El govern de Sánchez estava al cas que s'espiava Aragonès? Així funciona el CNI
Els serveis secrets depenen del Ministeri de Defensa, però l'executiu no sempre està informat dels detalls de les investigacions
"Ni el govern tenia coneixement d'aquestes operacions ni les havia autoritzat, perquè eren d'una etapa anterior". Així de taxatiu ha estat aquesta setmana el ministre de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, a l'hora de valorar la intervenció que el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) va realitzar al telèfon de Pere Aragonès amb el programa Pegasus quan era vicepresident del govern de Quim Torra.
Tot i la rotunditat de Bolaños, l'anunci d'aquest cas d'espionatge per part de l'Estat ha generat dubtes sobre si pot tractar-se d'un nou capítol de l'anomenada "Operació Catalunya" i sobre si l'executiu de Pedro Sánchez n'estava al corrent o no.
La clau: dos mètodes d'investigació
El CNI té, principalment, dos mecanismes d'actuació. D'una banda, les investigacions genèriques i, de l'altra, les específiques.
Investigacions genèriques
Obeeixen a l'anomenada Directiva de Seguretat Nacional, que el govern espanyol aprova seguint les línies del Ministeri de Defensa, que és qui controla els serveis secrets.
En aquest cas, la directiva havia estat aprovada l'any 2019 i, tenint en compte el context polític i judicial d'aquella època -amb la ressaca del referèndum de l'1 d'octubre i els processos judicials que se'n van derivar-, els experts consultats consideren probable que s'investigués l'independentisme per si, a criteri de l'Estat, podia constituir "un element de risc o de desestabilització".
En aquests casos, l'executiu només traça línies generals d'actuació, però no coneix els detalls de les investigacions. Per tant, si la punxada al telèfon d'Aragonès es va produir en aquest marc, el govern de Pedro Sánchez sabria que s'investigava aquesta temàtica, però no quines persones en concret.
Investigacions específiques
Responen a encàrrecs del Ministeri de Defensa per obtenir resultats urgents i concrets. S'apliquen, per exemple, en operatius policials en marxa o en situacions com els salts de la tanca de Melilla, on es necessiten unes conclusions ràpides i precises.
Si aquest era el paraigua d'aquesta actuació, l'executiu espanyol hauria de conèixer tant sí com no quines persones s'estaven investigant i, per tant, si un dels objectius dels serveis secrets era Pere Aragonès.
La pregunta és: amb quin dels dos mètodes es va espiar l'actual president de la Generalitat?
Divisió d'opinions
Catalunya Ràdio i TV3 han consultat diversos experts en intel·ligència per saber fins a quin punt és probable o no que el govern de Pedro Sánchez estigués assabentat de les investigacions a Aragonès.
Jorge Gómez va treballar 28 anys al CNI i subratlla que aquest no és un organisme independent, sinó que respon als objectius del Consell de Ministres. Per aquest motiu, creu que és molt difícil que l'executiu no en sabés res.
"Sembla bastant inverosímil. M'estranya que el govern no atengui amb especial atenció un tema de tanta importància. Si diuen que no ho sabien, ho hauran de justificar."
Amb tot, destaca que el CNI "no té objectius polítics" i confia que tot el procediment va ser "escrupolós".
José Luís González Cussac, catedràtic de dret Penal Universitat de València i expert en el CNI, considera "una mica estrany que el govern no tingués aquesta informació quan afecta persones tan sensibles", tot i que no li sembla impossible. En qualsevol cas, creu que seria una actuació raonable.
"Em sembla correcte que el CNI treballi per investigar qualsevol moviment que pugui alterar l'estabilitat de l'estat espanyol."
Tots dos coincideixen a dir que és complicat que s'arribi a saber del cert com va anar tot plegat.
Com es pot aclarir?
Si algú vol resoldre la incògnita haurà d'intentar-ho a la Comissió de Secrets Oficials del Congrés dels Diputats. La d'aquesta legislatura es va constituir al mes de desembre i encara no s'ha reunit.
Hi ha, però, una diferència important respecte a altres mandats: aquest cop, els partits independentistes catalans sí que hi podran participar.
Per l'exdiputat de Convergència i Unió Jordi Xuclà, que va formar part d'aquesta comissió parlamentària durant quatre anys, aclarir aquesta qüestió és "absolutament pertinent".
"La pregunta que ens hem de fer és si la intervenció del telèfon del vicepresident formava part d'actuacions preliminars o era un objectiu en si mateix."
Ara seran els diputats Gabriel Rufián (d'ERC) i Miriam Nogueras (de Junts) els qui podran adreçar les seves preguntes al govern, tot i que el resultat dependrà de la voluntat de l'executiu espanyol de donar explicacions.
