El judici de l'1-0: uns fets, diversos relats
En el judici del procés se sentiran dos relats completament diferents dels fets de setembre i octubre del 2017. Allà on uns veuen només una declaració política pacífica, d'altres hi veuran una rebel·lió violenta contra Espanya que hauria començat amb una firma fa set anys.
Per la fiscalia, tot comença el 2012, amb l'encaixada de mans entre Mas i Junqueras que rubricava l'acord de Transició Nacional. El que donaria pas al Llibre Blanc i a la declaració de sobirania del Parlament; l'inici del relat acusatori.
El relat dels acusats també acusa, concretament l'Estat i un dels seus òrgans: el Constitucional. L'origen, per a ells, és la sentència contra l'Estatut i la posterior desafecció social.
Els relats es creuen en la Declaració de Sobirania. Per les defenses, el moment en què el tribunal comença a impugnar resolucions parlamentàries; trencant -al seu parer- la divisió entre política i justícia amb l'ànim de frenar l'independentisme.
El govern de Rajoy encara dotaria el Constitucional d'un altre poder: el de sancionar polítics, gràcies a la reforma de la llei orgànica del Tribunal aprovada al Congrés dels Diputats. S'hi donaria llum verda per al tràmit de lectura única i el procediment d'urgència; sistema previst a la cambra espanyola i també en diversos parlaments autonòmics.
El mateix sistema que la fiscalia assenyala en el seu escrit per acusar els independentistes. Els fiscals sostenen que les lleis del referèndum i de transitorietat es van aprovar per lectura única. Però no consta així ni als escrits de defensa, ni al diari de sessions ni a les gravacions d'aquell ple.
L'oposició hi va poder fer esmenes malgrat saltar-se alguns dels passos habituals per aprovar lleis.
L'acusació veu un perjudici a les minories parlamentàries. La defensa, una forma de tirar endavant lleis que l'oposició no permetia aprovar pel tràmit de la ponència conjunta, per la seva negativa a assistir-hi. Negativa que, al seu parer, era recent.
El PP, que va participar de la creació de la comissió del procés constituent, seria després un dels principals valedors de les impugnacions al Constitucional. Com la de la compareixença de Puigdemont al Parlament per informar del resultat del referèndum. La mesa hi va donar llum verda. L'endemà el TC ho suspenia. I malgrat les intencions de la presidenta de la cambra de seguir endavant, es va acatar la suspensió.
Puigdemont va acabar compareixent, però sense saltar-se la legalitat, sinó per un altre tràmit que no requeria l'aprovació de la mesa -va comparèixer a petició pròpia- i que la fiscalia no recull en el seu escrit.
Com tampoc especifica que de la resolució de declaració d'independència només se'n va votar i aprovar una part i que, per molt que insisteixi públicament el fiscal, no consta publicada a cap Diari Oficial de la Generalitat.
