El PSOE i el PP veten tramitar una llei per limitar les pensions vitalícies dels expresidents
El PSOE i el PP han unit les seves veus per impedir que el Congrés tramiti una proposició de llei d'Esquerra Republicana que pretenia impedir que els expresidents del govern, el Congrés i el Senat puguin cobrar pensions vitalícies percebent alhora una altra retribució pública o un sou provinent del sector privat.
Al gener, després dels fitxatges dels expresidents de l'executiu, Felipe González i José María Aznar, per empreses del sector energètic espanyol, el PSOE i el PP ja van unir els seus vots per rebutjar dues proposicions no de llei d'UPyD i d'IU- ICV de contingut molt similar a aquesta.
En concret, com s'ha encarregat d'explicar el seu portaveu, Joan Ridao, els republicans proposaven que els expresidents del govern, el Congrés i el Senat puguin percebre durant un període equivalent a la meitat del temps que hagin exercit el càrrec, i com a mínim durant una legislatura, una assignació mensual equivalent al 80% de la retribució mensual corresponent al càrrec que han exercit.
Donar exemple
Respecte a la pensió vitalícia que podrien cobrar una vegada que arribin a l'edat de jubilació, ERC plantejava que fos del 60% del sou previst per al càrrec exercit pel beneficiari i que ni la pensió ni la indemnització poguessin compatibilitzar amb un altre sou públic o amb ingressos provinents del sector privat.
En la seva intervenció, Ridao ha coincidit amb la diputada d'UPyD, Rosa Díez, a recordar que les lleis en què es basa l'Estatut dels Expresidents són preconstitucionals i ha defensat la seva iniciativa com una proposta "higiènica i exemplaritzant" en uns moments en què, "moltes vegades, injustament, s'acusa els polítics de patir la síndrome de la classe preferent i de gaudir de determinats privilegis".
"En aquest context de descrèdit cal més política i també bons polítics sense patent de cors. Ho estan demanant els acampats i una majoria silenciosa també", ha apuntat Ridao.
Pensions públiques i sous privats
Tots els grups han defensat que els expresidents continuïn percebent unes quantitats que els permetin "viure amb dignitat" i gaudint d'unes "prerrogatives d'acord amb el càrrec que han ostentat, però només els grups minoritaris s'han mostrat a favor que aquestes retribucions siguin incompatibles amb altres ingressos provinents del sector privat.
Durant el debat hi ha hagut mencions constants als expresidents del govern José María Aznar -que és conseller de News Corporation, el grup de comunicació de Rupert Mudorch, i assessor extern d'Endesa- i Felipe González, que a principis d'any va ser fitxat per Gas Natural-Fenosa.
Tots dos reben, segons han recalcat diferents portaveus, entre 100.000 i 200.000 euros a l'any per aquests llocs, quantitats que sumen a les seves pensions vitalícies, la quan cosa per el representant del BNG, Francisco Jorquera, no és "tolerable ni presentable".
Legalitat i estètica
Com ja van fer al passat mes de març, el PSOE i el PP van insistir que la pensió vitalícia que actualment perceben González, Aznar i Adolfo Suárez no és una "retribució personal", sinó una "assignació pressupostària" per sufragar despeses protocolaris i l'anomenada Oficina de l'Expresident.
El socialista Jesús Quijano ha admès que a ell personalment no el "fa gaire feliç" que els que han presidit el govern es passin al sector privat cobrant quantitats com les que perceben Aznar i González, però ha insistit que això es pot criticar "per estètica", però és "perfectament legal, lícit i legítim".
També ha lamentat que els espanyols, per "caïnisme", "no siguin capaços de rendibilitzar els que van ser els seus presidents encarregant-los tasques institucionals a favor del país" i que siguin més valorats a l'estranger que dins d'Espanya. A més, ha titllat la iniciativa de "demagògica i oportunista" i ha advertit ERC que cal tractar aquests assumptes amb rigor i serietat per no "encoratjar la desafecció" cap a la política.
Des del PP, Arturo García Tizón també ha denunciat que amb aquest tipus de propostes es "denigra" la política, i ha exigit que es tracti els càrrecs representatius amb "respecte i responsabilitat". Ha deixat clar que, en qualsevol cas, encara que se suprimís aquesta dotació pressupostària, no s'impediria el treball "lobbista" que puguin realitzar els expresidents.
"No crec que 6.000 euros [al mes] sigui una quantitat per esquinçar-se les vestidures i dir que és incompatible amb la dignitat institucional que puguin patir pel fet que puguin tenir activitats privades en un moment posterior", ha resumit el diputat popular, potser sense pensar que aquesta quantitat de sis mil euros al mes està molt lluny del salari mitjà que perceben la gran majoria de ciutadans espanyols.
CiU i el PNB, també en contra
Els diputats de CiU Jordi Xuclà i del PNB Aitor Esteban han posat la mateixa pega al text d'ERC. Tots dos han rebutjat que es pugui plantejar una indemnització transitòria per als exmandataris fins que arribin a l'edat de jubilació i després se'ls doni una pensió; afirmen que són expresidents des que abandonen el càrrec i s'ha de reconèixer aquesta condició.
