El salari mínim passa dels 965 euros mensuals als 1.000 amb efecte des de l'1 de gener

El consell de ministres del govern espanyol ha aprovat aquest dimarts la pujada del salari mínim interprofessional, l'SMI, als 1.000 euros en 14 pagues.

Aquesta pujada, que serà retroactiva amb data de l'1 de gener, la va pactar fa 15 dies Yolanda Díaz, vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social, amb els sindicats UGT i CCOO.

Dos dies abans, Díaz ja va anunciar la intenció d'arribar a aquest número rodó, malgrat la postura en contra de les patronals CEOE i Cepime.

35 euros més per a 1,8 milions de treballadors

Així, l'SMI pujarà 35 euros respecte al que hi havia fixat fins ara, en 965 euros per 14 pagues l'any.

Els sindicats UGT i CCOO calculen que aquest augment beneficiarà a 1,8 milions de treballadors a tot Espanya, principalment dones i joves dels sectors agrícola i serveis.

Per als treballadors eventuals i temporals amb menys de 120 dies treballats l'any, la jornada laboral quedarà fixada en 47,36 euros, i els treballadors domèstics en 7,82 euros bruts l'hora.

Objectiu: el 60% del sou mitjà

L'objectiu del govern espanyol és que l'SMI arribi al 60% del sou mitjà a finals de legislatura, un compromís del pacte de govern entre el PSOE i Unides Podem.

Aquest 60%, que suposarà uns 1.200 euros, és el que recomana la Carta Social Europea, un compromís que Yolanda Díaz ha assegurat que es complirà.

De 735 a 1.000 en quatre anys

El SMI ha passat a Espanya en pocs anys dels 735 euros en què havia quedat fixat durant els governs de Mariano Rajoy als 1.000 actuals.

La primera pujada va ser la més gran, de 165 euros de cop, i la van pactar Pedro Sánchez i Pablo Iglesias el novembre del 2018 per deixar-lo en 900 euros per al 2019.

L'any següent va pujar 50 euros més, i es va establir en 950 euros, amb la intenció manifesta d'acostar-lo progressivament als 1.200 euros fixats per la Carta Social Europea.

Les patronals, sempre en contra

La següent pujada va haver d'esperar al setembre del 2021, i va ser només de 15 euros: de 950 a 965, malgrat que els sindicats la van considerar insuficient, però finalment ho van acceptar.

Les patronals, en canvi, sempre s'han mostrat contràries a aquestes pujades, fins i tot la de 15 euros de fa mig any, amb l'argument que fer-ho frena la creació de llocs de treball.

Impuls als fons de pensió d'ocupació

D'altra banda, el consell de ministres d'aquest dimarts també ha donat el vistiplau a la pròrroga dels ERTO un mes més, com a impàs fins que entri en vigor la reforma laboral, i a l'avantprojecte de llei perquè es puguin crear fons de pensió d'ocupació a les empreses.

Impulsada pel ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, aquesta llei significa la "implicació directa" de l'administració en la promoció dels fons d'empresa.

La intenció és que el nou marc que crearà la nova llei és que les comissions cobrades per les entitats que els gestionen baixin del voltant de l'1% al 0,2%.

Segons els càlculs del ministeri encapçalat per Escrivá, això pot suposar un estalvi d'uns 9.000 euros per a una pensió de 1.000 euros després de 35 anys de fer-hi aportacions.