
📆 Diumenge "Hackers 1-O"
👉 https://t.co/XfsYdPSI2L pic.twitter.com/jRJAyjvAXu
D'aquesta manera s'arriben a bloquejar més de cent webs, la majoria privades. En alguna d'aquestes ordres judicials es demana que es bloquegin continguts que simplement "parlin" sobre el referèndum, un fet insòlit perquè deixa la vigilància policial en mans d'un intermediari privat.
L'acció desperta les protestes d'organismes internacionals preocupats per la llibertat d'expressió a la xarxa que denuncien vulneracions dels drets fonamentals.
I es guanya la simpatia d'activistes com Julian Assange, Edward Snowden o Peter Sunde, fundador de Pirate Bay i un mite de l'internet lliure. És aquest últim qui ofereix allotjament protegit a la web que dona informació per saber on es pot votar.
If you're running a Catalan site being shut down by Spanish authorities, contact me for anonymous hosting and domains. We've got you covered
Peter Sunde Kolmisoppi (@brokep) 18 de setembre de 2017
L'actuació del govern espanyol té com a conseqüència l'aparició d'activistes que, molestos amb com va començar una persecució legal que es va desbocar les setmanes següents amb successives ordres judicials destinades a bloquejar més de cent pàgines web, la majoria, privades.
📝 "És una qüestió de drets humans fonamentals" Peter Sunde @brokep
30 minuts (@30minuts) 7 de juny de 2018
@ISOCCAT @EFF @X_net @internetsociety/ @Qur1um
📆 Diumenge "Hackers 1-O"
👉 https://t.co/XfsYdPSI2L pic.twitter.com/YqMaLVuoys
L'ara president de la Generalitat, Quim Torra, agraïa el dia 2 d'octubre la feina de tots aquests ciberactivistes:
S'ha parlat poc dels herois informàtics. Al nostre col·legi, van lluitar sense descans contra l'atac a la xarxa que estava fent l'Estat.
Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) 2 d'octubre de 2017
Com va ser l'1-O?
El reportatge explica també el punt culminant de la ciberguerra que es viu l'1 d'octubre. El sistema del cens universal rep al llarg de tot el dia atacs informàtics de primera magnitud que se sumen als problemes perquè es talla la xarxa corporativa d'internet de les escoles.
L'atac més visible que està documentat prové de membres d'una coneguda comunitat virtual espanyola: Forocoches. L'equip del "30 minuts" ha buscat qui hi ha darrere d'aquest atac i parla amb testimonis que afirmen que es va tractar només de la tapadora d'un atac més organitzat.
Ramon Roca, cofundador xarxa lliure Guifi.net: "No estem parlant d'un gamberro o d'algú que estava a casa seva participant en un fòrum de cotxes o coses similars, sinó algú amb molts més recursos per desenvolupar un atac d'aquestes característiques"
L'activisme a la xarxa espera encara una resposta de l'Europa oficial. Una resposta que també li han demanat directament els autors del reportatge.
El "30 minuts" resol algunes de les incògnites d'aquells dies que la violència policial i les conseqüències polítiques que s'han viscut des d'aleshores van deixar en segon pla.
