Difondre vídeos sexuals privats pot suposar un delicte de revelació de secrets

Difondre vídeos sexuals privats pot suposar un delicte de revelació de secrets

El cas de la Verònica ha deixat en evidència que no hi ha una consciència social d'aquest fet delictiu i de la culpabilització de la víctima

RedaccióActualitzat

El cas de la treballadora d'Iveco de 32 anys que es va suïcidar fa una setmana després de viralitzar-se un vídeo sexual seu gravat fa cinc anys, recorda l'obligació de preservar el dret a la intimitat també en el món digital. I és que tant la tinença com la difusió d'aquests vídeos gravats per a un ús privat poden suposar incórrer en delictes que ja estan recollits en el Codi Penal.

Guillem Goset, caporal del grup central de proximitat dels Mossos d'Esquadra, en declaracions a "El suplement", de Catalunya Ràdio, equipara els casos de pornovenjança als d'extorsió i diu que s'han de denunciar:

"Hem d'entendre que si nosaltres facilitem aquest contingut no tenim mai la certesa que aquesta extorsió pararà. És a dir, si facilitem un contingut o dos no sabem quan en tindran prou. En poden demanar més de manera il·limitada fins arribar al punt que tindran després tant de material que realment llavors l'extorsió o la coacció seria ja molt difícil de frenar perquè disposarien de molt de material"

 

 

Goset també recorda que totes aquelles persones que reben i difonen aquest tipus de material, encara que l'origen sigui a partir d'un enviament massiu per xarxes o per aplicacions de missatgeria, també estan incorrent en un presumpte delicte de revelació de secret:

" Quan tenim un contingut sexual o una informació privilegiada i ens el fan arribar amb un consentiment o amb una clàusula o un contracte encara que sigui verbal que això només és per a nosaltres perquè en fem un ús privat, si nosaltres cedim aquest producte o aquesta informació sense consentiment ja és delicte de revelació de secret."


El cas de la treballadora també fa reflexionar sobre les conseqüències que pot tenir compartir certs continguts a través d'aplicacions de missatgeria o xarxes socials, ja que una vegada difosos són difícils de controlar i d'eliminar-ne el rastre.

 

Manca de consciència social

El cas ha deixat en evidència que no hi ha una consciència social d'aquest fet delictiu i de la culpabilització de la víctima.

Les xarxes socials també han estat un fil conductor per donar-li suport i evitar que torni a passar. Una de les imatges que s'està viralitzant mostra com es pot aturar una tafaneria i la importància de no compartir-la pel mal que pot fer.

 

El fet que socialment no hi ha consciència de la revelació de secret també ho demostra el comentari del torero Fran Rivera en el programa "Espejo Público" en què va assegurar que un home que rep aquestes imatges és molt difícil que no les comparteixi. Unes declaracions que també han generat força polèmica:

 

ARXIVAT A:
Xarxes socials Assetjament sexual
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut