Els Bombers es preparen per a un estiu d'incendis "com fa temps que no veiem"

Les altes temperatures i la sequera que s'han viscut aquest any a Catalunya fa témer els bombers que la campanya d'estiu del 2022 serà especialment complicada. Si durant aquest juny no arriben pluges suficients que canviïn el panorama actual, "entrarem en una campanya com fa temps que no veiem", afirma Marc Castellnou, el cap del GRAF (Grup d'Actuacions Forestal dels bombers, en una entrevista al canal 3/24). Una campanya que seria comparable en complexitat a les del 2005 o 2012.

El cos ja s'està preparant per a escenaris que preveuen "diversos grans incendis" i, fins i tot, el risc de casos d'incendis de sisena generació, focs extremament ràpids i més intensos que els usuals que afecten grans extensions de terreny en molt poc temps.

De moment, tanmateix, aquest risc és molt baix i la gran majoria d'incendis a Catalunya tenen un comportament previsible, si bé és cert que el sud d'Europa ja té una probabilitat del 0,7% de tenir incendis amb comportaments extrems. A causa dels canvis que està provocant l'emergència climàtica, aquest tipus d'incendis són cada vegada més possibles, tot i que actualment no són altament probables.

L'escenari plantejat, doncs, i en què ja està treballant el cos de Bombers, és el d'un estiu molt complicat en què hi pot haver diversos grans incendis forestals. És simptomàtic el fet que la campanya d'estiu dels bombers arrencarà, tècnicament, el 15 de juny, però durant les darreres setmanes ja s'han registrat uns 50-60 incendis diaris de mitjana, números més habituals del mes de juliol.

Temperatures inusuals i dos hiverns de sequera

Castellnou considera que, si bé l'any passat es va considerar la campanya "normal" dins la mitjana, tot i tenir xifres rècord al juliol, la d'enguany serà definitivament complicada, amb més incendis i pitjors.

La preocupació neix, sobretot, per la situació meteorològica acumulada:

"És el segon any consecutiu que arribem a l'estiu després de situacions de sequera hivernal a la zona central del país".

L'eix que formen la Noguera, l'Anoia i el Garraf suma dos anys d'important sequera que no li han permès recuperar les condicions d'humitat favorables que reduirien notablement el risc d'incendis.

Més enllà de la sequera, les altes temperatures assolides darrerament també compliquen la situació, "especialment per l'extrema onada de calor que vam patir fa un parell de setmanes i la situació inusualment càlida del mes de maig".

Què són els incendis de sisena generació

Els incendis de sisena generació ja són aquí, tal com reconeix Castellnou, tot i que en matisa el risc: "S'ha de ser clar que en aquest moment el 99% dels incendis tenen un comportament normal, clàssic, previsible. És possible tenir aquests incendis de sisena generació? Sí, però no és altament probable. Seria estrany tenir-los, però si la situació continua així, evidentment, és possible"

La possibilitat és encara petita, però els bombers reconeixen que existeix i que cada vegada serà més elevada. Aquests megaincendis, que amenacen moltes àrees del planeta, neixen i es desenvolupen amb una velocitat extraordinària, que excedeix la capacitat d'extinció que tenen els cossos de bombers.

Els focs de sisena generació són capaços de generar la seva pròpia meteorologia, fet que facilita una de les seves característiques més perilloses: un comportament erràtic altament imprevisible, amb canvis de rumb i moments d'acceleració sobtada que els converteixen en un malson per als equips d'extinció.

Els megaincendis no reaccionen amb la meteorologia en superfície, sinó que en creen una de pròpia, cosa que provoca tempestes de foc, remolins de vent, núvols pirocumulonimbus... Un incendi de sisena generació es caracteritza per "connectar la seva columna convectiva amb altes capes de l'atmosfera", la qual cosa li permet provocar descensos de grans quantitats d'aire sec i càlid sobre l'incendi. Això empitjora la situació del foc i l'expandeix "de forma imprevisible, en totes direccions", explica Marc Castellnou.

En els darrers anys, han estat diverses les regions del món que han estat arrasades per incendis d'aquesta magnitud: Grècia, Austràlia, Portugal, Califòrnia... Els danys que provoquen són extrems perquè poden destruir desenes de milers d'hectàrees en poques hores.

La capacitat destructiva dels incendis de segona generació ha quedat sobradament acreditada, però no són impossibles d'apagar sinó que modifiquen "la manera natural" d'extingir-los perquè són "imprevisibles en el seu comportament", ha afirmat el cap dels GRAF. Això obliga els bombers a treballar en una "gestió d'incertesa" i estar preparats per a qualsevol eventualitat.

Aquesta nova generació d'incendis forestals amenacen també les àrees rurals més afectades pel despoblament. Per exemple, a la Ribera d'Ebre, el 2019, van estar a punt d'arribar a la tempesta de foc. L'incendi forestal més gran dels últims deu anys a Catalunya, que es va originar a la Torre de l'Espanyol, va ser extraordinàriament virulent i va cremar 5.000 hectàrees de bosc i camps, El documental "Entre cendres" parla de les causes profundes d'aquest incendi amb els que ho van viure de més a prop.

Prevenció de riscos com a única eina

Els incendis d'aquest estiu estan pràcticament assegurats a causa de les condicions meteorològiques previstes i les acumulades durant l'any, que confirmen la tendència que preveuen els experts en l'emergència climàtica. Tanmateix, els bombers criden a la prevenció: "L'únic que podem fer és minimitzar les ignicions i facilitar la tasca dels bombers", considera Marc Castellnou, cap dels GRAF.

Els Agents Rurals ja revisen els rètols que es despleguen per avisar que no es pot accedir als espais naturals quan s'activa el Pla Alfa de nivell 3, en el cas d'un molt elevat risc d'incendis. De moment, encara no cal aplicar aquestes mesures restrictives, però ja s'han revisat les senyalitzacions de 18 espais naturals del país per quan faci falta.

Mentrestant, cal evitar fer focs i gestionar millor els boscos. Aquest cap de setmana és especialment crític per la gran quantitat de desplaçaments previstos i una activitat més elevada al medi natural, en un moment en què el risc d'incendis és alt a Catalunya.