El gir a l'esquerra de Noruega, senyal de la creixent preocupació per la crisi climàtica

A Noruega, el centreesquerra ha guanyat amb claredat les eleccions, que s'han fet aquest dilluns. Això permet recuperar el poder al Partit Laborista, socialdemòcrata, després de vuit anys de govern del Partit Conservador, presidit per Erna Solberg. 

"Hem treballat molt i ara per fi podem dir que ho hem aconseguit", ha declarat el líder laborista, Jonas Gahr Store, davant dels seus partidaris.

Amb els resultats a la mà, els laboristes podrien governar en coalició amb el Partit del Centre i el Partit Socialista d'Esquerra, i tindrien majoria absoluta al Parlament, amb 89 dels 169 escons.

Gahr Store ha admès que aquest és el seu "pla A", la seva primera opció per formar govern, però també ha remarcat la seva intenció de conversar amb altres partits per atendre la voluntat "tan clara" de canvi expressada per la ciutadania a les urnes.

Una voluntat de canvi que té l'origen en la preocupació creixent per la crisi climàtica, una qüestió especialment delicada a Noruega, que té una potent indústria petroliera.

Noruega, de fet, és el més ric d'Escandinàvia i el major exportador de petroli i de gas de l'Europa Occidental.

Gahr Store s'ha mostrat partidari d'una política mediambiental "justa", però ha descartat posar gaires límits al sector petrolier. 

Amb aquest plantejament, sembla difícil l'entrada al govern del Partit Verd, que és partidari d'aturar l'activitat petroliera.

Majoria d'esquerres

Amb més del 99% dels vots escrutats, el Partit Laborista ha obtingut el 26,4% del suport a les urnes. És un punt menys que fa quatre anys, però el Partit Conservador, que ha quedat en segon lloc amb el 20,5% dels vots, ha perdut força més, 4,6 punts.

En tercer lloc, amb el 13,6% dels vots, ha quedat el Partit del Centre, que ha crescut 3,3 punts. És la força que més puja, i ho fa per segona vegada consecutiva.

També ha guanyat suport el Partit Socialista d'Esquerra, la cinquena força més votada, que ha obtingut el 7,5% dels vots, 1,5 punts més.

Entre aquestes dues formacions que previsiblement entraran al govern ha quedat el Partit del Progrés, ultraconservador i xenòfob, que amb un 11,7% dels vots ha perdut 3,5 punts.

El Partit Verd, per la seva banda, ha obtingut el 4,5% dels vots. També ha obtingut representació parlamentària 

L'esquerra governa a Escandinàvia

L'encara primera ministra Solberg ha reconegut la "clara majoria" dels socialdemòcrates abans que Gahr Store sortís a celebrar la seva victòria.

La derrota conservadora ha confirmat les previsions dels sondejos que s'havien publicat durant la campanya electoral, influïda per l'informe de l'ONU sobre les dramàtiques conseqüències de la crisi climàtica i la necessitat d'adoptar mesures dràstiques.

Amb aquesta victòria, tots els països escandinaus, en el sentit més ampli de l'expressió, tenen governs d'esquerres, un fet que va ser habitual en la segona meitat del segle XX.

Les primeres ministres de Dinamarca, Mette Frederiksen, i Finlàndia, Sanna Marin, són socialdemòcrates, i també ho és el primer ministre de Suècia, Stefan Löfven. A Suècia, la primera ministra, Katrín Jakobsdóttir, és la presidenta del Moviment d'Esquerra-Verd, que governa en coalició amb els liberals conservadors del Partit de la Independència i els liberals centristes del Partit Progressista.

La possible victòria de l'SPD a Alemanya d'aquí dues setmanes tornaria a col·locar en una bona posició a la socialdemocràcia europea.