Això sí, Esteban ha advocat per la incompatibilitat que proposa ERC i ha suggerit que es prohibeixi als presidents passar directament de La Moncloa a una empresa privada. Per la seva banda, Xuclà s'ha mostrat partidari d'atorgar als exmandataris "una funció institucional política i cívica de consens" i que se'ls encarreguin tasques concretes per aprofitar la seva experiència.
En concret, com s'ha encarregat d'explicar el seu portaveu, Joan Ridao, els republicans proposaven que els expresidents del govern, el Congrés i el Senat puguin percebre durant un període equivalent a la meitat del temps que hagin exercit el càrrec, i com a mínim durant una legislatura, una assignació mensual equivalent al 80% de la retribució mensual corresponent al càrrec que han exercit.
Donar exemple
Respecte a la pensió vitalícia que podrien cobrar una vegada que arribin a l'edat de jubilació, ERC plantejava que fos del 60% del sou previst per al càrrec exercit pel beneficiari i que ni la pensió ni la indemnització poguessin compatibilitzar amb un altre sou públic o amb ingressos provinents del sector privat.
En la seva intervenció, Ridao ha coincidit amb la diputada d'UPyD, Rosa Díez, a recordar que les lleis en què es basa l'Estatut dels Expresidents són preconstitucionals i ha defensat la seva iniciativa com una proposta "higiènica i exemplaritzant" en uns moments en què, "moltes vegades, injustament, s'acusa els polítics de patir la síndrome de la classe preferent i de gaudir de determinats privilegis".
"En aquest context de descrèdit cal més política i també bons polítics sense patent de cors. Ho estan demanant els acampats i una majoria silenciosa també", ha apuntat Ridao.
Pensions públiques i sous privats
Tots els grups han defensat que els expresidents continuïn percebent unes quantitats que els permetin "viure amb dignitat" i gaudint d'unes "prerrogatives d'acord amb el càrrec que han ostentat, però només els grups minoritaris s'han mostrat a favor que aquestes retribucions siguin incompatibles amb altres ingressos provinents del sector privat.
Durant el debat hi ha hagut mencions constants als expresidents del govern José María Aznar -que és conseller de News Corporation, el grup de comunicació de Rupert Mudorch, i assessor extern d'Endesa- i Felipe González, que a principis d'any va ser fitxat per Gas Natural-Fenosa.
Tots dos reben, segons han recalcat diferents portaveus, entre 100.000 i 200.000 euros a l'any per aquests llocs, quantitats que sumen a les seves pensions vitalícies, la quan cosa per el representant del BNG, Francisco Jorquera, no és "tolerable ni presentable".
Legalitat i estètica
Com ja van fer al passat mes de març, el PSOE i el PP van insistir que la pensió vitalícia que actualment perceben González, Aznar i Adolfo Suárez no és una "retribució personal", sinó una "assignació pressupostària" per sufragar despeses protocolaris i l'anomenada Oficina de l'Expresident.
El socialista Jesús Quijano ha admès que a ell personalment no el "fa gaire feliç" que els que han presidit el govern es passin al sector privat cobrant quantitats com les que perceben Aznar i González, però ha insistit que això es pot criticar "per estètica", però és "perfectament legal, lícit i legítim".
També ha lamentat que els espanyols, per "caïnisme", "no siguin capaços de rendibilitzar els que van ser els seus presidents encarregant-los tasques institucionals a favor del país" i que siguin més valorats a l'estranger que dins d'Espanya. A més, ha titllat la iniciativa de "demagògica i oportunista" i ha advertit ERC que cal tractar aquests assumptes amb rigor i serietat per no "encoratjar la desafecció" cap a la política.
Des del PP, Arturo García Tizón també ha denunciat que amb aquest tipus de propostes es "denigra" la política, i ha exigit que es tracti els càrrecs representatius amb "respecte i responsabilitat". Ha deixat clar que, en qualsevol cas, encara que se suprimís aquesta dotació pressupostària, no s'impediria el treball "lobbista" que puguin realitzar els expresidents.
"No crec que 6.000 euros [al mes] sigui una quantitat per esquinçar-se les vestidures i dir que és incompatible amb la dignitat institucional que puguin patir pel fet que puguin tenir activitats privades en un moment posterior", ha resumit el diputat popular, potser sense pensar que aquesta quantitat de sis mil euros al mes està molt lluny del salari mitjà que perceben la gran majoria de ciutadans espanyols.
CiU i el PNB, també en contra
Els diputats de CiU Jordi Xuclà i del PNB Aitor Esteban han posat la mateixa pega al text d'ERC. Tots dos han rebutjat que es pugui plantejar una indemnització transitòria per als exmandataris fins que arribin a l'edat de jubilació i després se'ls doni una pensió; afirmen que són expresidents des que abandonen el càrrec i s'ha de reconèixer aquesta condició.
Això sí, Esteban ha advocat per la incompatibilitat que proposa ERC i ha suggerit que es prohibeixi als presidents passar directament de La Moncloa a una empresa privada. Per la seva banda, Xuclà s'ha mostrat partidari d'atorgar als exmandataris "una funció institucional política i cívica de consens" i que se'ls encarreguin tasques concretes per aprofitar la seva experiència.
