Imatge de la Ciutat del Vaticà
El Vaticà va tenir un dèficit de 66 milions l'any 2020 (Europa Press)

Edificis de luxe en grans capitals, entre les 5.000 propietats que declara el Vaticà

La Santa Seu aposta per ser transparent davant d'escàndols com el del primer cardenal que anirà a judici per malversació

Elisenda Rovira Olivé Actualitzat
TEMA:
Vaticà

El Vaticà ha revelat per primer cop informació sobre les seves propietats immobiliàries. Són 4.051 a Itàlia i 1.120 a l'estranger, sense incloure les ambaixades arreu del món. 

De les propietats a Itàlia, la immensa majoria són a Roma i província. El 14% es lloga a preus de mercat i la resta, a preus reduïts, la majoria a empleats de l'església. Un 40% són edificis institucionals com escoles, convents i hospitals.

A l'estranger, té propietats en zones de luxe de ciutats com Londres, Ginebra, Lausana i París. A la informació que s'ha fet pública no n'hi consta cap a l'Estat espanyol.


Compensar els escàndols

Després d'escàndols com el judici per malversació i blanqueig a un cardenal en relació a la compra d'un luxós edifici a Londres, la històrica revelació del Vaticà pretén també "desmentir falses narratives" sobre els actius de la Santa Seu. 

L'exclusiu edifici de Londres que el Vaticà va comprar molt per sobre del seu valor real
L'exclusiu edifici de Londres que el Vaticà va comprar molt per sobre del seu valor real

Així, explica, per exemple, que gràcies als lloguers de prestigiosos immobles que té en propietat a París i a Londres, va poder cedir gratuïtament  l'ús d'un palau històric per als sensesostre que acull la comunitat de Sant Egidi.

També detalla la compra d'una propietat a prop de l'Arc de Triomf de la capital francesa l'any 2017, per 13,47 milions d'euros. Segons el Vaticà, el venedor va destinar una part dels ingressos a la construcció d'una església.
 

El dèficit es multiplica per cinc

El Vaticà va tenir l'any 2020 un dèficit de 66 milions d'euros, cinc vegades més que el 2019, que va ser d'11 milions. Ho atribueixen en part a la pandèmia però ja preveien aquesta davallada.

Per eixugar part del dèficit es va fer servir 50 milions d'euros de l'Òbol de Sant Pere, la fundació que administra les donacions dels catòlics i diòcesis de tot el món per a les obres de caritat del papa.

Amb uns ingressos de 248 milions d'euros i una despesa de 315, el patrimoni net de la Santa Seu és de 1.379 milions. Aquest pressupost inclou l'administració de l'Església catòlica romana, la Cúria, que governa els membres de l'església de tot el món, la representació diplomàtica i l'aparició als mitjans. La Ciutat del Vaticà, que inclou els museus i el banc del Vaticà, té un pressupost a part.

El Vaticà fa així un esforç per a la transparència, segons Juan Antonio Guerrero Alves, prefecte de la Secretaria per a l'Economia:

"Venim d'una cultura del secret, però en economia hem après que la transparència ens protegeix més que el secret. També hem entès que som custodis, no propietaris, i el custodi ha de rendir comptes"


Dimarts, a judici

Precisament, la compra per part del Vaticà d'un edifici luxós al barri londinenc de Chelsea ha acabat portant a judici 10 persones, en una vista que començarà dimarts.

Entre els acusats hi ha el cardenal Angelo Becciu, que va ser destituït al setembre pel papa Francesc. És el càrrec més alt de l'Església catòlica que serà jutjat per delictes financers

Primer pla del cardenal Angelo Becciu
El cardenal Angelo Becciu nega totes les acusacions i diu que és víctima d'una maquinació (Reuters/Gugliemo Mangiapane)

La resta de processats són treballadors laics i religiosos del Vaticà i figures de les finances internacionals, a més de 4 societats.

Els acusen de delictes com malversació de fons, blanqueig de capitals, frau, extorsió i abús de poder

La propietat va costar 200 milions d'euros l'any 2014, un preu molt superior al seu valor que va comportar fortes pèrdues per a les arques vaticanes. 

ARXIVAT A:
Vaticà Església
Anar al contingut