El canvi d'horari d'hivern a estiu: a quins països es fa i per què?
La idea la va impulsar un empresari britànic a principis del segle XX per aprofitar la llum del dia i des de llavors ho han provat a moltes parts del món
Aquesta matinada passada el rellotge s'ha avançat de les dues a les tres. És la data que marca l'inici de l'horari d'estiu.
És un canvi que es va començar a practicar fa més d'un segle amb l'argument que permet estalviar energia, però els últims anys això s'ha qüestionat, afirmant que els inconvenients pesen més que els beneficis.
El mapamundi de l'horari d'estiu
El cert és que no es fa pas a tot el món: a l'hemisferi nord es practica a Europa, a Amèrica del Nord i al Carib, mentre a l'hemisferi sud només el fan Xile, el Paraguai, Nova Zelanda i la part sud-est d'Austràlia.
També a Egipte, a Israel, a Palestina i al Líban, mentre hi ha estats que tenen àrees que no segueixen aquesta estratègia: per exemple, extenses regions del Canadà i l'estat d'Arizona dels EUA.
Per contra, hi ha zones frontereres de Mèxic amb els EUA on sí que es fa el canvi, i a Europa hi ha el cas d'Ucraïna que l'aplica, però als territoris d'aquest país controlats per Rússia no es fa, perquè aquest país no fa horari d'estiu.
Hi ha molts països que no han aplicat mai canvis d'horari d'aquest tipus, principalment els països de l'Àfrica central, sud-est d'Àsia i a Oceania, on no té massa sentit, perquè la durada del dia no varia massa al llarg de l'any.
N'hi ha molts altres que n'han fet en algun moment de la història, però ho han deixat estar per diferents motius, principalment perquè li han trobat més inconvenients que avantatges.
Ho va proposar i impulsar un empresari britànic
Històricament, hi ha hagut civilitzacions, com la mesopotàmica o la romana, que adaptava la vida quotidiana i els actes socials a la llargada del dia en cada època de l'any.
Però no va ser fins al tombant del segle XIX al XX que es va proposar avançar o endarrerir els rellotges, de manera que es pogués fer el mateix a la mateixa hora però amb el sol més amunt o més avall.
Qui va tenir més èxit va ser l'empresari britànic William Willett: el 1907 va publicar un pamflet titulat "El malbaratament de la llum del dia", en el que proposava avançar els rellotges fins a 80 minuts a l'estiu.
La llegenda diu que se li va acudir un matí d'estiu que havia sortit a passejar a cavall quan encara era d'hora, però ja era ple dia, i es va fixar que moltes de les persianes de les cases encara estaven abaixades.
Willett va iniciar una intensa campanya perquè li fessin cas, i diversos diputats, entre els quals un jove Winston Churchill, li van donar suport, i la idea es va escampar per Europa i pel món.
Es fa des de la Primera Guerra Mundial
Però no es va aplicar fins al 1916, en plena Primera Guerra Mundial, i va començar un país enemic, Alemanya, tot i que se n'hi van afegir força més abans que s'acabés la guerra, entre els quals, el Regne Unit.
Des de llavors aquesta estratègia per allargar el dia per darrere durant l'estiu llevant-se més d'hora s'ha practicat a moltíssims països, amb més intensitat en alguns períodes i amb menys en d'altres.
Les guerres mundials van ser dels períodes més intensos, i la majoria de països que encara fan el canvi dues vegades l'any van reiniciar-ho durant la crisi del petroli de la dècada del 1970.
A Espanya, per exemple, es va fer horari d'estiu del 1917 al 1919, del 1924 al 1929, del 1937 al 1946 i des del 1974 ja ininterrompudament fins ara, amb l'excepció de les Canàries, que van començar el 1980.
Podeu consultar aquesta i altres dades a aquesta pàgina de la Wikipèdia en anglès, i a la web de l'empresa noruega Timeanddate.com, especialitzada en horaris i zones horàries.
Eliminarà la Unió Europea l'horari d'estiu?
Els canvis d'horari d'hivern a estiu ha despertat controvèrsia a la Unió Europea, perquè hi ha posicionaments contraris perquè es considera que l'estalvi energètic no compensa els maldecaps i problemes de salut que comporta.
En aquest sentit, el 2015 l'Institut Català de l'Energia, l'ICAEN, calculava que permetia estalviar uns 30 milions d'euros, però 3 anys després aquests càlculs havien baixat a 14 milions.
El motiu és que l'estalvi és primordialment en il·luminació, i els llums cada vegada són més eficients, gasten menys electricitat i l'estalvi és més petit.
Aquell mateix any, el 2018, la Unió Europea va fer una consulta als ciutadans perquè diguessin què en pensaven, si valia la pena continuar fent-lo o no.
Van participar-hi més de 4 milions i mig de persones, la majoria d'Alemanya, i l'opció d'abandonar el canvi d'horari d'hivern a estiu va guanyar per majoria aclaparadora, un 84%.
Enmig d'aquest debat, el govern de Pedro Sánchez va anunciar l'agost del 2018 que Espanya deixaria de fer els canvis i es quedaria amb l'horari d'estiu, però no es va fer perquè és un àmbit que des del 2000 depèn d'una directiva europea.
La Unió Europea va ajornar la decisió el 2021, la pandèmia va tornar a endarrerir-la, i de moment no està clar quan s'aplicarà, s'ha parlat del 2026.
Un dels motius que ha allargat la decisió ha estat el debat entre la conveniència de mantenir l'horari d'hivern durant tot l'any o si, en canvi, és millor opció estirar l'horari d'estiu als mesos d'hivern.
Espanya i França, al fus horari d'Alemanya i Polònia
Espanya, França, Bèlgica i els Països Baixos, per cert, tenen una peculiaritat afegida: durant la Segona Guerra Mundial van abandonar l'hora de Greenwich que els toca per fus horari, i es van canviar a la d'Alemanya.
També ho va fer el Regne Unit, per evitar errors en les accions de guerra, però un cop acabada aquesta, van tornar al seu fus horari, cosa que no van fer els altres quatre països.
Així, malgrat les distàncies que hi ha, països com Alemanya, Polònia, Itàlia, França, Eslovàquia, Hongria i Espanya comparteixen un fus horari més del doble d'ample del normal, una anomalia que ja fa 80 anys que dura.
L'estiu del 2018, a més de l'eliminació dels canvis d'horari d'hivern a estiu, el govern del PSOE també va anunciar el retorn al fus horari de Greenwich, cosa que de moment també ha quedat aparcada.
