Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

El govern aprova un fons per pagar les fiances del Tribunal de Comptes

El Consell Executiu dota el Fons Complementari de Riscos amb 10 milions d'euros per protegir els servidors públics en l'exercici de les seves competències

Josep Maria Camps Collet Actualitzat
TEMA:
Referèndum 1-O

La fórmula que ha trobat el govern per donar suport econòmic als encausats pel Tribunal de Comptes passa per la creació d'un fons nou, que s'anomenarà Fons Complementari de Riscos de la Generalitat.

Segons s'ha explicat a la roda de premsa posterior al Consell Executiu d'aquest dimarts, aquest fons es dotarà amb 10 milions d'euros, una quantitat força superior als 5,4 milions d'euros que els exigeix el tribunal:

"L'aprovació d'un decret llei que permet la creació del Fons Complementari de Riscos de la Generalitat de Catalunya, amb una quantitat inicial de 10 milions d'euros i que té com a principal objectiu protegir tots els servidors públics en el legítim exercici del seu càrrec."

Segons ha explicat el conseller d'Economia, Jaume Giró, mentre no hi hagi una entitat gestora específica, de la gestió se n'encarregarà l'Institut Català de Finances.


El principi d'indemnitat

Per la seva banda, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha assegurat que aquest fons es crea en funció del principi d'indemnitat per cobrir riscos que ara mateix no estan coberts:

"Aquest fons pretén cobrir aquells elements d'indefensió que en aquests moments afecten servidors i servidores públiques i alts càrrecs, i que no estan coberts per les assegurances de la Generalitat."

"Ho fem basant-nos en el principi d'indemnitat, que el que planteja és que cap servidor o servidora pública pot veure's afectat o perjudicat per l'exercici legítim de les seves competències."

La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, aquest dimarts a Barcelona

Garantia per a tothom

El conseller Giró ha assegurat que aquest nou fons de dret privat és jurídicament sòlid i eficaç, i és una garantia per a les persones afectades per les mesures del Tribunal de Comptes.

Giró ha afegit que aquesta protecció s'estén també a l'actual govern pel que fa a la creació del fons i al seu ús per cobrir econòmicament els encausats en aquest tribunal:

"També per a les persones que estem implicades o som corresponsables en aquesta decisió."

El conseller d'Economia, Jaume Giró, aquest dimarts a Barcelona

3 condicions

Giró ha explicat que hi ha 3 condicions per demanar la cobertura d'aquest fons:

  • Que no hi hagi cap resolució judicial ferma que declari il·lícites les actuacions objecte de la protecció.
  • Que el risc no estigui ja cobert per altres pòlisses d'assegurances de la Generalitat.
  • Que la Generalitat no hagi iniciat cap acció ni procediment disciplinari o sancionador contra la persona afectada.


Si hi ha condemna, reclamaran els diners

Giró ha dit que quan hi hagi una sentència condemnatòria el principi d'indemnitat deixa pas al principi de crèdit de dret públic, i llavors reclamarà els diners als condemnats.

El conseller ha assegurat que el que estan fent és protegir el dret a la presumpció d'innocència dels acusats, i també que la Generalitat no fa cap "desplaçament patrimonial":

"No hi ha desplaçament patrimonial de diners de la Generalitat en cap moment, fins que hi hagi una sentència ferma en última instància. Llavors el desplaçament és que el tribunal que sigui última instància, el Suprem o el que sigui, agafarà del fons l'import que reclami i en aquell moment la Generalitat simultàniament reclamarà als condemnats per via executiva, amb tots els mitjans que té a l'abast, aquells mateixos diners, més interessos i despeses."

 

Aval i contraaval

A preguntes dels periodistes, Giró ha precisat que serà una entitat financera la que faci l'aval als encausats, i que l'Institut Català de Finances s'encarregarà d'un contraaval per cobrir-ho.

També ha dit que espera que els tècnics dels Tribunal de Comptes interpretin que la creació del fons no comporta cap frau de llei:

"Confio que el Tribunal de Comptes s'ho miri bé, es llegeixi bé el decret llei, més enllà de fer cas del soroll, que vegi que els podem oferir les garanties que exigeix sense fer malversació de diners públics."

