El primer "Homo sapiens" europeu és molt més antic del que es creia: 210.000 anys

El primer europeu modern és molt més antic del que es creia. Un crani d'Homo sàpiens trobat a l'actual Grècia revela que els primers representants de l'espècie ja estaven en el continent fa 210.000 anys. Això és uns 160.000 anys més que el fòssil humà més antic descobert fins ara. La troballa es publica a la revista "Nature".  

A finals dels anys 70 es van trobar dos cranis fossilitzats a la cova d'Apidima, al sud de Grècia. No van ser estudiats amb detall perquè estaven massa fragmentats i perquè faltava restes associades que ajudessin la classificació i contextualització.

Ara, un equip d'equip d'investigadors alemanys i grecs, encapçalat per Katerina Harvati, de la Universitat Eberhard Karls de Tübingen, han passat els fòssils per l'escàner i n'han fet una reconstrucció en 3D. A més, els han datat.

Les dades indiquen que els dos cranis tenen antiguitats molt diferents i són d'espècies també diferents. El segon crani, anomenat Apidima 2, és de fa 170.000 anys i presenta trets de Neandertal, com ara un tor supraorbital -arc ossi damunt dels ulls i el nas i sota el front- gruixut i arrodonit.

En canvi, l'Apidima 1 és més antic i data de fa 210.000 anys. A més, presenta trets típics dels humans moderns, com ara la part del darrere del crani més arrodonida.

La conclusió és que a Europa -i probablement a tot Euràsia- ja hi havia humans moderns fa 210.00 anys. Les restes més antigues conegudes fins ara són de fa uns 48.000 anys.

Els resultats suggereixen que en el Pleistocè Mitjà, període que va des de 781.000 a 126.000 anys enrere, hi havia dos grups d'hominis al continent. Els humans moderns van aparèixer a Àfrica fa uns 310.000 anys, segons el fòssil més antic, trobat al Marroc. Des d'allà s'haurien expandit per tota la Terra, en un procés que, com expliquen els autors en l'article, seria més complex del que es creu:

"Els nostres descobriments donen suport a múltiples dispersions dels humans moderns des d'Àfrica i subratllen el procés demogràfic complex que caracteritza l'evolució humana en el Pleistocè i la presència dels humans moderns al sud-est d'Europa".

En un comentari publicat en el mateix número, Eric Delson, de la Universitat de la Ciutat de Nova York, afirma que el descobriment desperta la pregunta de què li va passar a aquesta població, ja que no se n'han trobat, fins ara, altres restes. Emet la hipòtesi que potser no va poder competir amb els neandertals en aquella època. O que potser totes dues espècies es van alternar com a hegemòniques, fins que fa entre 45.000 i 35.000 anys els humans moderns van substituir totalment els neandertals.

En tot cas, diu Delson, aquesta i altres troballes donen suport a la idea que els hominins procedents d'Àfrica van arribar en diverses ocasions a Euràsia, però moltes vegades sense establir-s'hi de manera permanent.