El Suprem: hi va haver violència, però insuficient per condemnar per rebel·lió

El tribunal considera provat que la tardor del 2017 hi va haver violència però no per a la secessió, sinó per intentar forçar una negociació
El Suprem: hi va haver violència, però insuficient per condemnar per rebel·lió
Sentència procés

El Suprem: hi va haver violència, però insuficient per condemnar per rebel·lió

El tribunal considera provat que la tardor del 2017 hi va haver violència però no per a la secessió, sinó per intentar forçar una negociació
Redacció Actualitzat
TEMA:
Judici procés
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Un dels elements clau present durant tot el judici del procés va ser el debat sobre si hi va haver o no violència la tardor del 2017 a Catalunya.

El tribunal de set jutges presidit per Manuel Marchena ho resol a la sentència dient que n'hi va haver, tot i que en menor intensitat al que pretenia la Fiscalia.

Pel Tribunal Suprem, la violència no cal que sigui física, sinó que pot ser equivalent a la intimidació greu.

 

 

"Ambient coactiu i d'intimidació"

La sentència considera aquest tipus de violència provat els dies previs al referèndum, com per exemple en la manifestació del 20 de setembre davant del Departament d'Economia.

El text la descriu con una mobilització on hi va haver "un ambient coactiu i d'intimidació contra la Guàrdia Civil i la comitiva judicial".

Altres exemples: el mateix dia 1 d'octubre, en què, segons la sentència, hi va haver enfrontaments entre ciutadans i la policia, malgrat que no ha tingut en compte les declaracions de centenars de policies i votants perquè van donar una versió marcada per "una profunda càrrega emocional".

 

 

No suficient per a la rebel·lió

Aquests episodis de violència el tribunal els qualifica d'indiscutibles, però considera que no tenen un grau suficient per sustentar el delicte de rebel·lió.

Segons la sentència, el delicte de rebel·lió requereix que hi hagi "una violència instrumental, funcional, preordenada de manera directa i sense passos intermedis".

És a dir, que la violència tingués la finalitat directa d'aconseguir una secessió, i no pas de crear "un clima o un escenari en què es faci més viable una ulterior negociació".


La sentència fa servir la declaració d'independència del 10 d'octubre, suspesa pel Parlament de manera immediata, com a exemple que els condemnats no van tenir la finalitat directa d'aconseguir la independència.

El tribunal considera provat que els líders independentistes sabien que la independència efectiva era inviable i que, per tant, els ciutadans van ser enganyats l'1-O.

 

 

"Dret a pressionar el govern espanyol"

Segons aquesta argumentació, van anar a votar desconeixent que el dret a decidir no tindria l'efecte esperat perquè, en realitat, s'havia convertit en un "dret a pressionar el govern espanyol".

Aquesta situació, el tribunal la descriu com una mera quimera, un objectiu impossible d'assolir, en el moment, diu el Tribunal Suprem, que es va aplicar l'article 155.

ARXIVAT A:
Judici procés

VÍDEOS RELACIONATS