En les preguntes, Giró i Vilagrà han precisat que la Generalitat no reclamarà cap quantitat fins que s'esgotin totes les instàncies judicials, incloses les internacionals.

En aquest sentit, han afirmat que l'última instància serà, en tot cas, el Tribunal d'Estrasburg.


Després, la caixa de solidaritat

Si s'arriba a aquest punt, el que es pretén és que els diners surtin de la caixa de solidaritat, que ja va cobrir els condemnats al Tribunal de Comptes pel 9N.

El termini per cobrir els avals per l'import reclamat per tribunal s'acaba el 21 de juliol, i si llavors no s'ha fet, es posarà en marxa un procediment per embargar els béns dels investigats.


Xifra definitiva

El Tribunal de Comptes va elevar fa una setmana a definitiva la xifra de 5,4 milions que reclama a 34 exalts càrrecs entre el 2011 i el 2017 per l'acció exterior de la Generalitat.

Ho va fer després de rebutjar totes les al·legacions presentades pels advocats dels investigats, els expresidents Artur Mas i Carles Puigdemont, a més del vicepresident Oriol Junqueras.

Hi ha 3 consellers investigats, Raül Romeva, Francesc Homs i Andreu Mas-Colell, a més de l'exresponsable del Diplocat, Albert Royo, 12 exdelegats a l'estranger i 10 secretaris i interventors.

El tribunal reclama els diners per viatges i actes a l'estranger que considera que només tenien com a finalitat la promoció del projecte independentista, i per això ho considera un ús il·lícit.

Sánchez demana que estigui "subjecte a dret"

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha assegurat que La Moncloa està estudiant la decisió de la Generalitat de Catalunya de crear aquest fons d'ajuda als líders del procés per determinar si s'ajusta a dret o, en cas contrari, si haurà de recórrer-ho.

En una roda de premsa des de Tallinn, Sánchez ha subratllat que el govern espanyol sempre ha defensat que totes les accions dels governs autonòmics han d'estar subjectes a dret.

"Nosaltres sempre hem defensat que tot el que aprovin el governs autonòmics ha d'estar subjecte a dret. Estudiarem la decisió que s'ha pres i si s'ajusta a dret, res a objectar, i si no, haurem de recórrer"

Pedro Sánchez, aquest dimarts a Tallinn
Pedro Sánchez, aquest dimarts a Tallinn (EFE)


Possible "frau de llei"?

Mentre es negociava la manera de cobrir els afectats, diversos mitjans de Madrid han dit que el Tribunal de Comptes analitzarà amb lupa la fórmula jurídica que proposi la Generalitat abans d'acceptar-la.

Aquest dilluns al vespre, el diari El Mundo ha assegurat que fonts del tribunal consideren "frau de llei" que es facin servir diners públics per avalar els investigats.

També que això podria arribar a suposar l'obertura d'un nou procediment en aquest tribunal contra el president de la Generalitat, Pere Aragonès.

Ha continuat aquesta matinada el diari El País, que ha assegurat que el Tribunal de Comptes no veu "viable" que la Generalitat avali els diners.


"Prevaricació" i "malversació"

Segons l'article, citant "converses informals" de membres del tribunal, es vol facilitar el dret de defensa, però no admetre "pràctiques de contorsionisme jurídic".

I a primera hora del matí el digital El Confidencial, també citant fonts del tribunal, han assegurat que la fórmula de la Generalitat "frega la prevaricació" i és "inacceptable".

Durant la roda de premsa de Giró i Vilagrà, el líder del PP, Pablo Casado, ha donat per fet que hi haurà "malversació" i "prevaricació":


 

Debat dins de l'independentisme

Ha estat ERC qui aquest dilluns ha proposat que, en paral·lel a l'acció del govern, es reactivi la caixa de solidaritat, mentre que Junts i l'ANC n'han discrepat i han reclamat que sigui la Generalitat qui es faci càrrec de les fiances:


 

ARXIVAT A:
Referèndum 1-O

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut