50 incendis i 2.600 hectàrees cremades al juliol, la xifra més alta en cinc anys

Ha estat un mes de juliol complicat per als boscos i per a bombers, agents rurals i voluntaris. Una cinquantena d'incendis han cremat aquest mes en zones forestals d'arreu del país. En total, 2.600 hectàrees cremades en un juliol que ha estat més sec de l'habitual, amb poca pluja.

És una situació que ja s'arrossegava de la primavera. El foc necessita, per viure, calor, aire i combustible, que en aquest cas és la vegetació seca. Tots tres elements han estat molt presents en el que portem d'estiu, com recorda Xavier Castellarnau, subinspector dels GRAF.

Des de començament d'any, s'han cremat a Catalunya gairebé 3.000 hectàrees de massa forestal. És la xifra més alta dels últims cinc anys. És una situació preocupant, sobretot si tenim en compte que la comparació es fa amb anys sencers.

La major part d'incendis d'aquest any han estat al juliol i gairebé totes les hectàrees corresponen als últims 30 dies. Llorenç Ricou, cap d'àrea dels Agents Rurals a Lleida, explica que ha estat un "juliol especial" tot i que no comparable als dels anys 90, que eren "terribles".

Feia anys que no es cremaven tantes hectàrees aquest mes. L'últim gran incendi dels darrers anys és el de la Ribera d'Ebre, el 2019, que va cremar a finals de juny més de 5.000 hectàrees.

Les comarques més afectades són la Conca de Barberà i l'Anoia, en un foc originat a Santa Coloma de Queralt. Més de 1.600 hectàrees en un foc que encara no està extingit.

També hi ha hagut incendis importants a les comarques gironines -quatre a l'Empordà que han cremat vora 600 hectàrees - i a Castellví de Rosanes, al Baix Llobregat.

Al 2021 encara li queda mig estiu, i la superfície cremada podria augmentar.

Detencions i burilles

Els incendis d'aquest juliol també recorden que cal estar atents a les causes. La meitat han estat per negligències, com ara per crema agrícola o cigarretes enceses. Almenys dos dels incendis -a la Conca i el cap de Creus- podrien haver estat causats per burilles. I un de cada 6 han estat intencionats.

En l'última dècada s'han cremat més de 12.000 hectàrees a Catalunya en incendis provocats per un cigarret encès, segons Interior.

Les negligències es poden traduir en flames i també en conseqüències penals. En el cas del foc de Castellví de Rosanes, els Mossos van detenir un home que estava soldant a menys de 500 metres de la massa forestal. Una guspira hauria encès la vegetació i cremat unes 200 hectàrees.

El Codi Penal estableix multes i penes de presó que poden anar d'un a cinc anys pel delicte d'incendi forestal. A més, si hi ha hagut risc per a la vida o la integritat física de les persones, es castiga amb penes de presó de deu a vint anys.