El Delta alerta els governs: "No volem ser els primers refugiats climàtics d'Europa"

Aportacions d'arena a les platges, construcció de camins al costat de les badies i instal·lació de dics submergits. Són algunes de les propostes del delta de l'Ebre per afrontar els problemes de regressió i enfonsament del terreny, agreujats la setmana passada pel temporal Gloria.

Els ajuntaments, les comunitats de regants i altres entitats aplegades a la Taula de Consens del Delta han presentat aquest dimecres el pla d'actuacions per conservar aquest espai natural, un pla que s'ha consensuat durant els últims dos anys.

Presentat a Sant Jaume d'Enveja, el pla, en definitiva, proposa combinar diverses accions per mantenir l'actual morfologia i superfície del Delta, sense cedir més terreny a l'avanç del mar durant els últims anys.

Entre les mesures més urgents hi ha les aportacions d'arena a espais en regressió com la platja de la Marquesa o l'illa de Buda.

En aquest sentit, s'ha reclamat que es faci un estudi per fer arribar al Delta els sediments retinguts riu amunt, en els pantans.

Rafa Sánchez, coordinador tècnic de la Taula de Consens del Delta, assegura que la mesura és urgent.

"De manera urgent s'ha de fer un pla de gestió dels sediments fluvials d'embassament de Mequinensa, Riba-roja i Flix. De manera urgent hem d'arrencar a treballar en aquesta línia, que és fonamental."

La Taula de Consens, a més, ha demanat la implicació dels governs català i espanyol en la regeneració del Delta.

Xavier Curto, portaveu de la Taula, ha remarcat que el Delta és un espai amenaçat.

"Reconèixer el delta de l'Ebre com un dels espais europeus més amenaçats per l'emergència climàtica, que afecta tant els seus sistemes naturals com el sistema socioeconòmic deltaic, la protecció del qual requereix mesures urgents a curt, mitjà i llarg termini."

Curto també ha volgut alertar sobre l'abast de les conseqüències de l'emergència climàtica.

"No volem ser els primers refugiats climàtics d'Europa."

La Generalitat i el govern espanyol, presents a la presentació del pla d'actuacions, han fet públic el seu compromís amb la regeneració del Delta.

El subdelegat del govern espanyol a Tarragona, Joan Sabaté, ha manifestat "voluntat de sumar des del consens".

"Hi ha voluntat de sumar, hi ha voluntat d'integrar les propostes, hi ha voluntat de construir, hi ha voluntat de salvar el delta de l'Ebre. I, sobretot, hi ha voluntat de fer-ho des del consens."

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha volgut posar en valor aquest consens del territori, que considera una "oportunitat magnífica".

"No som ningú, els de Barcelona, per decidir què ha de passar al Delta. I ara que tenim aquesta gran oportunitat -aquest consens és una oportunitat absolutament magnífica-, aprofitem-la."

A banda de Torra i Sabaté, a la presentació del pla d'actuacions també hi han assistit representants de diversos partits polítics.

Un espai natural en regressió

El delta de l'Ebre ha retrocedit més de tres metres anuals en algunes platges durant els últims trenta anys i fins a 16 metres a l'illa de Buda.

Aquesta pèrdua de terreny pot accentuar-se amb el canvi climàtic perquè està pujant el nivell del mar i els temporals com Gloria seran cada vegada més freqüents.

Ribera: "Haurem de pensar d'una altra manera"

La ministra de Transició ecològica, Teresa Ribera, s'ha referit també al Delta aquest matí, a Barcelona, abans de reunir-se aquesta tarda amb tècnics de la Direcció General de Costes per avaluar la destrucció causada pel temporal Gloria.

Ribera ha dit que el Gloria ha posat en evidència la fragilitat del delta de l'Ebre, i que el pla presentat aquest dimecres és un bon punt de partida per abordar una actuació conjunta.

"Mai vam imaginar la desaparició davant dels nostres ulls del delta de l'Ebre. Sabem que és un ecosistema viu, que té segles (...), però mai havíem vist aquest canvi en pràcticament 48 hores que posa de manifest que això és una amenaça real."

Ha assegurat que a curt termini es faran actuacions urgents, com aportacions de sorra, però que a mitjà i llarg termini segurament caldrà repensar les estratègies de protecció del Delta.

"Probablement hem de començar a pensar d'una altra manera. No n'hi ha prou d'imaginar la reconstrucció de la primera línia de platja, rehabilitar i recuperar aquests espais i solidaritzar-nos amb les persones més afectades."

"En el mitjà termini ens obliga a pensar fins a quin punt les estratègies de protecció del litoral han d'introduir variables que no facin invertir una vegada i una altra en el mateix lloc per recuperar una cosa que una vegada i una altra pot tornar a desaparèixer."

La ministra també s'ha mostrat molt interessada a "conèixer de primera mà" les actuacions de la Generalitat en aquest "territori enormement estimat i simbòlic per a tot Catalunya".