El port de Barcelona estarà a punt al març per rebre aigua en vaixells
La Conselleria de Medi Ambient reconeix que l'estat dels embassaments és crítica, pitjor del que s'havia previst. Tot i això, i les perspectives de poca pluja, l'Agència Catalana de l'Aigua preveu allargar fins al juny la possibilitat d'haver de fer restriccions d'aigua a les cases. A banda de les obres d'emergència per captar aigua de pous i aqüífers, o la distribuicó de difusors domèstics per a les aixetes, al març s'hauran enllestit les canonades per portar aigua en vaixell fins al port de Barcelona. Més endavant, es preveu que les dessalinitzadores contrarestin els efectes de la sequera. El què no es preveu és fer un transvasament des del Roine.
De períodes de sequera com l'actual, històricament, n'hi ha hagut diversos a Catalunya. Els últims més greus, els anys 73 i 86, però sobretot el 90 i el 2005, quan van estar a punt de començar restriccions en el subministrament. De fet, els anys crítics van esperonar l'adopció de mesures per millorar la gestió de l'aigua. És el que podria passar aquest any, segons ha explicat el conseller de Medi Ambient.
El Departament ho té tot a punt perquè a partir del mes de març puguin arribar al port de Barcelona vaixells amb aigua per fer front a la sequera. Malgrat tot, s'assegura que en el pitjor dels escenaris, l'aigua per a consum domèstic està garantida fins al mes de juny. Per ajudar a l'estalvi, aquest cap de setmana es repartiran massivament difusors per a les aixetes de casa.
De difusors se'n repartiran a través dels diaris d'aquest cap de setmana per a 650.000 llars catalanes. Es tracta d'un dispositiu que s'instal·la a la boca de les aixetes en substitució del filtre que ve de sèrie i que afegeix aire a la sortida del broc. El resultat és que el raig surt a la mateixa pressió però no baixa tanta aigua, i és aquí on rau l'estalvi en qüestió.
Un dels punts més secs, garantia d'aigua per a Catalunya
El govern espanyol, la Generalitat i la Junta d'Andalusia firmaran un conveni per traslladar l'aigua dessalinitzada en vaixells des d'Almeria fins a Barcelona. La quantitat d'aigua que es transportarà encara no ha estat precisada. En qualsevol cas, aquest transvasament no significarà en cap cas una reducció de l'aigua que ja s'utilitza a Almeria, sinó que provindrà de recursos sobrants.
El sud d'Espanya és un dels punts més necessitats d'aigua de tot Europa, però paradoxalment pot convertir-se en una de les garanties d'aigua per a Catalunya a mitjà termini.
L'origen d'aquesta paradoxa està en l'arribada del PSOE a La Moncloa. En una setmana, José Luis Rodríguez Zapatero va desfer dues de les decisions més emblemàtiques i polèmiques d'Aznar: va fer tornar les tropes de l'Iraq i va derogar el més que controvertit Pla Hidrològic Nacional. L'alternativa a aquest macroprojecte es fonamenta, en bona part, en plantes dessalinitzadores.
A Catalunya se n'han projectat tres, de les quals, però, només en funciona una i no al cent per cent, la de Blanes. Se n'està fent una al Prat de Llobregat i fa unes setmanes es va anunciar que se'n construirà una altra a Cunit, al Baix Penedès. Mentre no entren en servei cal anar a buscar l'aigua a fora. El juliol del 2005 es va inaugurar a Carboneras, a Almeria, la planta dessalinitzadora més gran d'Europa. Genera tanta aigua que n'ha d'acabar llançant al mar una altra vegada i és per això que la Generalitat ha pensat en aquesta opció per proveir Catalunya.
L'altra possibilitat ve del nord, del Roine. Un estudi del col·legi d'enginyers fet públic la setmana passada conclou que el dèficit hídric de Catalunya representa menys de l'1% del que aquest riu francès aboca al mar. El tripartit, però, de moment descarta projectar, per motius econòmics, el transvasament del Roine.
