El mòbil del president Aragonès va ser infectat per Pegasus a través d'un SMS fals
El mòbil del president Aragonès va ser infectat per Pegasus a través d'un SMS fals (Europa Press/Kike Rincón)

El CNI, Pegasus i els CDR: la cronologia de l'espionatge a Pere Aragonès

L'espionatge a Aragonès va ser entre el 2019 i el 2020, quan Pedro Sánchez ja presidia el govern espanyol, i es va argumentar atribuint-li la direcció dels CDR

RedaccióActualitzat

L'espionatge a Pere Aragonès amb el programari israelià Pegasus el va donar a conèixer la investigació de The New Yorker i The Citizen Lab l'abril del 2022.

Llavors ja es va dir que es van espiar 65 persones entre el 2017 i el 2020, i que l'espionatge d'Aragonès va ser mentre era vicepresident en el govern de Quim Torra.

També que la infecció del seu mòbil amb el programari espia va ser el 4 de gener del 2020, després que cliqués l'enllaç d'un missatge fraudulent, tot i que l'espionatge havia començat mesos abans.


El CNI admet l'espionatge i cessen la directora

Poques setmanes després, Paz Esteban, directora del Centre Nacional d'Intel·ligència, el CNI, va admetre que havien espiat Aragonès i l'entorn de Carles Puigdemont amb una autorització judicial.

Esteban ho va dir a la comissió de secrets oficials del Congrés, on va donar una llista de només 18 persones, entre les quals hi havia l'ara president de la Generalitat.

Llavors, com ara, el govern de Pedro Sánchez va assegurar que no tenia coneixement de l'espionatge, i cinc dies després va cessar Esteban del càrrec i va nomenar una substituta.


El recorregut de la querella d'Aragonès

Un any i mig després, l'octubre del 2023, un jutge de Barcelona va admetre a tràmit una querella d'Aragonès presentada el juliol del 2022, i va anunciar que citaria Esteban a declarar.

Dos mesos després, el 13 de desembre, era el president de la Generalitat qui prestava declaració davant del jutge, i va aprofitar per reclamar la desclassificació dels documents.

El 16 de gener el Consell de Ministres va aprovar aquesta desclassificació, demanada també pel jutge instructor, que havia ajornat la declaració d'Esteban fins a conèixer-ne el contingut.

Aquest dijous s'ha conegut aquest contingut, amb moltes llacunes, segons Aragonès, que s'ha queixat que hi ha "pàgines senceres tacades de negre".

El més destacable ha estat l'argumentació que va fer servir el CNI per demanar al Tribunal Suprem el permís per espiar-lo: li va atribuir la direcció dels CDR de manera "clandestina".


CDR: De defensar el referèndum a defensar la república

Els CDR, nascuts la tardor del 2017 com a Comitès de Defensa del Referèndum, es van reconvertir després en defensors de la república sense necessitat de canviar de sigles.

Dedicats a organitzar protestes i mobilitzacions arreu del territori, es van convertir en objectiu policial i judicial, amb acusacions cada vegada més greus.

Per exemple, l'abril del 2018 l'activista Tamara Carrasco va ser acusada de sedició, rebel·lió i terrorisme en base a missatges de WhatsApp i proves encara més febles.

La sentència del procés i l'operació Judes

El setembre del 2019, poques setmanes abans de fer-se pública la sentència del Suprem contra els líders independentistes, la Guàrdia Civil va detenir 9 membres dels CDR, en l'anomenada operació Judes.

També els van acusar de rebel·lió, terrorisme i tinença d'explosius, i els van atribuir la suposada preparació d'un atemptat, i es va intentar relacionar-los amb el llavors president Quim Torra.

L'autorització judicial del Suprem al CNI per espiar Aragonès va ser en aquest context, mentre estaven en marxa les protestes per la condemna per sedició als líders independentistes.


El govern de Pedro Sánchez nega que n'estigués al cas

Va ser un jutge de garanties del Suprem el que va autoritzar l'espionatge sense entrar a valorar el contingut, mentre les presons on estaven tancats els condemnats es van convertir en escenaris habituals de concentracions i protestes.

Llavors Pedro Sánchez ja feia un any i quatre mesos que era president, però el govern espanyol ha insistit aquests dies que no coneixien l'espionatge.

Ho han argumentat afirmant que ni el CNI ni el Suprem han d'informar-ne l'executiu, però el PP ha assegurat que Sánchez sí que n'estava al cas, i fins i tot que ho havia ordenat ell.

 

ARXIVAT A:
Procés catalàEspionatgeCDRPegasus
Anar al contingut